Fa uns dies, Isa Serra, portaveu nacional de Podemos, titllava d’intolerable la mesura que ara secunden: “No ens sembla de rebut que els gran propietaris hagin de ser compensats per l’Estat. En un moment de crisi social i econòmica, el problema no està en el fet que els enormes beneficis dels grans propietaris i fons voltors es vegin reduïts, sinó que hi ha moltes famílies que estan sent desnonades sense alternativa habitacional”.

Afirmaven, així mateix, que una ajuda econòmica per als propietaris responia més als interessos d’aquests per a garantir el continu creixement dels seus guanys, que a una política social compromesa amb els interessos de les persones més vulnerables. Acusaven el PSOE de respondre únicament a les pressions dels gran propietaris, bancs i fons voltor, i no donar compte de les famílies vulnerables, les demandes de la PAH i les del sindicat d’inquilins. Una vegada més, Podemos i el PCE han canviat d’opinió en el que dura un sospir.

La nova norma detindrà els desnonaments provisionalment, fins al 9 de maig. Durant aquest temps hi haurà una compensació econòmica per a tots els propietaris afectats mentre estigui suspès el desnonament. Durant aquest temps es buscarà una alternativa habitacional “digna”. L’ajuda econòmica serà exclusiva dels grans propietaris.

Si bé al principi es plantejava que la compensació només tingués lloc en el cas d’existir un contracte, ràpidament el PSOE va fer ressò de la propaganda anti-okupes emesa pels principals mitjans. També hi haurà una quantiosa ajuda econòmica per a tots aquells propietaris de més de deu immobles en el cas que els seus habitatges siguin ocupats sense títol contractual.

Aquestes ajudes als beneficis dels grans propietaris seran iguals al preu mitjà dels lloguers de la zona en què es trobi el pis, i es prolongarà durant els mesos en què estigui paralitzat el desnonament. Si parem esment a qui són els gran propietaris en l’Estat espanyol ens trobem, fonamentalment, amb bancs i fons voltor, que són, al seu torn, els principals afectats per la paralització dels desnonaments.

El Govern del PSOE i Unides Podemos és clar: “si en els tres mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials [que acrediti la situació vulnerable de les persones que es trobin en l’habitatge] no hi ha una alternativa habitacional, el propietari podrà demanar compensació sempre que acrediti que la situació li ha ocasionat un perjudici econòmic.”
El que encara no està estipulat és si es prohibiran també els talls de subministraments d’electricitat, gas i aigua. Queden encara nombrosos “serrells sense tancar”, la qual cosa no ha impedit que el decret llei ja hagi estat aprovat aquest dijous per la Comissió de Secretaris i Sotssecretaris, passant a l’espera que es ratifiqui en el Consell de Ministres. Les aportacions dels altres ministeris poden introduir encara nous detalls que responguin encara més als parers i necessitats dels grans propietaris.

Unides Podem s’ha excusat en què “calia aprovar ja la prohibició”. Ione Belarra ha reconegut que el seu partit no es troba “còmode" amb aquesta ajuda. Tira pilotes fora i afirma que aquests grans propietaris haurien de "assumir una responsabilitat" per fer negoci "amb un bé de primera necessitat." No obstant això, i malgrat les afirmacions de Belarra que en el Govern “hi ha dues ànimes”, hi ha una unitat d’acció que continua donant una aparença progressista a les polítiques neoliberals de sempre. Més enllà de tot discurs i gestos simbòlics, el fet és que aquesta nova política aferma el salvataje en tota la línia als beneficis de les grans empreses, mentre la classe treballadora i els sectors populars carreguen amb el pes de la crisi.

Si bé durant els últims mesos els desnonaments han continuat “a tota màquina”, convé recordar que fa uns dies el diari El Mundo afirmava que: “Els fons i grans propietaris asseguren a aquest diari [El Mundo] que el nou decret obre la porta a un "elevat nombre de demandes contra l’Estat perquè, entre altres coses, en la pràctica, la mesura suposa una forma d’expropiació temporal dels habitatges”. Adverteixen també que la norma podria provocar un “efecte crida a l’ocupació il·legal d’habitatges.” Es fa patent que, davant aquestes pressions dels grans propietaris, que es reflecteixen en la propaganda burgesa dels grans mitjans hegemònics, Podemos i el PCE han acabat acceptant el que consideraven inacceptable.

Els grans propietaris “critiquen que el Govern traslladi al sector privat un problema la resolució del qual ha de partir de l’àmbit públic”, afirmava El Mundo. Succeeix tot el contrari, el sector públic socialitza les pèrdues del sector privat, assegurant els beneficis de bancs i fons. Aquests particulars amb ingressos milionaris no sols no perden ni un cèntim, sinó que són rescatats de manera indirecta a través d’aquestes ajudes pagades pels contribuents: la classe treballadora i els petits autònoms, els quals ja porten patint la crisi durant mesos.

O salvar als capitalistes amb els diners dels treballadors, o salvar als treballadors. Davant aquesta disjuntiva i enfront del pla del Govern de “compensació dels bancs i fons voltors perquè no perdin res”, aixequem la consigna de “expropiació dels habitatges buits en mans de fons voltor i bancs”. Aquesta reforma no serà el regal amable de cap de les “dues ànimes” del Govern, sinó que serà fruit de la lluita als carrers, les universitats i els centres de treball.