|
Amb el lema “Davant les violències masclistes, justícia feminista. Totes juntes, diverses, vives i rebels”, es van convocar diversos col·lectius de treballadores, migrants, joves: “Treballem en àmbits laborals diversos i en el de cures, estem en l’atur, en ERTEs, estudiem. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, hem nascut aquí, som racializadas, som migrades, no estem “regularitzades”. Som les que no estan: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar en la mar, som les que es van quedar a les fronteres. Som TOTES, DONES, LESBIANES I TRANS."
En la seva convocatòria han denunciat que “La pandèmia de la COVID-19 amb situacions de confinament ha posat en evidència, de manera dràstica, la persistència de les violències masclistes i desgraciadament s’ha fet evident la insuficiència de mesures per part de les polítiques públiques i també una manca de suports socials i comunitaris.”
Enfront de l’absència de polítiques dels governs, central i autonòmic, les organitzacions feministes convocants expliquen que “Han estat les associacions i col·lectius feministes locals que han divulgat recursos i serveis a través de les seves xarxes socials, i han remarcat la importància de mantenir les xarxes i el contacte amb amigues i familiars per a poder sentir-se cuidades i més segures” i que “Per tant, cal visibilitzar que la nostra lluita continua i que continuarem organitzant-nos davant les violències masclistes.”
Lluitar contra les violències masclistes és lluitar contra el sistema capitalista i patriarcal
Des de Pan y Rosas hem secundat i participat de la mobilització, amb la perspectiva que, lluitar contra la violència masclista i els feminicidis, és lluitar contra l’última baula de tota una cadena de violències que vivim la gran majoria de les dones, les treballadores, les migrants, les joves i les que avui estem en situació de pobresa, precarietat i explotació enfront de l’actual crisi.
Ens mobilitzem llavors, contra una violència estructural perpetuada pel sistema capitalista i patriarcal que avui ens situa en la primera línia en les tasques essencials enfront del coronavirus. Però sota una major sobreexplotació i precarietat, risc de contagis i vulnerabilitat enfront de la violència masclista durant el confinament en les llars.
Davant això, no hi haurà “justícia feminista” possible, si la nostra lluita està aïllada de la lluita contra la violència de la precarietat, de l’explotació que sofreixen les treballadores de la llar o de l’hostaleria en acomiadaments massius. O del racisme institucional i patriarcal que sofreixen les temporeres. No hi ha “justícia feminista” sota un govern que es diu “progressista i feminista” però que actua amb tot el pes de la llei reaccionària d’estrangeria i continua tancant a les persones migrants en CIEs. I que mai va complir ni complirà les seves promeses, com la de la derogació de les reformes laborals que sotmeten a les treballadores com Les Kellys, les precàries de l’educació o les cuidadores de serveis socials a l’explotació de les empreses subvencionades pel mateix Estat.
|
