És difícil pensar en un símbol més clar del que és el capitalisme. Als Estats Units, el 15% de les persones han perdut el seu treball des que va esclatar la pandèmia, i d’elles, més de la meitat segueixen aturades. Entre 30 i 40 milions de persones corren el risc de ser desallotjades en els pròxims mesos, i fins a 50 milions de persones no tenen suficient per a menjar, mentre que els bancs d’aliments estan al límit.

Els polítics capitalistes ens diuen que quan el mercat de valors i "l’economia" van bé, tots tenim una vida millor. I la setmana passada, la mitjana industrial Dow-Jones va aconseguir una marca històrica: 30.000. Però llavors estem o no en crisi? Alguna cosa no va bé.

Un informe recent del Institute for Policy Studies mostra que des que va començar la pandèmia a mitjans de març, els multimilionaris estatunidencs han incrementat les seves fortunes en un bilió de dòlars. Se suposa que aquesta riquesa en la part superior es “vessa” cap a la resta de nosaltres. Però això no està succeint en absolut.

Per què aquests super rics poden saltar sobre muntanyes de diners mentre gairebé tots els altres pateixen? La raó més simple és que els diners es transfereixen, directament, dels pobres als rics. Com va dir el poeta comunista Bertolt Brecht

"Un home ric i un home pobre es van mirar l’un a l’altre. I el pobre va dir feblement: Si jo no fos pobre, tu no series ric"

No és que els multimilionaris “també s’estiguin beneficiant de les tendències econòmiques i tecnològiques que van ser accelerades per la pandèmia”, com ens vol fer creure Farhad Manjoo del New York Times. És que la crisi capitalista està accelerant i amplificant el que ja és una increïble concentració de riquesa. Jeff Bezos “va guanyar” $ 69 mil milions addicionals des que va començar la pandèmia. Però en realitat el que té Bezos són més d’1.2 milions de treballadors que generen guanys per a ell. En el transcurs d’aquests mesos i durant la generació d’aquesta fortuna, més de 20.000 treballadors es van infectar amb Covid en els seus magatzems.

Elogiant-se a si mateix quan el mercat de valors va aconseguir els 30.000, Trump va dir : "Vull felicitar la gent del nostre país". Sí, els treballadors definitivament mereixen crèdit per crear tota aquesta riquesa. Però els treballadors no obtenen gairebé res del seu treball essencial.

La crisi que estem experimentant va començar molt abans que Covid-19 fes el salt als humans. Des del començament de la Gran Recessió al 2008, el sistema capitalista global ha estat patint un estancament secular i una "llarga depressió". Davant un creixement perpètuament baix, els bancs centrals dels països imperialistes han inundat els mercats amb bilions de dòlars en efectiu barat. Gran part d’aquests diners flueix cap al mercat de valors. Per això, en un moment en què l’economia està devastada, el mercat de valors està en un frenesí. És com una torre Jenga increïblement alta en equilibri sobre una taula vacil·lant.

Els treballadors dels Estats Units necessiten desesperadament ajuda financera. I clarament no hi ha escassetat de diners. Jeff Bezos podria pagar un bo de 50.000 dòlars a cadascun dels seus empleats a tot el món i encara tindria tants diners com tenia al començament de la pandèmia! Els multimilionaris tampoc semblen estar aprofitant els seus guanys inesperats per a fins productius. Bezos i Musk, per exemple, semblen estar especialment centrats en els viatges espacials, fent que les seves empreses privades repeteixin els assoliments que el sector públic ja va tenir fa 50 anys.

Hi ha molta feina per fer aquí en la Terra. Què tal proporcionar habitatge, atenció mèdica i cura infantil per a tots? Per a això, necessitem més que “impostos progressius que puguin reduir algunes de les disparitats entre les persones en el cim i tots els altres”, com exigeix Manjoo des del New York Times. Vivim temps catastròfics. Necessitem prendre la riquesa dels multimilionaris i posar-la sota el control de tots. Google, Apple, Facebook Microsoft, Walmart, Tesla: totes aquestes empreses han d’estar sota el control democràtic dels seus treballadors i de la societat en general. L’expropiació li donaria a la humanitat les eines que necessitem per a enfrontar les crisis existencials que enfrontem.

Els columnistes d’opinió liberals en el New York Times estan preocupats pels disturbis civils com a resultat de la desigualtat. Però aquest malestar és exactament el que pot desencadenar el canvi que necessitem.

Durant la Primera Guerra Mundial, Rosa Luxemburg va cridar l’atenció sobre el fet que els capitalistes estaven vivint una bonança en una època de patiment sense precedents. "Els dividends estan augmentant i els proletaris estan caient", va escriure des de la seva cel·la de la presó. No obstant això, només tres anys després, les persones que havien patit durant tant de temps es van aixecar en una revolució que va posar fi a la guerra i va enderrocar al govern.

Els capitalistes podrien estar bé ara com ara. Posaran una part dels seus diners en seguretat privada i búnquers d’emergència, només per a veure, quan arribi el dia, que aquestes coses són de poca utilitat.