http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
OPINIÓ
La pandèmia i el nacionalisme dels vaccins
Claudia Cinatti

El "nacionalisme dels vaccins" reprodueix les rivalitats i tensions geopolítiques que s’han acumulat des de la crisi capitalista de 2008. En última instància, és un mirall de la competència capitalista i de la irracionalitat d’un sistema que tot el que toca –des del superflu fins a l’indispensable per a la vida- el transforma en mercaderia i guany.

Ver online

Durant novembre es van aprovar algunes dels centenars de vaccins contra la Covid 19 que estan en carrera, entre elles la que fabrica el laboratori Pfizer (i el seu soci alemany BioNTech). Si bé aquests vaccins van rebre una aprovació d’"emergència" per part de les agències nacionals de certificació, per la qual cosa la primera administració a gran escala podria considerar-se com una espècie de "fase 3" estesa, sense dubtes són un pas important en el camí de sortida de la pandèmia.

La bona notícia contrasta amb dues realitats ominoses. Una, que malgrat que la dificultat els vaccins van arribar tard i en el curtíssim termini la pandèmia continua colpejant amb renovada vitalitat. L’altra, que l’accés a els vaccins, com a qualsevol altra mercaderia, està reservat ara com ara a les grans potències, mentre que la resta dels mortals que habitem països dependents, semicolonials, o pobríssims –és a dir més de la meitat de la població mundial- haurem de continuar participant. O almenys serà així per als milers de milions que no pertanyem a les elits privilegiades.

Comencem per la primera. L’hemisferi nord, és a dir grosso modo les principals potències occidentals, està travessant la segona (o tercera) ona de coronavirus. Alguns com el Regne Unit i els Estats Units han començat a vacunar a grups de risc, probablement en els pròxims dies segueix Alemanya, però és un fet que no aconseguiran un percentatge significatiu d’immunització en els pròxims mesos.

La majoria dels països europeus van haver de restablir confinaments, restriccions i fins toc de queda, com França, res menys que després de les protestes massives contra el gir autoritari del govern de Macron. A Alemanya, Angela Merkel va aparèixer gairebé suplicant a la població que incrementi les cures, i una cosa similar ocorre a Londres.

El panorama als Estats Units és encara més descoratjador. Segueix a dalt en el podi de països amb major quantitat de contagis i ja va superar els 300.000 morts. El president electe Joe Biden sembla estar prop d’aconseguir que el congrés aprovi un nou paquet d’estímul de 900.000 milions de dòlars, una part anirà per a sostenir l’assegurança de desocupació, mesures de contenció, com els bancs d’aliments, i potser una altra ronda de "xecs helicòpter" que van directe a les butxaques dels beneficiaris. Els republicans es debaten entre exercir el seu rol opositor i votar polítiques amb simpatia popular, que eventualment els permetin retenir la majoria en el senat.

L’expectativa de Biden és que aquestes mesures actuïn com un "pont" entre la situació de crisi social actual i una eventual recuperació. Clar que l’impacte de la "corona crisi" és selectiu, com succeeix en tota societat de classes. Segons un estudi publicat en Washington Post, 45 de les 50 principals corporacions van incrementar els seus guanys i van engrossir les butxaques dels seus accionistes, però alhora van acomiadar col·lectivament a 100.000 treballadors. L’exemple més impactant és el de Berkshire Hathaway, el grup dirigit per Warren Buffett, que va guanyar 56.000 milions de dòlars en els primers sis mesos de la pandèmia, mentre que una de les seves companyies acomiadava a 13.000 treballadors.

A Amèrica Llatina, que es va mantenir durant diversos mesos com a epicentre de la pandèmia, l’alleujament va ser efímer, amb rebrots en la majoria dels països, sense que s’hagi esgotat encara el cicle de la primera ona.

Quant als vaccins, la promesa llum al final del túnel no il·lumina per a tots per igual. Segons Oxfam (que integra la People´s Vaccine Alliance juntament amb Amnistia Internacional, Global Justice Now i altres institucions lligades a "organismes multilaterals") uns 70 països pobres i d’ingressos mitjans baixos només podran vacunar l’any que ve a una de cada 10 persones, mentre que les potències occidentals –els Estats Units, el Canadà i diversos països de la Unió Europea- ja van adquirir les dosis per a vacunar en mitjana almenys tres vegades a tota la seva població durant 2021. Les estimacions són que el 82% de la producció de Pfizer i el 78% de la de Moderna ja estan venuts als països avançats, per la qual cosa els països més pobres haurien d’esperar fins a 2024 per a immunitzar a la seva població. Si bé Oxford/AstraZeneca va comprometre un percentatge major per als països "emergents", només aconseguiria al 18% de la població mundial.

A l’octubre, Sud-àfrica i l’Índia van presentar en l’Organització Mundial del Comerç una moció per a alliberar les patents dels vaccins contra la Covid 19, avui propietat de monopolis farmacèutics, perquè es pugui fabricar de manera genèrica. Aquesta proposta va ser rebutjada immediatament pels Estats Units, la Unió Europea, Gran Bretanya, Noruega, Suïssa, el Japó, el Canadà, Austràlia i el Brasil entre altres.

Els arguments no són només "humanitaris" sinó econòmics i es refereixen al finançament estatal que han rebut les grans corporacions farmacèutiques per a desenvolupar els vacins contra la Covid 19: Moderna va rebre 2.500 milions de dòlars; AstraZeneca 2.000 milions i Pfizer 455 milions del govern alemany, a més de 6000 milions en compromís de compra avançada dels Estats Units i la Unió Europea.

El "big pharma" va defensar el seu dret al lucre en una nota d’opinió en New York Times, on es reafirma que les patents són l’incentiu perquè els inversors gaudeixin d’un període d’exclusivitat –el que explicaria des del punt de vista de les corporacions que avui hi hagi vaccins en temps rècord-, i que el monopoli seria relatiu perquè hi ha uns 214 projectes de vaccins a tot el món, encara que aclareixen que només 7 s’han aprovat o estan a prop.

L’esquerda no és només entre "rics i pobres" sinó que enfronta a "occident" amb la Xina i Rússia, que aprofiten el nacionalisme de les grans potències per a exercir una mica de la seva "soft power" per mitjà d’una sort de diplomàcia dels vaccins, i de pas fer importants negocis.

El govern xinès va prometre fer accessible els seus vaccins com "be públic global", i va designar al Pakistan i altres països del sud-est asiàtic i Àfrica com a prioritaris, encara que està en dubte la seva capacitat de producció a gran escala. A diferència dels Estats Units i Rússia, la Xina va acceptar integrar el fons COVAX, una sort de mecanisme de cooperació de l’Organització Mundial de la Salut per a garantir un pis de vaccins per als països d’ingressos mitjans, baixos i pobres. Molts analistes veuen en aquest posicionament de Xi Jinping una continuïtat de projectes amb ambició hegemònica davant la defecció dels Estats Units del seu rol de lideratge, un equivalent en el terreny sanitari a la Ruta de la Seda.

En el cas de Rússia, Putin espera vendre centenars de milions de dosis dela seva vacuna Sputnik V als "països emergents". Alguns són aliats tradicionals de Rússia que integren la seva zona d’influència, com les exrepúbliques soviètiques de Bielorússia i Uzbekistan, però la majoria veu que és la seva única oportunitat enfront del nacionalisme de les grans potències occidentals. A més del benefici econòmic, Putin espera recompondre l’estatus geopolític de Rússia i estendre la seva influència fins i tot a Amèrica Llatina, el pati posterior nord-americà.

L’OMS i altres burocràcies d’"organismes multilaterals" que serveixen de cobertura al domini imperialista despietat, alerten que la resposta nacional i la competència podria tenir com a efecte col·lateral prolongar la pandèmia que només podria tenir una solució global.

El "nacionalisme dels vaccins" reprodueix les rivalitats i tensions geopolítiques que es van acumulant des de la crisi capitalista de 2008. En última instància, és un mirall de la competència capitalista i de la irracionalitat d’un sistema que tot el que toca –des del superflu fins a l’indispensable per a la vida- el transforma en mercaderia i guany.

}}}

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic