http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Contractes de Telecomunicacions: "Acabar amb la subcontractació. A igual treball igual salari"
TeleAfónica
Barcelona

La Coordinadora Estatal de Contractes i subcontractes del Sector de les Telecomunicacions proposen una nova campanya a totes les treballadores i treballadors subcontractats: "Estem davant un repte històric per als i les treballadores del sector. Cal acabar amb la subcontractació. A igual treball igual salari".

Ver online

Els treballadors i treballadores dels subcontractes de Telefónica han reprès impuls i mantingut reunions periòdiques i intercanviat informació, tal com expliquen en un comunicat de la Coordinadora Estatal de comitès i seccions sindicals, conformada per representants dels treballadors de múltiples províncies, seccions sindicals i empreses. En el seu comunicat anuncien que "hem detectat una claríssima involució en les condicions laborals del sector, que ens aproximen a la casella de sortida del 2015". Reproduïm la resta del seu comunicat i reivindicacions:

"Estem davant un repte històric per als i les treballadores del sector. Cal acabar amb la subcontractació. A igual treball igual salari"

El fenomen de la subcontractació és un evident recurs econòmic de les empreses, que si bé en pocs casos, d’especialització extrema, pot estar justificat tècnicament i organitzativament, la utilització de la cadena de subcontractació en les tasques pròpies i quotidianes de les empreses té com a única justificació la rendibilitat econòmica.

I com és possible la rendibilitat econòmica de la subcontractació?

Fora dels casos d’especialització evident, tasques infreqüents o en àmbits territorials no habituals ni prolongats en el temps, la rendibilitat econòmica de la subcontractació sol s’explica en la reducció de costos:

  •  Laborals. En primer lloc, fragmentació de la unitat de les plantilles. En lloc d’una sola plantilla, hi ha tot un reguitzell d’empreses que dificulten la defensa sindical i la negociació col·lectiva. Això comporta degradació de les condicions laborals amb convenis fora de sector, amb petites o mitjanes empreses sense representació dels treballadors o amb representacions totalment o parcialment grogues, la qual cosa impedeix la més mínima defensa dels treballadors i fins i tot que es facin passar interessos empresarials per propis dels treballadors. És suficient que una empresa que està buscant major flexibilitat, es procuri la mà d’obra en un marc diferent del contracte de treball, per a escapar de la regulació i jurisdicció laboral, a la mercantil, i a totes les restriccions lligades al contracte de treball.
  •  Socials. La subcontractació perjudica l’estabilitat laboral i els menors salaris suposen cotitzacions més baixes, transferint uns diners que serien destinat a salaris i cotitzacions socials en una empresa, a beneficis empresarials amb una minsa fiscalització. A més, al contrari del que es diu, això no repercuteix en cap millora del mercat laboral ni en major viabilitat de les empreses. Quan disminueixen els beneficis, no triguen a acollir-se a ERTO per causes suposadament "objectives".
  •  Seguretat. El difús seguiment de la cadena de subcontractació, amb microempreses i fins i tot treballadors autònoms, dificulta la vigilància de la seguretat en el treball, tant pels delegats de prevenció, com de l’acció inspectora de l’autoritat laboral, sent tant el cost de les possibles sancions com el dels accidents i malalties laborals, que recauen sobre les mútues o el mateix autònom, rendibles a la vista.

    Com afecta la subcontractació al sector de les telecomunicacions?

    En el sector de les telecomunicacions conflueixen en una tempesta perfecta totes les anteriors circumstàncies, especialment en l’àmbit de la instal·lació i el manteniment de les xarxes i serveis de telecomunicacions, activitat essencial, degut principalment a no estar adscrits físicament a un centre de treball.

    La instal·lació i el manteniment de línies i serveis de telecomunicacions per part de les operadores, constitueix clarament una activitat essencial en el negoci, en un territori de presència permanent i sense especialització més enllà de la pròpia del negoci, sent per tant, un cas clar de subcontractació per a augmentar per sobreexplotació del personal la rendibilitat econòmica.

    Com rendibilitza el sector la subcontractació?

    Per mitjà de la reducció de costos abans esmentades, que s’aguditzen en el sector:

  •  Laborals. Convenis de sector en condicions molt pitjors que els convenis de l’empresa principal o fins i tot convenis d’empresa en la contracta o subcontracta, per sota dels del sector de referència, fruit d’una nul·la o feble RLT, amb una gran pressió als professionals que es veuen amenaçats amb vetos, per a exercir la seva professió, per les escasses opcions de treball que se solen reduir a dues operadores. Aquí la fragmentació de les plantilles juga a favor dels interessos empresarials i dificulta la necessària acció col·lectiva en el sector.
  •  Socials. Els baixos salaris repercuteixen en menors cotitzacions, i els fraudulents sistemes de baremació dels treballs, i un nul control del registre horari de jornada, provoquen la retribució fraudulenta d’hores extra, que quan es paguen, es fa per un valor fora de conveni, i sense declarar les cotitzacions pertinents, la qual cosa suposa més estalvi de costos i més frau social, situació de la qual els treballadors són presoners per una representació dels treballadors, dispersa, fragmentada, i a vegades, intervinguda per l’empresa, amb càrrecs de la seva confiança posats a dit.
  •  Seguretat. És palpable, que els accidents especialment greus en el sector, amb milers de treballadors en la carretera cada dia, amb treballs en altura i altres riscos, sempre es produeixen a partir del segon nivell de subcontractació, sent rars percentualment en el personal de les operadores, escassos en els subcontractes amb una RLT efectiva, i tristament habituals en subcontractes sense RLT i falses cooperatives.

    Aquesta falta d’igualtat produeix situacions humiliants, de professionals que concorren en un mateix treball, a fer el mateix treball, però amb unes condicions de treball, laborals, socials i de seguretat, abismals entre si, arribant al cas de decretar les operadores, mesures de seguretat aplicables al seu propi personal, però no al subcontractat, actitud que és replicada per les contractes amb les seves respectives subcontractes, donant-se diàriament el cas de treballs que són paralitzats per seguretat en una contracta, que es deriven a subcontractes per a evitar adoptar mesures de seguretat. En aquest apartat es produeix tant un estalvi de cost com d’imatge.

    Què es pot fer per a solucionar això?

    És evident que la lluita empresa a empresa i com a sector ha donat els seus fruits i avui tenim un sector amb millors condicions que abans de la lluita del 2015. Però també és clar que aquestes lluites parcials, que cal continuar fent, tenen molts límits com demostra l’assoliment de la desaparició del fals autònom, que es va aconseguir en les mobilitzacions de la "marea blava" en 2015 (és a dir, en la cadena de subcontractació de Telefónica) però encara no s’ha extrapolat a la resta d’operadores o el fet d’haver aconseguit sobre el paper que les empreses es comprometessin a limitar la subcontractació, però que com a sector hem estat incapaços de fer complir en la pràctica veient com cada vegada més s’acomiada personal propi de la contracta per a subcontractar les seves tasques.

    Però el que realment pot solucionar l’explotació que sofrim els i les treballadores dels subcontractes és impedir per llei que existeixi la subcontractació generalitzada o almenys que si aquesta continua existint, sigui sota la màxima de: "A IGUAL TREBALL, IGUAL SALARI" és a dir que els i les treballadores que treballin en una subcontracta tinguin les mateixes condicions laborals que els de l’empresa principal per a la qual treballen.

    Si les condicions laborals dels treballadors subcontractats s’equiparessin per llei amb els de la contractista, la subcontractació perdria el seu atractiu de reducció de costos, i es limitaria als casos de veritable especialització.

    Què cal canviar?

