En emetre el seu dictamen a la cort penal londinenca de Old Bailey, la jutgessa Vanessa Baraitser va considerar "demostrat" que l’australià Julian Assange, de 49 anys, presenta risc de suïcidi i podria llevar-se la vida si és processat als EUA, on probablement seria retingut en condicions de confinament.

Estats Units exigeix l’extradició del fundador de Wikileaks per a jutjar-lo per haver publicat documents militars i diplomàtics estatunidencs secrets i l’acusa de càrrecs d’espionatge pel que podria rebre fins a 175 anys de presó.

L’activista australià i els seus advocats han rebutjat els càrrecs i diuen que el cas té motivacions polítiques, i que una extradició i un judici contra Assange als Estats Units suposaria un dur revés a la llibertat d’expressió i el dret a la informació

No obstant això, la jutgessa britànica va rebutjar els arguments de la defensa referits a la persecució política contra Assange i va decidir denegar la seva extradició només per motius de salut.

La decisió de la jutgessa pot ser recorreguda per totes dues parts, la qual cosa podria prolongar la llarga saga judicial que envolta al periodista i activista australià.

La Fiscalia britànica, en representació de la Justícia estatunidenca, ja ha indicat que recorrerà la fallada, per la qual cosa la jutgessa de primera instància haurà de decidir en breu si deixa a Assange a la presó preventiva mentre dura el nou procés legal o si el posa en llibertat.

Els problemes legals de Assange van començar en 2010, poc després que el seu web Wikileaks publiqués centenars de milers de documents militars i diplomàtics confidencials que van posar als Estats Units en més d’un destret.

Entre ells figurava un vídeo en què es veia com helicòpters de combat estatunidencs disparaven contra civils a l’Iraq en 2007, matant a una dotzena de persones a Bagdad, inclosos dos periodistes de l’agència de notícies Reuters.

Assange està reclòs en una presó londinenca d’alta seguretat des de la seva detenció a l’abril de 2019 a l’Ambaixada de l’Equador, on va viure refugiat set anys.

La defensa de l’australià, coordinada a nivell internacional pel exjuez espanyol Baltasar Garzón, va denunciar en el passat que el president estatunidenc Donald Trump volia fer amb ell un càstig "exemplar" en la seva "guerra contra els periodistes de recerca" i que Assange no tindria un judici just als Estats Units.

Les revelacions en el portal digital Wikileaks van exposar crims de guerra estaunidencs a l’Iraq i l’Afganistan, arxius sobre les detencions extrajudicials a la presó de Guantánamo (a l’illa de Cuba) i cables diplomàtics que van revelar abusos de drets humans a tot el món. La seva divulgació va mostrar només una part dels crims de guerra dels quals no sols els Estats Units, sinó també les principals potències, fan ús de manera quotidiana en les guerres que lliuren o recolzen al voltant del món.

Així com Estats Units vol usar a Assange com a cas testimoni per a acoquinar als qui s’atreveixin a fer públiques les seves aberracions, l’exigència de la seva llibertat immediata i sense càrrecs, és de primer ordre no sols per a preservar la llibertat d’expressió i el dret d’informació, sinó per a la pròpia defensa de totes i tots aquells que enfronten i denuncien cada dia les brutalitats imperialistes al voltant del món.