http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
DEBAT
A 62 anys de la revolució: quina sortida per a Cuba?
Diego Dalai

Aquest u de gener se celebrava un nou aniversari de la revolució cubana. El govern de Miguel Díaz-Canel el rep amb ajustaments i obertura econòmica. Els debats que s’obren.

Ver online

Es compleix un nou aniversari de la revolució de 1959, la primera a Amèrica Llatina que va culminar en una revolució socialista. A 62 anys d’aquells grans esdeveniments històrics, Cuba està entrant en una nova etapa. Enmig de la crisi econòmica deslligada per la pandèmia que ha reduit el turisme al 50% dels seus nivells normals i el bloqueig econòmic empitjorat per Trump des que va assumir en 2017, el govern va anunciar una sèrie de mesures econòmiques a principis de desembre que obren un nou escenari al país.

Les característiques centrals del període que comença són dos: d’una banda, un sever ajustament a les masses treballadores via inflació i retallada de “subsidis i gratuïtats indegudes” com cínicament diu el govern, que segurament també faran pujar la desocupació; per un altre, una nova bateria de mesures per a “atreure la inversió estrangera” i enfortir l’anomenat “sector privat”, els petits i mitjans comerciants i empresaris que empren des de zero fins a algunes desenes de persones.

La “Tasca Ordenament” és el pla econòmic més important llançat des que l’actual president, Miguel Díaz-Canel, va assumir en 2018. Pres en el seu conjunt, i com a part de les reformes pro-mercat llançades per Raúl Castro en 2010/2011, es tracta d’un nou avanç cap a la restauració capitalista que de consumar-se serà una dura derrota no sols per a l’heroica classe obrera cubana que va resistir per dècades l’assetjament imperialista i la desastrosa conducció de la burocràcia, sinó per al conjunt de les classes obreres i populars llatinoamericanes i encara més enllà.

Implicaria la pèrdua de conquestes històriques com l’economia nacionalitzada i la seva planificació centralitzada que, malgrat el bloqueig i l’administració burocràtica, va permetre enormes assoliments socials com liquidar l’analfabetisme, la fam, o garantir la plena ocupació, educació i salut gratuïtes i universals d’alt nivell, entre altres. La restauració capitalista seria un triomf per a l’imperialisme i les classes dominants de tot el continent.

En aquest marc crític s’han obert, o reactualitzat, debats entorn de quines sortides són possibles i necessàries per a Cuba. Les postures abasten un ampli espectre. Des de les més obertament reaccionàries que impulsen un “canvi de règim” més o menys violent i que des de fa anys són marginals encara que l’era Trump les va reavivar parcialment. Passant per les posicions liberals que avui estan àmpliament esteses i que pressionen per aprofundir les reformes alhora que accepten a la burocràcia governant com a interlocutor vàlid. Aquesta línia va ser, en general, la que va impulsar l’expresident nord-americà Barack Obama durant la seva gestió (2009-2017) sota l’auspici del Vaticà i el Papa Francesc i basteix ponts amb l’estratègia de la cúpula de la burocràcia del Partit Comunista de Cuba que busca una restauració capitalista (sota l’eufemisme d’“actualització del socialisme cubà”) a l’estil xinès o vietnamita.

Com a part d’aquesta estratègia, l’Església Catòlica (i altres esglésies), organització contra-revolucionaria per excel·lència, gaudeix des de fa anys a Cuba d’una àmplia llibertat d’organització, premsa i difusió i fins i tot compta amb diverses banques en l’Assemblea Nacional. Això es va veure especialment en 2018 durant la gran campanya que van realitzar totes les congregacions contra la inclusió en la nova Constitució del dret democràtic elemental al matrimoni igualitari, finalment posposat per a un referèndum previst per a mitjans d’aquest 2021.

Ja en el camp de l’esquerra, existeixen diverses opinions tant dins com fora de Cuba, moltes de les quals guarden encara confiança que el règim de partit únic és capaç d’auto-reformar-se, desembarassar-se de l’autoritarisme, del burocratisme i “altres mals”, i obrir a la població políticament activa la discussió de com sortir de la crisi. Aquesta visió parteix de defensar a la revolució i les seves conquestes, però defensant al mateix temps al reaccionari règim polític.

Aquest corrent d’opinió no aconsegueix veure que el règim de partit únic és part del problema. Els enemics de la revolució no estan només en l’imperialisme i els seus sipais de llarg a llarg del continent. Prohibir la lliure organització, deliberació i publicació d’idees de tots aquells i aquelles que defensin la revolució, que avui només poden fer-ho a través del PCC i les organitzacions de masses que controla, atenta contra la revolució. Ajustar a les grans majories mentre es beneficia la inversió estrangera i es mantenen els privilegis de la burocràcia, atenta contra la revolució. Afeblir l’economia nacionalitzada i el monopoli del comerç exterior introduint més i més elements i mecanismes de mercat, atenta contra la revolució. Secundar-se en els sectors i tendències liberals que volen restaurar el capitalisme com va fer Raúl durant la presidència d’Obama, en lloc de secundar-se en les masses obreres i populars secundant i desenvolupant les seves lluites en tot el continent, atenta contra la revolució.

No es tracta només de buròcrates individuals corruptes, autoritaris i que volen enriquir-se. Es tracta d’un règim polític que va soscavant les bases de l’estat obrer, de manera similar a la que va sofrir la gran revolució d’octubre amb el règim instaurat per Stalin que va posar en marxa la “coexistència pacífica” amb l’imperialisme i la construcció del “socialisme en un sol país” (o bloc de països després de la II Guerra Mundial). El gran revolucionari rus León Trotsky, que va lluitar fins al seu assassinat en 1940 contra la burocratització de l’estat soviètic, sostenia la necessitat d’una revolució política que retornés el poder a la classe obrera i els soviets, com a única manera d’evitar la restauració capitalista.

Les expectatives en una auto-reforma del règim que persegueix resoldre els seus aspectes més reaccionaris, torna impotent en última instància la defensa de la revolució i les seves conquestes perquè manté allò essencial del règim de partit únic: l’enquadrament de les masses i la contenció de la revolució internacional.

Per això continuem sostenint, i avui més que mai, la necessitat de defensar les conquestes de la revolució enfrontant en primer lloc a l’enemic imperialista, però també inevitablement a la burocràcia del PCC enquistada en l’Estat que des de fa dècades ve descarregant les crisis sobre les masses, conservant rigorosament els seus privilegis, associant-se als capitals estrangers i degradant sistemàticament l’economia nacionalitzada, la planificació, el monopoli del comerç exterior i altres conquestes socials.

Sostenim la necessitat d’una revolució política, que acabi amb el règim de partit únic i imposi el govern de les masses obreres i pageses auto-organitzades i auto determinades. Un nou règim amb àmplia democràcia obrera i llibertat d’organització per a tots aquells que defensin la revolució, que permeti reveure totes les reformes pro-mercat i discutir les mesures econòmiques i socials necessàries per a treure a Cuba de la crisi en favor de les grans majories, no de l’elit burocràtica, de les empreses estrangeres o els nous sectors acomodats. A més, un fet així seria un enorme impuls a les grans lluites que van recórrer el continent en els últims dos anys, com la rebel·lió xilena, la lluita contra el cop a Bolívia, les massives mobilitzacions contra el racisme i la repressió als EUA, o les lluites a Colòmbia i el Perú contra els plans d’ajustaments i la corrupció.

Així, és possible frenar el curs restauracionista actual, revitalitzar el gran procés revolucionari que va obrir el ‘59 i va culminar en una revolució socialista, i tornar a ser avantguarda en la lluita anticapitalista i antiimperialista de les masses explotades de Llatinoamèrica.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic