Lluita Internacionalista forma part, des de 2012, de coalicions electorals amb la CUP, primer com a CUP-Alternativa d’Esquerres i després a CUP-Crida Constituent. També a nivell estatal, a la CUP-Per la Ruptura.

Davant les properes eleccions estem també discutint amb la CUP per a veure si tenim coincidència en els dos eixos que ens han portat fins aquí: la ruptura amb l’Estat de la Monarquia en defensa de l’autodeterminació, i la ruptura amb el capitalisme per respondre a les necessitats socials.

Al nostre entendre, els documents presentats per al debat intern no recullen aquesta doble ruptura, sinó que plantegen un pas enrere en els dos àmbits. L’orientació per al problema nacional es resumeix en repetir un altre referèndum i per altre banda, es proposa entrar al govern. No compartim cap de les dues coses i així ho hem expressat en els organismes en què participem.

El referèndum que es pugui plantejar no podrà ser sinó unilateral i aquest ja es va fer l’1 d’Octubre: difícilment aquesta gesta es pot tornar a repetir. L’Estat deixa clar, amb el “govern més progressista”, que es monàrquic i que no reconeix el dret d’autodeterminació, i per tant, la mesa de diàleg d’ERC no en sortirà cap referèndum pactat sinó només desànim i desmobilització. El referèndum es va fer la l’1-O i la República catalana va ser proclamada. El que falta és implementar-la: això ho pot fer una majoria parlamentària, i no cal cap més referèndum. Però l’element determinant no és si guanyen els “independentistes” al Parlament –que és important-, sinó si hi ha la força al carrer per fer-los votar, enfrontar l’estat i tirar endavant. El 15 de febrer, encara que s’aconsegueixi el mantra del 50% de vots per la independència que proclamen ERC, JxCat i PdCat , no canviarà res per art de màgia, si no hi ha la força del carrer. Aconseguir-la ha de ser l’objectiu del proper període, per a la qual cosa cal que la CUP-CC estigui inserida en les lluites i les impulsi.

Per tenir aquesta força, cal “ampliar la base”, que diu ERC. Però això només es farà responent a les necessitats de les treballadores i sectors populars, que la crisi de la covid-19, sobrevinguda a la crisi econòmica preexistent, es troben en uns situació dramàtica. Això no es pot fer de la ma d’un govern de JxCat o PdeCat/ERC que paga fortunes a la sanitat privada en plena pandèmia, que privatitza –amb el vot en contra del Parlament- els rastrejadors, o intenta aprofundir la privatització dels serveis públics amb la fallida Llei Aragonès. No es pot fer amb qui, juntament amb els Comuns, aprova pressupostos en ple confinament que neguen la recuperació de les retallades d’ensenyament i sanitat i fins i tot el 5% dels sous dels sanitaris! No es pot ser còmplice del govern de la Generalitat que permet el tancament de Nissan i l’acomiadament de milers de treballadores i treballadors de les subcontractes, que permet la desertització industrial al Penedès, sense ni tan sols interposar multes o expropiacions sense indemnització ni recuperar les subvencions milionàries de diner públic que es van embutxacar. El capitalisme que ens ha portat fins aquesta situació, no es pot “repensar”. Cal posar en el centre la defensa de les mesures de xoc necessàries per atendre les necessitats socials, deixant de pagar el deute i apujant impostos, coses que no es poden fer des d’un govern de la ma de JxCat, PdeCat i ERC.

Per tot plegat, des de Lluita Internacionalista, hem proposat els 12 punts que adjuntem –repetint el mètode de les coalicions anteriors- com a base per debatre i tornar a trobar-nos en els punts de ruptura que ens han unit tots aquests anys. Creiem que és imprescindible que la CUP-CC sigui l’embrió de l’alternativa que cal per a les treballadores i sectors populars de Catalunya.

Lluita Internacionalista
18/10/2020

Proposta de punts per un acord electoral reivindicant la doble ruptura

1. Ruptura amb el marc jurídic i polític estatal representat per la monarquia borbònica i la Constitució espanyola de 1978 que permetin fer efectiva la República catalana. La implementació efectiva de la república no vindrà d’unes negociacions impossibles amb l’estat per tal que reconegui el dret d’autodeterminació, sinó mitjançant la construcció de les majories obreres i populars i la seva mobilització sostinguda contra l’estat. Conquerir aquestes majories per la república catalana implica donar-li un fort contingut social i anticapitalista, la qual cosa obliga a una política d’independència de classe oposada a la que ERC i JxC han vingut reiteradament aplicant. Reconeixement del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

2. Contra la repressió. Amnistia per a les prop de 3.000 lluitadores represaliades. Per la derogació de la Llei Mordassa i la dissolució de l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil. Dissolució de la BRIMO. Retirada de tots els càrrecs posats per la Generalitat contra lluitadors/es.

