|
El projecte presentat pel Poder Executiu ha sigut aprovat aquesta matinada al Senat, convertint en llei el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs fins a les 14 setmanes de gestació.
Previ al seu tractament, va sofrir algunes modificacions que van ser exigides pels sectors anti-drets per a concedir-li els vots necessaris a l’oficialisme perquè es converteixi en llei. Entre aquestes modificacions, la més controversial ha estat la introducció d’una fórmula d’objecció de consciència que deixa oberta la possibilitat que una institució sanitària tingui una plantilla professional conformada enterament per objectors. Avui s’ha conegut que també es van aconseguir vots favorables a canvi de recollir algunes de les inquietuds per a la futura redacció de la reglamentació.
Simultàniament, en Diputats s’ha aprovat la nova fórmula de mobilitat jubilatoria, un ajustament a la butxaca dels qui han treballar tota la seva vida i a les dones més pobres que són els qui reben l’Assignació Universal per Fill (AUH).
Mentrestant, als carrers, les organitzacions polítiques, socials, feministes i sindicals que donen suport a l’avortament legal, van romandre en vigília fins al moment de la votació, entre balls, arengues i cerveses. El clima festiu va augmentar al mateix temps que les senadores Olalla i Crexell, als qui se les considerava “indecises”, fonamentaven el seu vot positiu prop de les 22 hores. En aquest moment, la tendència era inexorable i ja els contraris no tenien possibilitat de canviar el resultat dins del recinte. Fora, els anti-drets no han superat els quatre mil manifestants; un número molt minso que, no obstant, es recolza en el poder que l’Església catòlica té al país d’origen del Papa i en el qual les esglésies evangèliques van adquirir també en els anys recents, amb col·laboració d’intendents i governadors.
Al moment de la votació alguns canvis van donar per resultat una diferència encara major per al vot afirmatiu: Guillermo Snopek es va acabar abstenint, i María Clara del Valle Vega al costat de Rodríguez Saá es van absentar. Els tres estaven contemplats com a vots en contra de la legalització.
L’aprovació de la llei és una gran conquesta del moviment de dones que, durant dècades, ha sostingut aquesta lluita amb persistència i tenacitat. Amb aquesta força ha aconseguir imposar el dret a decidir en l’agenda dels partits majoritaris del règim que només van accedir a tractar-lo en el Congrés després de molts anys de resistir-se a la legalització. Aquesta mateixa força serà necessària per a garantir, d’ara endavant, que el lobby reaccionari dels fonamentalistes anti-drets no imposi més restriccions a l’exercici de la interrupció voluntària de l’embaràs. A més, caldrà enfrontar les seves estratègies de judicialització de la llei que acaba de conquistar-se.
Però, sobretot, està plantejada la necessitat d’avançar en la separació de les esglésies de l’Estat, que lluny de ser rebutjada pel govern i els partits majoritaris, està incentivada mitjançant la creació de secretaries de Culte, la declaració de ciutats o províncies senceres com "pro-vida", o impulsant programes assistencials coordinats per les esglésies evangèliques.
El moviment de les dones a l’Argentina, que ha tingut reconeixement internacional, va omplir els carrers al crit de Ni una menys, es va convertir en marea pel dret a l’avortament i es va convertir en un exemple que l’única lluita que es perd és la que s’abandona. La legalització de l’avortament no és tan sols l’aprovació d’una llei o un dret. Un canvi més profund es ve gestant en diverses generacions de dones. Que aquesta força inspiri noves lluites contra l’opressió i la discriminació, però també a tots els sectors que enmig de la crisi, ja no baixen més el cap enfront dels atropellaments i estan decidits a anar fins al final en la seva lluita per treball, salaris, condicions laborals, terra i habitatge.
Ja ha sigut llei. Va per les pioneres, per les que van morir en avortaments clandestins, per les joves que van convertir aquesta lluita en una marea verda. És llei gràcies a elles, a totes.
|
