http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
MÓN OBRER GALÍCIA
Primera victòria dels treballadors de Alcoa: ERO nul per “mala fe”
Jacobo A. García
Vigo | @Jacobscarface

La Sala social del Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) ha decretat nul l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a més de 500 treballadors de la fàbrica de San Cibrao per part de Alcoa en apreciar "mala fe" en les negociacions per part de l’empresa. Una victòria judicial que no s’entén sense l’heroica lluita dels treballadors durant mesos.

Ver online

La decisió judicial

Al voltant de dos quarts de tres de la tarda del dijous 17 de Desembre de 2020, va transcendir públicament la sentència judicial, que va ser celebrada pels treballadors, 524 dels quals estaven sent afectats pel ERO. Prèviament Alcoa ja havia perdut una altra batalla judicial, perquè el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia ja havia estimat en part les mesures cautelars sol·licitades per les centrals sindicals (CCOO, CIG i UGT) pel que se li impedia parar les cubes de electrolisis fins que hi hagués sentència sobre l’acomiadament col·lectiu.

El tribunal aprecia “mala fe” en les negociacions per part de la companyia, ja que la seva posició sobre els acomiadaments i compensacions “no ha variat gens” respecte a la proposta inicial. Així, es conclou que la intenció de Alcoa era “paralitzar les cubes electrolítiques de la fàbrica per al seu posterior tancament” i entenen que amb l’oferta de ERTO que va realitzar al comitè d’empresa pretenia “vestir el mateix, però d’una manera diferent”, ja que “no privaria a l’empresa de la possibilitat d’extingir els contractes de treball”.

Els jutges també consideren “summament significatiu” el nombre de treballadors afectats pels acomiadaments, el percentatge dels quals és el màxim necessari perquè legalment l’empresa no hagi de retornar les ajudes públiques. La Sala conclou en la sentència, que “la fi única i primordial que guiava a l’empresa era apagar les cubes i tancar la fàbrica de la manera més rendible possible”.

El tribunal assegura que “totes les suposades concessions” realitzades per Alcoa durant la negociació van ser “amb la finalitat d’evitar la qualificació de nul·litat de l’acomiadament" que li impediria dur a terme la "decisió estratègica" de paralització de les cubes i el tancament de la fàbrica. Així, apunta que la Xunta li va advertir fins a deu ocasions sobre la necessitat de prolongar el període de consultes, alguna cosa que la companyia va realitzar “sempre en l’últim moment i amb resistències”.

“La pobresa de les negociacions és tal que s’ha limitat pràcticament a dues qüestions sobre les possibilitats reals de la venda de la planta d’alumini a un tercer i els efectes de la parada i posada en marza de les cubes de electrolisis”, afirma la Sala.

La importància de la lluita obrera i el futur de la fàbrica

El president del comitè d’empresa, José Antonio Zan, ha celebrat que s’hagi "fet justícia" i ha anunciat que aniran a celebrar-ho a la fàbrica. Després de les dues vistes celebrades en el TSXG, la primera per a avaluar les mesures cautelars sol·licitades per la part social i la segona per la demanda del procés d’acomiadament col·lectiu, els treballadors estaven a l’espera d’aquesta decisió.

És clar que aquesta decisió no s’hagués pres si no fos per l’enorme pressió que van exercir els treballadors des que el 28 de maig l’empresa anunciés la seva decisió de realitzar el ERTO. Grans manifestacions i concentracions a les portes de la fàbrica, en tota la comarca de Mariña De Lugo, així com a Santiago de Compostel·la enfront de seus d’institucions públiques per a pressionar al govern autonòmic i central. Talls de carretera, barricades, la vaga indefinida des d’octubre i l’ocupació de facto de la fàbrica que impedeix la sortida de productes de la fàbrica i ha ocasionat pèrdues multimilionàries (al voltant d’un milió d’euros per setmana) a la multinacional estatunidenca. Així com les innombrables reunions amb la Conselleria d’Indústria autonòmica i el Ministeri d’Indústria. Tot això ha sorgit efecte a l’hora de condicionar la decisió judicial.

Així i tot, tal com afirma el comitè d’empresa, s’ha guanyat una batalla però no la guerra. Alcoa pot tornar a la càrrega amb nous processos de reestructuració, o finalment accedir a la venda de la fàbrica al principal comprador interessat, Liberty House, la qual cosa suposa noves (i velles) incerteses per als treballadors. A més, el manteniment dels llocs de treball pot estar subjecte a noves ajudes públiques, que suposen un cost per a tota la classe treballadora.

En aquest sentit, és destacable que el 15 de desembre el govern central va aprovar el “Estatut de Consumidors Electrointensius”. Aquest reial decret pretén generar un marc estable a l’import de l’energia per a la indústria altament dependent de l’electricitat, com és el cas del Alcoa. L’estatut beneficiarà a 612 empreses d’alt consum elèctric de més de 60 activitats industrials i uns 300.000 treballadors. La principal condició perquè aquestes empreses rebin aquestes ajudes serà mantenir l’activitat productiva durant un període d’almenys tres anys.

A això se li uneixen les ajudes compensatòries per costos d’emissió indirectes de CO₂ o el Fons de reserva per a Garanties d’Entitats Electrointensivas. Segons Maroto això, corregirà el "desavantatge competitiu" que origina a les indústries que operen a Espanya "no comptar fins i tot amb un marc d’aquesta naturalesa” com sí que tenen en altres països. Altres obligacions a les empreses inclouen qüestions d’eficiència energètica, I+D+i i relleu de fonts contaminants per a poder optar als mecanismes destinats a la reducció dels costos energètics. Aquest estatut permetrà a les empreses una reducció del preu de l’electricitat, que pagarà l’Estat, de fins al 85% dels costos del seu consum elèctric, la qual cosa suposarà en total més de 260 milions d’euros de despesa pública.

Assistim a un nou robatori a tota la classe treballadora. Independentment de quin sigui el futur concret de la fàbrica d’Alcoa, i fins i tot si es mantenen tots els llocs de treball, amb l’actual propietari o amb una nova companyia. Una vegada i una altra els governs, tant espanyol, com altres governs europeus, cedeixen al xantatge de les grans empreses, destinant sumes multimilionàries per a augmentar més si cap els beneficis dels grans capitalistes.

En el cas de Alcoa això és sagnant, ja que l’empresa va ser privatitzada a un preu molt baix i va rebre milers de milions en ajudes públiques durant tots aquests anys. D’altra banda, cal destacar que si el preu de l’electricitat és molt alt, la principal causa és de l’existència d’un oligopoli en l’Estat espanyol, fruit de la privatització d’empreses anteriorment públiques. I que mentre se subsidia el cost de l’electricitat per a grans empreses contaminants com les electro-intensives, no es destina ni un sol euro a lluitar contra la pobresa energètica que afecta milions en tot l’Estat.

Per això, per a nosaltres la solució no passa per noves ajudes i subsidis. Sinó per la nacionalització sota control obrer de les fàbriques d’alumini de San Cibrao, així com la de la Corunya (que està sent desmantellada a poc a poc pel Grup Risc), per a conservar tots els llocs de treball i invertir en “alumini verd”, produint aquest material amb energia renovable i millorant l’eficiència de les màquines. A més, plantegem que és necessari nacionalitzar tot el sector de l’energia en l’Estat espanyol, per a poder baixar els preus, acabar amb la pobresa energètica, i obtenir els ingressos que l’Estat necessita per a realitzar noves inversions industrials i socials.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic