http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
AVORTAMENT
Avortament: la lluita de les dones i els "estira i arronsa" de la política del règim
Andrea D’Atri
@andreadatri

La legalització de l’avortament a l’Argentina va obtenir mitja sanció el passat 10 de desembre. El Senat va anunciar que el pròxim 29 es votarà en la cambra alta, on l’oficialisme aspira a aconseguir els vots necessaris perquè sigui llei. Una història de lluita i els nostres drets en un punt crucial.

Ver online

A l’Argentina, desenes de milers de joves van tornar a acolorir de verd els carrers adjacents al Congrés durant les més de vint hores que es va estendre la sessió per diputats. Van superar àmpliament als manifestants celestes que no van aconseguir reunir més que alguns centenars de fanàtics. No obstant això, igual que en 2018, la tanca dividia la plaça en parts iguals per a la multitud defensora del dret a l’avortament i l’escassa concurrència que pregava que l’avortament es continuï mantenint en la clandestinitat.

Des d’un punt de vista històric, la mitja sanció de diputats és novament un triomf de la lluita i la mobilització que fa diversos anys que dura. De totes maneres, la important concentració del 10 de desembre no va aconseguir si més no al 10% de les extraordinàries xifres que es van calcular en el 2018, quan va emergir "la marea verda". Les causes són múltiples, segurament, i les mesures d’aïllament social preventiu i obligatori van ser un obstacle. Però la política de desmobilització del govern i la seva "apropiació" d’un projecte que havia estat creat col·lectivament i pel qual el moviment de dones va lluitar durant més d’una dècada també van tenir els seus efectes.

La història no s’esborra d’un cop de ploma

La lluita pel dret a l’avortament a l’Argentina es remunta als anys previs a l’última dictadura militar, quan les dones degueren enfrontar la prohibició de la venda lliure d’anticonceptius decretada pel govern de Juan Domingo Perón el 28 de febrer de 1974. Des de mitjans dels 80, la demanda va tornar a ressorgir, encara que va aconseguir major repercussió a principis del segle XXI, amb la creació de la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament. Aquesta coalició d’organitzacions i activistes va elaborar un projecte de llei que va ser presentat al Congrés Nacional, per primera vegada, el maig de 2007, durant la presidència de Néstor Kirchner.

El projecte va ser presentat en cinc oportunitats més, durant els dos períodes presidencials de Cristina Kirchner, perquè aconseguia la data de caducitat sense ser tractat. Recentment en la setena presentació de 2018, amb una maniobra demagògica enfront d’un moviment el reclam del qual es multiplicava, el president Maurici Macri va suggerir al parlament que s’iniciés el debat. Va ser així com la marea verda es va expandir a tot el país, inundant els carrers quan va aconseguir arrencar la mitja sanció en diputats el juny de 2018 que li va ser arrabassada, dos mesos després, pel reaccionari Senat.

En 2019, el candidat Alberto Fernández prometia que l’avortament es legalitzaria durant el seu mandat. Ja com a president, va nomenar com a funcionàries del seu govern a diverses referents del moviment de dones i dels feminismes populars; però, primer la crisi econòmica heretada i, després, la crisi sanitària provocada pel coronavirus van ser les excuses esgrimides per a retardar la seva promesa de campanya.

Dissimulant l’ajust i negociant amb els celestes

Encara que limitada per les restriccions de l’aïllament social disposat davant la pandèmia, la marea verda va tornar a pressionar; mentrestant, sectors progressistes que fan costat al govern s’escandalitzaven per la brutal repressió a les famílies sense sostre de Guernica. Davant això i la necessitat de donar alguna "bona notícia" a aquesta base social progressista, el Poder Executiu va presentar un projecte de la seva autoria –que en un 90% copiava l’articulat elaborat per la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament–, el mateix dia que el Congrés votava el pressupost d’ajust dictat per l’FMI.

Les diferències substantives amb el projecte col·lectiu del moviment de dones es concentraven en dos punts: la inclusió de l’objecció de consciència perquè el personal sanitari pogués dispensar-se d’acatar la llei, i la penalització amb presó de tres mesos a un any per a les dones que incorreguessin en una interrupció voluntària de l’embaràs després de les catorze setmanes de gestació. Aquest projecte va ser el que, finalment, es va aprovar en diputats, on legisladors que en 2018 havien votat negativament van prometre canviar el seu vot si s’incloïa una formulació tal de l’objecció de consciència que permetés als establiments de salut no tenir l’obligació de comptar amb personal no objector per complir amb la pràctica. Un reclam de les cúpules eclesiàstiques que, entre altres coses, són propietàries de nombroses clíniques i hospitals. Per això, durant tota la jornada, escoltem discursos de legisladores i legisladors (especialment de l’oficialisme) que, de la nit al dia, "van comprendre" que les dones i les persones amb capacitat de gestar tenen dret a decidir, per a justificar el seu sobtat canvi de decisió.

Pràcticament la meitat de la cambra de diputats es va mantenir en la seva tessitura antidrets. És el sector "verd" del mateix oficialisme el que no va tenir, durant més d’una dècada, la mateixa fermesa que van mostrar els clericals i obscurantistes, acceptant la disciplina de bloc quan el seu propi govern es va negar a obrir el debat. En aquesta oportunitat, van negociar els articles esmentats a canvi dels vots necessaris per a evitar que el projecte del Poder Executiu fos derrotat. No, no està bé. Està malament.

El 30% del bloc de l’oficialisme va votar en contra. En l’oposició, va votar en contra el 40% del bloc de l’UCR, el 70% del bloc de la Coalición Cívica i el 80% del bloc del PRO. En l’altre extrem, la bancada del Front d’Esquerra va ser l’única que va votar de manera unànime a favor de la legalització, assenyalant coherentment la seva dissidència amb els punts controversos que va advertir el moviment de dones. No és casualitat que, al mateix temps, sigui l’única força política que planteja conseqüentment la separació de l’Església de l’Estat.

La gratitud cap al president Alberto Fernández en els discursos de diverses legisladores i legisladors no va poder invisibilitzar, no obstant això, el que senten les joves i les que fa dècades que lluiten per la legalització de l’avortament, i que el diputat Nicolás del Caño, del Frente de Izquierda, va destacar en el seu discurs en la cambra baixa: si és llei, li ho devem a elles.

El nostre dret en punt crític

Si l’operatiu "dissimulant l’ajust" va començar amb la presentació del projecte del govern el mateix dia que es votava el pressupost dictat per l’FMI, va continuar el mateix dia que Diputats donava mitja sanció a la legalització de l’avortament. Al Senat, el que rebia mitja sanció era la modificació en la mobilitat per a continuar ajustant a milions de jubilats que van treballar tota la seva vida i als qui reben l’Assignació Universal per Fill que, majoritàriament, són les dones de les llars més pobres que necessiten aquests ingressos perquè les seves famílies no morin de fam.

Mentrestant, l’Església que ja donava per descomptat que, en diputats, el projecte obtindria mitja sanció, concentra la seva pressió sobre el Senat, especialment sobre els legisladors oficialistes i els dubitatius. El senador Antonio Rodas, del Frente de Todos, va visitar a l’arquebisbe Oscar Ojea -president de l’episcopat- per a expressar-li la seva segura oposició al projecte i oferir-li mitjanç perquè el religiós es reuneixi amb altres senadors peronistes. Els capellans de zones precàries, per part seva, van decidir contactar a Cristina Kirchner per a demanar-li que reprengui la seva històrica posició antidrets i, com a mínim, que no pressioni a la seva bancada.

Ara, el govern es juga el nostre dret: espera que el 29 de desembre els quatre senadors que no van expressar la seva opinió fins al moment permetin revertir el pitjor dels pronòstics que donen els vots confirmats, fins al moment, de 33 a favor i 34 en contra. Una mínima diferència a favor dels celestes que hagués tingut un vot més si el senador Alperovich, del Frente de Todos, no estigués de llicència des que la seva neboda el va acusar d’abús i violació. Paradoxalment, en cas d’empat, seria Cristina Kirchner –qui durant els seus dos mandats presidencials va impedir que es tractés la llei en el Congrés– l’encarregada de dirimir amb el seu vot i confirmar la llei.

No hi ha marxa enrere

El projecte encara pot sofrir més modificacions regressives, sol·licitades pels senadors que encara són poc inclinats a votar-lo, a canvi de donar la seva aprovació. Si això succeís, el projecte hauria de remetre’s novament a diputats i torna a començar. El govern transmet l’esperança que per fi serà llei, amb el propòsit de desactivar la mobilització que irrita als celestes i que, si el projecte fos rebutjat, podria tornar-se en contra seva.

El resultat no és clar. El que sí que ha quedat clar durant aquesta llarga lluita del moviment de dones és que les nostres vides, la nostra llibertat i els nostres drets són un "estira-i-arronsa" en les taules dels polítics tradicionals, que els seus "a favor" i "en contra" manquen de principis i s’adapten a oportunitats polítiques conjunturals. Ha quedat clar que si per fi es legalitza l’avortament a l’Argentina, serà per aquesta històrica lluita del moviment de dones que res li deu a cap govern. I que, més enllà de la legalització de l’avortament, aquest moviment ha deixat una marca en diverses generacions de dones que van despertar a la vida política i que van decidir combatre la violència, la discriminació i la desigualtat que pesa sobre les seves espatlles, a partir d’aquesta experiència. Dones que després de les mobilitzacions per Ni Una Menys i la marea verda, avui prenen els carrers de Jujuy contra els feminicidis, enfronten les polítiques extractivistes en Chubut, defensen l’aigua a Mendoza, es mobilitzen pel seu salari i les seves condicions de treball als hospitals de la Ciutat de Buenos Aires o Misiones, o barallen pel seu dret a la terra i l’habitatge a Guernica i altres punts del país. I això, senyores i senyors legisladors, ja no té marxa enrere.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic