Portem un any de Covid-19 i el virus colpeja amb major força entre els sectors més colpejats pel capitalisme. Aquelles famílies que han de conviure en petits pisos corren més risc de contagiar-se, tenen menys recursos per a poder cuidar-se i són perseguits per les “forces de l’ordre”.

Però això no és resultat de les “forces de la naturalesa”, no és un virus i punt. Això és resultat de l’administració que fan les grans empreses i fortunes del pitjor virus en cent anys que hàgim viscut. Al mateix temps que creix l’atur i baixen dràsticament els ingressos de milions de treballadors, els rics es fan més rics.

Els grans banquers adverteixen que aquesta crisi la pagaran els joves, les dones i els precaris

Enguany ha estat un any de creixement rècord de les grans fortunes. Segons dades de la revista Bloomberg, les 50 persones més riques del món han vist créixer 640.000 milions d’euros. Alguns d’aquests “agraciats” són el feixista Jeff Bezos, l’esnob Elon Musk o el famós Bill Gates sempre present en aquesta llista.

Les grans fortunes vinculades a les empreses “en línia” estan d’enhorabones. En el que va de pandèmia, ha crescut enormement el seu valor en borsa multiplicant-se. Així tenim en la llista dels més rics, no sols a Bezos d’Amazon o Gates de Microsoft en el podi, sinó també a Mark Zuckerberg de Facebook en la cinquena posició o el fundador de Google, Sergey Brin en la novena.

Entre aquestes grans fortunes també trobem a alguns “grans donants” i “presumptes” defraudadors d’hisenda com l’empresari gallec Amancio Ortega, les marques del qual són “enfortides” gràcies al treball semiesclau de menors. Hi ha una gran absència en aquesta llesta i és la del Rei emèrit amb la seva fortuna milmilionària.

La fortuna del Rei, impostos a l’Església i l’Ibex per lluitar contra el Covid

Però al mateix temps que les fortunes dels més rics creixen obscenament, també creixen les cues de milers i milers que demanen menjar; que no tenen ni un treball precari; que van tancar les seves botigues per les mesures del govern i la crisi econòmica, etc. La gestió capitalista de la covid, és igual que la gestió capitalista: els empresaris guanyen el que els treballadors perden.

I, si els grans empresaris de l’Ibex35 són cada vegada més rics, és perquè els seus polítics els garanteixen els guanys. És així que el govern “més progressista de la història” congela el Salari Mínim, fa impossible aconseguir les ajudes al poble o manté les reformes laborals de la dreta (i la de Zapatero).

Aquest peculiar govern de “comunistes” i “socialistes” gestiona les ajudes milionàries de la Unió Europea per als grans empresaris com Endesa, Iberdrola, Ferrovial o Inditex. El fons de reconstrucció europeu s’aixeca sobre milions d’aturats i precaris per a aixecar les grans empreses enfonsant als treballadors i el poble pobre.

Grans fortunes