En aquest escenari de pandèmia, amb mesures restrictives aplicades per part del govern i en la qual s’albira en caminar una ciutat adormida pel que sembla, coneixerem, per mitjà d’entrevistes, com és la situació de dos treballadors d’hostaleria. Ells ens expliquen com travessen aquesta “nova normalitat” i com imaginen que continuarà aquesta situació. Entrevistema a Mohamed, a Santiago i a Manuel.

ED: Com és la teva situació laboral actualment?

Mohamed: A mi m’han cridat a treballar i en això estic. Però desconec com és la meva situació legal. No sé si estic en ERTO o estic donat d’alta en la seguretat social. Entenc que l’avís de la volta al treball l’ha de realitzar l’empresa a l’administració. El restaurant, per al qual treballo, no m’ha informat res sobre la meva situació legal. No sé si aquest és el cas, però sé que hi ha empresaris que no avisen a l’administració sobre el començament de l’activitat laboral amb la finalitat de poder estalviar-se el pagament a la seguretat social, però repeteixo que no sé si aquest és el cas. El podré saber passats uns dies de desembre quan m’ingressi, o no, alguns diners en el compte corresponent a l’ERTO.
Respecte a l’últim tancament de restaurants en finalitzar el mes vaig rebre el pagament per part de l’empresa pels quinze dies treballats i el 5 del mes de novembre el que correspon l’ERTO. Però em té en desconcert que passarà en aquest mes de desembre.

ED: Vas rebre ajuda del govern en els mesos que va estar tancat el restaurant?

Mohamed: L’ajuda que vaig rebre va ser la de l’ERTO, però la veritat que quan va començar el primer confinament la vaig passar molt malament, perquè no vaig rebre cap ingrés estant en ERTO fins a mitjà del mes de juny que em van ingressar tots els diners corresponents al pagament de l’ERTO dels mesos que va estar tancat el restaurant, és a dir que, durant els aproximadament tres mesos que vam estar confinats, no he tingut ingrés cap. Recentment vaig tenir un respir al juny, com et vaig dir em van pagar l’ERTO.
Amb l’últim tancament de restaurants per sort vaig poder percebre el que em corresponia als quinze dies treballats del mes i el que corresponia a l’ERTO que em permet poder cobrir les despeses que tinc.

ED: Com imagines que continua la teva situació laboral respecte a la pandèmia que estem travessant?

Mohamed: Penso que en començar a aplicar-se la vacuna a la població tornarà tot a la normalitat. El que ocorre en el restaurant és que des que portem oberts la gent a poc a poc va venint. Cada dia atenem més persones, que encara no arriben a ser el número dels dies prepandèmia, però va en augment.

ED: Què opines sobre les mesures que prenc el govern respecte al tancament de bars i restaurants?

Mohamed: Opino que les mitjanes adoptades pel govern van ser encertades respecte al tancament d’hostaleria. Estant els bars i restaurants tancats les persones no sortien al carrer, o si ho feien era per poc temps i tornaven de pressa a les seves cases. Això possibilito poder frenar els contagis.

ED: Com és la teva situació laboral actualment?

Santiago: La meva situació actualment és molt dolenta, generalment treball en hostaleria, encara que diverses vegades em vaig haver de buscar la vida amb altres treballs assumint el risc de contagi. Per la meva condició irregular en aquest país i amb els tramitis molt demorats no tinc possibilitat de cobertura legal per tant no vaig poder rebre cap ingrés per *ERTE. En hostaleria treballo en negre i no tinc cap cobertura.

ED: Vas rebre ajuda del govern en els mesos que va estar tancat el restaurant?

Santiago: Vaig rebre ajuda per mitjà d’organitzacions socials, com és el cas de Càritas i de serveis socials

ED:Com penses que pot millorar la teva situació actualment?

Santiago: La forma que veig per a poder millorar la meva situació és tenir un contracte de treball, tenir el meu document i poder sortir d’aquesta condició d’irregularitat. Aquesta és la solució que li trobo a la meva condició i de la meva família.

ED: Actualment aquestes treballant?

Santiago: Actualment estic treballant, em van dir el dilluns passat a treballar, però amb reducció d’hores.

ED: Penses que el govern ha de tenir més polítiques d’ajuda cap als sectors més vulnerables?

Santiago: Penso que haurien de flexibilitzar encara més els tràmits per a poder rebre ajuda. Per la meva condició estic demanant ajuda per tots costats per a poder viure.
La meva condició actual és que si no treballo no cobrament. A nosaltres ens van treure de l’ERTO a penes es va obrir.

ED: Quina és la teva situació ara que ha obert la restauració?

Manuel: En el nostre cas hem estat recuperar de l’ERTO parcialment. És a dir, l’empresa ens "contracta" només per quatre hores i les hores restants les paga l’ERTO. Però estem treballant entre 8 i 9 hores diàries.

ED: Com és això?

Manuel: Així com t’explico. L’empresa ens ha pagat només 150 €. I encara no hem cobrat la part de l’ERTO. Pots explicar-me com es pot viure amb això? I a més treballant a la cuina al cent per cent com qualsevol dia però cobrant menys que una misèria.

ED: Vas tenir problemes per cobrar l’ERTO anterior?

Manuel:: Sí, en el meu cas vaig estar tres mesos sense cobrar. Tres mesos! Vaig cobrar tot junt, però en aquests mesos vaig haver de parlar amb el meu banc per endarrerir els pagaments i a tot enlloc. És un desastre.