|
Mentre que la Conselleria d’Educació prorroga fins a final de curs els contractes del professorat de reforç per la pandèmia en els centres privats i concertats, vol cessar el professorat de reforç en la pública.
Han estat diverses les mobilitzacions dels docents en les últimes setmanes amb lemes com #DocentesTodoElCurso, #NoSinMiProfe o #RefuerzosCovidNecesarios. El conseller d’Educació de la Comunitat, Enrique Ossorio, assegura que la funció que els contractes de reforços COVID havien de complir ha quedat ja coberta. Una mostra més de la hipocresia del govern d’Ayuso, el qual mira per a un altre costat quan es tracta de millorar la crítica situació que les aules públiques madrilenyes ja suportaven abans del COVID. La realitat dels reforços COVID, contractes que al principi estaven pensats per a reforçar continguts que a causa del confinament no van poder ser impartits de manera ordinària, ha estat la de cobrir llocs essencials en els centres, exercint de substituts dels titulars en quarantena i tractant d’esmenar una situació que ja era greu abans de la pandèmia.
Aquesta concentració es produeix després d’un trimestre de lluita per part del sector docent i gairebé una setmana després que l’Assemblea de Madrid aprovés la Proposició No de Llei 293/20, presentada pel grup Unidas Podemos Esquerra Unida Madrid en pie, amb la qual s’insta al Govern de la Comunitat de Madrid a mantenir a tots els i les docents contractats almenys durant el present curs acadèmic. Aquesta PNL va obtenir 63 vots a favor i 67 abstencions.
Per descomptat, el reclam d’aquesta PNL no és suficient per a salvar l’educació pública madrilenya. Les i els docents i treballadors educatius ja es veien sobrecarregats de treball per falta de personal, així com l’alumnat també ha sofert dècades de ràtios desproporcionades a les aules i falta de mitjans per al correcte desenvolupament de la tasca educativa.
Sobren els motius per a donar suport a l’organització de les i els docents i les associacions educatives. I també és necessari aixecar una posició independent de les burocràcies sindicals com a CCOO que limiten la seva crítica al govern d’Ayuso rentant-li la cara al govern del PSOE-Unidas Podemos, el qual poc o res ha de presumir de promoure una educació pública de qualitat. Sense anar més lluny, tenim l’exemple de la LOMLOE recentment aprovada: una llei que més enllà de les promeses o alguns canvis cosmètics, no genera cap canvi real en la situació crítica en la qual es troba el sistema educatiu públic, mentre l’educació concertada i privada es continua beneficiant.
Les i els docents denunciem la situació de precarietat en els centres educatius, així com el finançament a la concertada i privada a costa dels recursos de la pública. Lluitem perquè l’educació deixi de ser un negoci per a les empreses, a més d’exigir totes les garanties sanitàries per a la nostra protecció i uns mitjans dignes per a fer el nostre treball.
|