    Hem de fer que el govern i parlament canviïn la legislació actual que permet des de fa anys aquest atropellament que significa la subcontractació. Cal reformar la legislació i que l’Estatut dels treballadors i de les treballadores impedeixi la subcontractació generalitzada o almenys que l’estatut obligui les empreses subcontractistes a tenir les mateixes condicions laborals i econòmiques que l’empresa principal per a la qual ofereixen els seus serveis. També cal impedir que com ocorre avui pugui haver-hi un conveni d’empresa per sota de les condicions d’un conveni de sector.

    Aquests canvis legals són possibles i sobre els mateixos hi ha una taula de diàleg social en la qual participen CCOO, UGT, Govern i patronal, que està parada des de febrer, però que més aviat que tard es reactivarà i de la qual sortirà la nova regulació de la subcontractació.

    Exigim una reforma que acabi amb la subcontractació: A igual treball igual salari.

    El que vagi a negociar-se en aquesta taula de diàleg i en quin sentit es legisli, si a favor de la patronal o a favor dels treballadors depèn fonamentalment de la capacitat que tinguem de fer-nos sentir, de fer soroll en els centres de treball, als carrers, en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials, davant els partits polítics perquè es posicionin a favor d’aquesta reforma. Hem de crear una marea social a favor de l’eliminació de la subcontractació generalitzada per a aconseguir almenys que es compleixi la màxima d’igual treball igual salari.

    La nostra opinió des de la Coordinadora Estatal és que hem de donar inici a una campanya per a fer-nos veure, i fer força envers els quals defensin els nostres interessos en la taula de negociació que es reobrirà aviat, i en la qual no tenim ni veu ni vot com a sector. En premsa apareixen terminis d’obertura d’aquesta taula abans de final d’enguany, i això ens imposa urgència i rapidesa en l’organització d’una resposta social per a influir en ella.

    Per aquest motiu, acordem començar la campanya i llancem la invitació a la coordinació d’esforços i iniciatives per a aconseguir marcar l’agenda d’aquesta taula, conscienciar i mobilitzar a tants sectors i tantes companyes i companys en la defensa dels interessos que com a treballadores i treballadors tenim.

    Per descomptat, això no és solament una qüestió que afecti el nostre sector, sinó que és una cosa transversal que afecta la globalitat del mercat laboral en el nostre entorn. En tots els sectors la subcontractació cada vegada és més generalitzada i en tots els casos en condicions d’explotació. És una explotació que una vegada més s’enceba fins i tot més en les dones, teleoperadores, neteja, les Kellys...

    Pel nostre compte començarem llançant campanya pròpia de sector, amb propaganda i simbologia pròpies, però amb l’ànim de promoure trobades i coordinacions amb tota mena d’entitats susceptibles d’ajudar-nos i ser beneficiàries d’un canvi legislatiu en aquesta línia. Pensem en hostaleria, Les Kellys, diverses Marees, com la Sanitària, on la subcontractació té gran presència, La Marea Pensionista, sectors industrials sencers, transports, etc. Hi ha molt de camp per recórrer i molts motius per a sumar-se.

    Tenint en compte l’actual situació sanitària, i els terminis que se’ns presenten, la campanya ha de centrar-se inicialment, a mediatitzar i visibilitzar la nostra problemàtica, a escala de presència mediàtica en mitjans TV, Ràdio, xarxes socials, etc. Reunions amb partits polítics que negocien donar suport a pressupostos estatals seran necessàries també.

    Una vegada fet el primer desplegament mediàtic, plantegem un calendari d’accions presencials, modestes de moment per la situació, però que necessàriament han d’anar en augment fins a poder realitzar alguna acció o manifestació amb notable visibilitat.

    La reivindicació principal és que es prohibeixi la subcontractació, o en defecte d’això, que s’obligui a pagar i mantenir les condicions laborals i salarials que en l’empresa matriu, la que origina la cadena de subcontractació.

    Publicat aquí

  •  
    Esquerra Diari.cat
    Xarxes socials
    / EsDiariCat
    @EsDiariCat
    [email protected]
    http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic