|
L’hostaleria va tancar a Castella i Lleó per 2 setmanes; Euskadi des del 5 fins a fi de mes; Navarra que ja va tancar a l’octubre manté la mesura fins al 18; Cantàbria va tancar l’interior dels locals d’hostaleria i només deixa terrasses o per a portar; Catalunya igual que Navarra ja va tancar a l’octubre i manté les mesures. Astúries, Galícia i Múrcia han tancat també. Andalusia acaba d’ampliar l’horari de restricció.
La lògica d’aquestes polítiques es basa a situar els majors focus de contagi a l’hostaleria i les reunions socials, la qual cosa ha portat no sols al tancament de l’hostaleria sinó a tocs de queda generalitzats i la prohibició de reunions socials a partir d’un cert número (6 a Castella i Lleó, Catalunya o Madrid, per exemple). Com ja hem analitzat, això pot ser utilitzat per a la persecució de la protesta.
Però, les dades confirmen aquesta lògica? Un informe de juliol del centre de malalties dels EUA situa com a primer focus de contagi la llar i després el centre de treball. En el cas de l’Estat espanyol, les dades de sanitat del 23 d’octubre reconeixen 21 brots nous, amb 163 casos en la restauració (bars, restaurants, etc.). No obstant això, en l’àmbit englobat com a "sector empresarial i construcció", l’informe fa referència a 38 brots i 204 casos. Només aquest sector laboral ja és un focus major que la restauració, sense considerar els altres.
En aquestes dades no sembla tan greu el focus d’un treball precari com el dels temporers, però cal assenyalar que una mutació del coronavirus ve d’un focus dels temporers d’Osca i Lleida, així com molts rebrots. Aquesta situació ha generat protestes perquè les patronals s’han negat, i es continuen negant, a donar-los llicència a les persones contagiades separant-les de la resta dels treballadors.
Cal tenir en compte, a més, que totes les xifres de l’àmbit laboral estan infrarepresentades a causa d’ocultació de les dades per part de les empreses, com per part de les i els treballadors que tenen por de perdre el seu treball.
D’altra banda, els informes oficials no fan referència al transport públic. Les imatges de metres col·lapsats se succeeixen, però cap mesura es pren. Tampoc s’esmenta que la precarietat laboral, les males condicions d’habitatge i l’amuntegament està en la base que la majoria de casos es donin en barris populars, mentre en plena segona ona els desnonaments continuen.
Així, mentre les dades no confirmen que les mesures restrictives i de tancament de l’hostaleria que estan prenent els Governs siguin necessàries o efectives, les cases d’aposta si continuen obertes, malgrat totes les protestes i mobilització que hi ha hagut, per exemple a Burgos. Sembla que aquest si és un sector a protegir, encara que per a la salut i l’economia de la classe treballadora és un risc evident.
I per descomptat, tampoc s’estan prenent les mesures que són òbviament necessàries i es podrien fer, com fer tests massius (excepte petites excepcions), reforçar el personal sanitari, que en comptes de contractar-se, va ser acomiadat en acabar la primera ona (de fet el mes de setembre es van perdre gairebé 2000 llocs a la sanitat, el pas de tota la sanitat privada a pública, els llits de la qual mai es van posar totalment en ús. De fet, això és un problema principal, ja que es parla molt del possible col·lapse sanitari, però ja està havent-hi morts per falta d’atenció, com el cas del nen mort per peritonitis a Alacant o diversos casos a Castella i Lleó. En la pràctica, el col·lapse ja està ocorrent.
Mentre ocorre tot això, les mesures del Govern central i els governs autonòmics se centren en la responsabilitat individual, la repressió policial, evitar les reunions, deixar la porta oberta a la prohibició de vagues i manifestacions i fins i tot s’està parlant que el govern perseguirà les "fake news" amb noves “mordasses digitals”.
Com es veu, el tancament de l’hostaleria difícilment pot aturar el virus i ni tan sols sembla buscar aquesta fi. Sembla més aviat ser el sector més “sacrificable” per a evitar trastornar altres o prendre mesures que realment podrien servir per a lluitar contra el virus, però no es volen prendre. Urgeix que l’esquerra anticapitalista i revolucionària, els sindicats i els moviments socials apostin per mobilitzar sobre la base d’un programa d’emergència el qual sabem que el govern no ens donarà, per tant, només ens queda unir forces i lluitar per ell.
|
