Cap allà el 2015 Ada Colau, ex portaveu de la PAH i activista contra els desnonaments passava les seves últims hores abans de convertis-se en alcaldesa de Barcelona. En un dels seus útlims discursos enfervoria amb la pròxima dissolució de la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, tal com rajava del seu programa electoral.

Dies després, ni havent encara posat els dos peus a l’ajuntament, el regidor de Sants, que per aquell moment era Jaume Asens, autoritzava el primer desallotjament de la Urbana de Colau. Amb els anys vindrien molt més desnonaments, moltes més families als carrers i molt més plans d’habitatge que no li fan ni pessigolles als grans tenidors de pisos buits.

Però si durant el primer mandat de Colau hi va haver un sector altament criminalitzat per les unitats d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, aquest és el dels venedors ambulant i el Sindicato Popular de Barcelona. Corredisses pel centre de la ciutat, pallisses i caigudes a les passadissos del metro o al carrer; incautacions de tots els faixos, identificacions i un reguitzell diari de detencions i registres a cases ha sigut el saldo d’aquests anys.

Més envant Colau va dir que era impossible depurar el cos de la Guàrdia Urbana (per bé que li fa servei), que els seus estudis i observatoris no ho aconsellaven. En lloc d’això, era necessari implantar una policia de proximitat. Però quina proximitat hi ha hagut aquests anys per part de l’Urbana cap als sectors més desfavortits i populars?

La proximitat de la porra al cap? la de tenir tres armaris amb uniforme i estrelleta tirats a sobreteu i mentre dos t’agafen de les extremitats, l’altra et deixa sense respiració? O és la proximitat d’apropar-te al CIE de Zona Franca i a partir d’aquí que se’n faci càrrer la policia espanyola.

Tot això mentre la Barcelona de Colau pretenia ser la ciutat d’acollida durant la crisi migratòria de 2015. Veniu, veniu!

Després va venir la segona legislatura i el pacte de govern amb el PSC de Collboni i Batlle. El partit de la Marca Barcelona i la persecució. Es possava ordre sobre ordre, la policia al carrer, res de discursos i 25 nou agents antiavalots al carrer.

Cal recordar també, que la pròpia Urbana va ser part de la repressió a les protestes de milers de joves que van sortir contra la sentència del Supremo en 2019, com recordava Maria Rovira de la CUP.

I en aquestes ens trobem amb el paradís de les restriccions policials que suposa la pandèmia, un Estat d’Alarma i un Toc de queda tot plegat. A la vista de tots han estat les pallisses a inmigrants per sortir al carrer fora de l’horari establert, les detencions als manters per ajudar als qui menys tenen confeccionant mascaretes o perseguint i reprimint a la joventut que està farta de tanta restricció.

I hi haurà que diu que la Urbana amb Colau no te control i no fot res, que fa falta més mà dret. Si el grans empresaris dels lobbies turístic i del comerç, també l’oposició de dretes. I és que com deia Marx "l’Estat no és més que la Junta que admninistra els negòcis comuns de la classe buregesa".

I en aquest sentit, Colau i el Comuns fa temps que es van integrar al Règim per a respectar els interesos dels grans capitalistes. I si no, que ho preguntin als manters, els quals coincideixen en que "la Urbana pega igual o més ara que quan hi havia la dreta a l’ajuntament".