http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ECOLOGISME
Concentració rècord de CO₂ en l’atmosfera: el confinament no va frenar la crisi climàtica
Valeria Foglia

Ho afirma un nou informe de l’Organització Meteorològica Mundial. Després d’un 2019 sense precedents, el "respir" de les quarantenes a escala global no van bastar per a modificar el quadre complet de l’emergència climàtica.

Ver online

El 2020 serà recordat com un any que no va portar bones notícies, i en el terreny de l’emergència climàtica i ecològica tampoc va haver-hi res per a celebrar. Malgrat les mesures de confinament imposades per gairebé tots els Governs durant la pandèmia de la covid-19, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va informar aquesta setmana que continua havent-hi nivells sense precedents de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI), que atrapen la calor en l’atmosfera, provoquen augment de temperatura i fenòmens meteorològics extrems, la fusió dels gels, l’augment del nivell de la mar i l’acidificació dels oceans.

Les concentracions de diòxid de carboni (CO₂) van experimentar un salt abrupte en 2019, quan, segons el butlletí de l’OMM, organisme dependent de l’ONU, la mitjana mundial anual va superar les 410 parts per milió (ppm). Encara que les quarantenes van reduir l’emissió de contaminants i GEI, en 2020 la concentració de CO₂ -la suma d’emissions passades i actuals- va seguir en augment.

Si bé és difícil estimar amb l’any encara en curs els efectes que els confinaments massius i altres mesures restrictives van tenir sobre les emissions, el Projecte Carboni Global va estimar que durant les limitacions més dràstiques les emissions diàries de CO₂ podrien haver baixat fins a un 17% a escala mundial. Segons estimacions preliminars, l’any podria significar un minvament d’entre 4,2 i 7,5%, números insuficients per a reduir la concentració acumulada i que no se surten de la variabilitat natural.

"El diòxid de carboni roman en l’atmosfera durant segles i encara més temps en els oceans. L’última vegada que es va registrar en la Terra una concentració de CO₂ comparable va ser fa entre tres i cinc milions d’anys. La temperatura era llavors de 2 a 3 °C més càlida i el nivell de la mar entre 10 i 20 metres superior a l’actual, però no hi havia 7700 milions d’habitants", va expressar el professor Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, en un comunicat.

El planeta va superar el llindar de 400 ppm en 2015, i quatre anys més tard ja s’havien traspassat els 410 ppm, una velocitat d’augment sense precedents per als registres històrics de l’OMM. "La reducció en les emissions deguda a les mesures de confinament no és més que una minúscula irregularitat en el gràfic a llarg termini. Hem d’aplanar la corba de forma continuada", va afirmar el professor Taalas.

Història del diòxid de carboni atmosfèric des de fa 800.000 anys fins a gener de 2019

És difícil recuperar-se de 2019, un any que va batre tots els rècords en diversos ítems vinculats a l’emergència climàtica i ecològica. Si bé hi ha uns altres GEI com l’òxid nitrós i el metà, el CO₂ és el de major concentració en l’atmosfera i el que més contribueix a l’anomenat "forçament radiatiu", la diferència entre la llum solar que és absorbida per la Terra i l’energia que s’irradia de tornada a l’espai. Quan s’absorbeix més de la que es retorna es produeix un escalfament excessiu.

Amb la crema de combustibles fòssils i la producció de ciment, la desforestació, els incendis forestals i altres canvis en l’ús de la terra en 2019 van disparar les concentracions de CO₂ atmosfèric en un 148% respecte del nivell preindustrial de 278 ppm, que representa el punt d’equilibri dels fluxos entre l’atmosfera, els oceans i la biosfera terrestre. L’OMM estima que en l’última dècada gairebé el 44% del CO₂ va quedar en l’atmosfera, mentre que el 23% va ser absorbit pels oceans, el 29% per la terra i el 4% restant no ha estat especificat.

Lluny d’una retracció en els números globals, segons mesuraments de l’estació de referència de Mauna Lloa, a Hawaii, la mitjana mensual de la concentració de CO₂ va ser de 411,29 ppm el setembre de 2020, enfront dels 408,54 ppm de setembre de 2019.

L’acció climàtica implica superar al capitalisme

És clar que la pandèmia de covid-19 no és solució a la crisi climàtica a la qual el capitalisme ha llançat al planeta. No obstant això, segons Talaas de l’OMM, aquesta brinda l’oportunitat de fer transformacions "ambicioses" i "sostingudes" per a portar les emissions a zero nets a partir de canvis en sectors industrials, energètics i de transport.

Lluny de visions ingènues, han estat les activitats desenvolupades en el marc de la manera de producció capitalista des de la Revolució Industrial, accelerades durant el neoliberalisme, les que van provocar el salt brutal en les emissions que va transformar en emergència el canvi climàtic en l’àmbit global.

A aquest panorama destructiu se sumen altres atacs a la naturalesa, com les cremes intencionals, la depredació i la contaminació dels oceans, la desforestació i la destrucció de biodiversitat amb passes de gegant. Els indicadors alarmants de l’escalfament global causat per aquesta manera de producció fan cada vegada més palesa i clara la consigna que es pot llegir en gairebé totes les protestes multitudinàries: "Canviem el sistema, no el clima".

Et pot interessar: El capitalisme destrueix el planeta, destruïm el capitalisme

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic