Alguns es van avançar fa unes setmanes amb l’aplicació de mesures restrictives que continguessin el màxim possible a la població -sempre per fora de l’activitat laboral- per a baixar els nivells d’incidència acumulada i poder donar curs a l’activitat econòmica en les pròximes setmanes. És el cas de Comunitats autònomes com Catalunya que van aplicar mesures com el tancament de bars i restaurants, el tancament de parcs i zones verdes i la limitació d’algunes activitats comercials relacionades amb l’oci.

Uns altres, encara que fins ara tractaven d’apel·lar a l’absoluta normalitat per a no molestar massa als mercats perquè entenien que ja estàvem en pre campanya nadalenca, han acabat aplicant algun tipus de mesura per a salvar els mobles abans de nadal. Isabel Diaz Ayuso confirmava aquest dilluns en roda de premsa el tancament perimetral de la Comunitat de Madrid, una de les poques que seguia oberta, durant els pròxims 15 dies.

Més enllà dels diferents matisos en estratègia tots comparteixen un objectiu: la importància de salvar la campanya nadalenca per a salvar els guanys capitalistes.

D’una banda, la dreta del règim apel·la al motiu emocional, amagant després de frases com “tant de bo es puguin celebrar un Nadal envoltats d’avis, d’oncles, de nebots” (Ignacio Aguado dixit) el seu veritable objectiu: salvar els beneficis de les grans empreses que fan el seu agost en aquestes dates a costa d’incrementar al màxim l’explotació laboral.

Però no sols la dreta està fent campanya amb aquest objectiu. Encara que amb un discurs menys sentimental, el propi Govern el tenia molt clar quan va imposar l’Estat d’Alarma a l’octubre. En aquest moment l’Executiu remarcava a través de les diferents comunicacions la idea que "Per a Nadal falten dos mesos, per això hauríem d’aprofitar aquestes setmanes per a millorar la situació sanitària".

I és cert, el nadal són una de les èpoques en les quals les empreses fan el seu agost. El consum de les llars es dispara: l’Estat espanyol és el país d’Europa on més es gasta en aquest període, i el quart en el món. En 2019 va haver-hi una despesa extra de 554 euros de mitjana per llar. A incentivar tot això ajuda la campanya nadalenca, llums de nadal, publicitat, dolços nadalencs en els supermercats, Black Friday... tot això embolicat d’un discurs de “amor i pau” que absorbeixen els mercats per a traduir-lo en consum.

Però l’enriquiment de les empreses en aquestes dates no sols es per l’augment en les vendes, sinó que es recolza en una brutal explotació i precarietat.

Si prenem dades d’anys anteriors, més del 80% dels llocs creats són temporals i a temps parcial. Més del 40% de contractes d’aquesta campanya són de menys de 30 dies, i gairebé la totalitat d’aquests llocs de treball es creen en els sectors més precaris: transport i logística, hostaleria, i comerç. A més, donada l’extrema temporalitat, aquests contractes porten en si un augment important del risc d’accident laboral.

A tota aquesta situació enguany cal considerar que estem enmig d’una pandèmia i una profunda crisi econòmica que no sembla poder resoldre’s a molt curt termini. En aquests moments en l’Estat espanyol l’atur juvenil supera el 40%, hi ha 3,72 milions d’aturats comptabilitzats, dels quals el 16,7% són joves menors de 25 anys i més d’un terç (el 33,5%) són parats de llarga durada, és a dir, porten més d’un any desocupats. A això cal sumar que gairebé 600.000 persones segueixen en ERTE.

Qualsevol que tingui calculadora en mà veurà que aquesta dramàtica situació no es resol amb contractes de menys de 30 dies (més del 40% de contractes d’aquesta campanya són de menys de 30 dies). A més, la dinàmica actual és d’una destrucció d’ocupació accelerada. Segons una enquesta realitzada pel Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya, la previsió és que més de 300.000 treballadors es quedaran en atur entre l’1 de novembre i el 31 de desembre. A això cal incorporar que al gener acaba la pròrroga dels ERTE, per la qual cosa ve una onada d’acomiadaments.

Una altra qüestió és la crisi sanitària. Les mesures restrictives preses pels diferents governs autonòmics i el central són l’únic intent de fre a la pandèmia. Cap dels governs ha pres mesures de fons com reforçar els transports públics, contractar més personal sanitari, reforçar la sanitat i els serveis públics, fer test massius, etc. Mesures que haguessin ajudat a millorar la situació sanitària en la qual avui ens trobem. És més, a la campanya de ’salvar el Nadal’ va precedir la campanya de ’salvem l’estiu’ que tenia els mateixos objectius que aquesta, salvar els guanys capitalistes a qualsevol preu.

Si no es prenen aquestes mesures de fons després del nadal tornarà a ocórrer el mateix que després de l’estiu, però en aquesta ocasió ens acostem a aquest període amb una situació de major alarma sanitària que la que hi havia a inicis de l’estiu. La incidència acumulada en el conjunt de l’Estat el dia 30 de juny era de 4,21, avui és de 452,57.

Les xifres oficials han registrat 40.000 morts a causa de Covid en el que portem d’any. A pesar el discurs cínic de recuperar l’absoluta normalitat i passar un nadal normal, no hi haurà cap normalitat. Milers de famílies estaran pensant en la pèrdua dels seus éssers estimats, en com pagar la llum, en com evitar contagiar als seus familiars grans amb els quals viuen després de tornar a casa en un transport públic ple de gom a gom o com aconseguir un treball per un mes.

Una situació a la qual ens ha portat la gestió per a rics d’aquesta crisi, en la qual ni el Govern Central ni els autonòmics han pres ni una mesura per a encaminada a resoldre la situació més enllà de salvar les grans empreses.

El que cal salvar no és el nadal, sinó la sanitat, recuperar els serveis públics, conquistar habitatge digne per a tots i totes, acabar amb la precarietat laboral, el racisme i l’explotació. El que fa falta és un pla d’emergència en favor dels treballadors, les dones, la joventut, les migrants i els sectors populars.