3. Posant la vida al centre, revertir les retallades i privatitzacions. Recuperació de la gestió directa i pública dels serveis públics.
a. Recuperació de titularitat, gestió i provisió de tots els centres del SISCAT (Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya). Personal i recursos a hospitals i a l’atenció primària: estabilitat i dignificació dels sous. Sanitat universal sense cap restricció, i inclòs el dret a l’avortament.
b. Supressió de concerts educatius. Per una educació pública, gratuïta i de qualitat, amb el professorat i els recursos econòmics i sanitaris necessaris.
c. Gestió pública directa de l’atenció social, prou de subcontractes i externalitzacions. Titularitat i gestió pública de les residències d’avis.

4. En favor de les classes populars, contra les desigualtats, un pla de xoc davant l’actual situació d’emergència que inclogui mesures per aturar els desnonaments, i els talls de subministrament. Aplicació immediata, com a mínim, de la llei de regulació dels lloguers, i expropiació de pisos buits per a formar un parc d’habitatge públic de lloguer. Nacionalització/ municipalització amb control públic i democràtic dels sectors estratègics, com aigua, transports, comunicacions i les fonts d’energia, amb les transformacions que calguin per anar cap a una societat ecològica.

5. Ens oposem a la destrucció del nostre teixit productiu, que ens aboca a la dependència i a la precarització dels i de les treballadores. Prohibició d’acomiadaments, arribant a la nacionalització sota control obrer d’aquelles empreses que pretenguin tancar, orientant la producció a resoldre les necessitats socials de manera sostenible i donant forma a un teixit productiu ecològic i respectuós del medi. Redistribució de la jornada laboral sense baixada salarial per acabar amb l’atur. Contra qualsevol discriminació salarial. En defensa de salaris i pensions caldrà abordar la suspensió de les lleis sorgides de l’actual marc jurídic i polític, entre les quals les lleis de reforma laboral i el Pacte de Toledo i la reforma de les pensions, que fomenten l’actual precarietat dels i de les treballadores.

6. Per la sobirania econòmica. No al pagament del deute: primer les persones que els bancs. Calen diners pel pla de xoc per atendre les necessitats dels sectors populars i a invertir en sanitat, educació, serveis socials i generar llocs de treball públics i dignes, per treballadors i treballadores sense diferència de gènere, edat, ni lloc d’origen. Mentre duri la pandèmia i calguin confinaments: renda bàsica de quarantena que garanteixi el sou durant el confinament, inclosos aquelles treballadores de feines no regulades. Contra la corrupció i el frau fiscal, contra el control financer i especulatiu de l’activitat econòmica, per una fiscalitat igualadora al servei del treball, lluitant per un nou model de relacions socials i econòmiques socialista, que tingui com a objectiu bastir les necessitats del poble. Nacionalització de la banca. Una banca pública al servei de la societat.

7. Ple drets polítics, econòmics, socials i de gènere de les persones immigrants en peu d’igualtat amb la resta de la població, amb el conseqüent impuls de la derogació de la llei d’estrangeria. Tancament dels CIES. Regularització ja!

8. Construir una societat no patriarcal, sense desigualtats entre homes i dones, ni discriminacions per motius d’opció sexual, identitat o expressió de gènere. Garantir el dret a l’avortament lliure i gratuït i desenvolupar mesures immediates per aturar les violències contra les dones, el reconeixement del treball de cures amb serveis públics de qualitat i aplicació en tots els àmbits de polítiques feministes i d’alliberament lèsbic, gai, bisexual, intersexual i transsexual. Ni precarietat ni feminicidis.

9. “Salvem el planeta, esclafem el capitalisme”, perquè un porta a l’altre també a casa nostra. Sobirania alimentària, banc públic de llavors i terres, control de preus. En defensa del territori, nacionalització de peatges i aturar privatització d’infraestructures. Per una transició energètica cap un model públic, diversificat, ecològic i sostenible. Per una nova mobilitat, xarxa de transport públic ecològic, control de fluxos turístics i reducció emissions avions i creuers

10. El trencament amb el regim hereu del franquisme no l’aconseguirem sols, sinó que cal treballar per un front de treballadores i pobles a nivell estatal que l’enfronti, des de la defensa del dret a l’autodeterminació i un acord de mesures anticapitalistes (doble ruptura). És l’única base possible de relacions solidàries entre pobles lliures i iguals.

11. Així mateix treballarem per una Europa solidària de treballadores i de pobles lliures, que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actual de la UE, el BCE/FMI/BM i l’OTAN. Cercarem la relació amb aquelles organitzacions amb qui compartim aquests objectius.

12. La candidatura no s’endeutarà amb cap entitat financera i exercirà una transparència màxima en relació als seus comptes. Els seus representants actuaran d’acord amb uns principis ètics que no permetin la utilització de la política com a carrera personal i individual en benefici propi ni la concentració de càrrecs i se’ls podrà revocar en qualsevol moment. Tant les persones electes com les alliberades cobraran uns ingressos mensuals no superiors a dues vegades i mitja el salari mínim.

13/10/2020
Lluita Internacionalista