A només deu dies de l’elecció presidencial als Estats Units la gent se sent (justificadament) ansiosa respecte a la contínua impredictibilitat de la situació política als Estats Units. Durant mesos, el president Donald Trump va fomentar l’odi i les frustracions de la seva base electoral dretana, sol·licitant a milícies violentes com els Proud Boys a mantenir-se en guàrdia ("Estand down and estand by"), i organitzant el que el seu fill, Trump Jr, ha anomenat un "exèrcit d’observadors" per a intimidar als votants negres i llatins en els estats el resultat dels quals encara no està definit, com Michigan i Pennsylvania.

Trump ha insistit que les votacions per correu no són de confiança, es va negar a dir que acceptaria un traspàs pacífic del poder, i va insinuar en múltiples ocasions que disputarà el resultat de l’elecció. Mentre l’amenaça d’un cop d’estat dretà és poc probable, sent la dreta radical molt més petita que la seva representació en els mitjans, la retòrica racista de Trump i les seves crides poc dissimulades per a generar violència i fustigació durant les eleccions són especialment perillosos per als més oprimits al país els qui han estat una vegada i una altra blanc dels seus atacs.

Mentre l’amenaça d’aquesta violència no és nova, s’ha intensificat considerablement des de l’elecció de Trump, i encara més des dels aixecaments contra la brutalitat policial que van començar després de l’assassinat de George Floyd a fins de maig. Des de llavors, milícies dretanes han assassinat o ferit a desenes de manifestants de Black Lives Matter, i menys de dues setmanes enrere, la CIA va desarticular un pla dretà de segrestar la Governadora Demòcrata de Michigan a causa de la resposta de l’estat davant la pandèmia del Coronavirus. Encara que es mantinguin com a esdeveniments aïllats, en un país amb més de 300 milions de persones són, no obstant això, emblemes d’un malestar social que és part de la crisi de legitimitat afrontada pel govern dels EUA. Una crisi que no va començar i no acabarà amb Donald Trump

Mentrestant, el Partit Demòcrata, que tenen bones probabilitats de guanyar l’elecció, es prepara per a recuperar la Casa Blanca i probablement el Senat a fi de recompondre i intensificar l’imperialisme americà. Un govern de Biden estarà carregat d’una contínua ofensiva imperialista, imposant una austeritat antiobrera que els capitalistes necessiten. Mentre que mantenen el sistema judicial i els departaments policials intactes. Les probabilitats electorals de Biden es basen en el desviament electoral del moviment BLM, que a causa de la inacció de la burocràcia sindical, no ha aconseguit trencar els engranatges del règim bipartidista als EUA. El Partit Demòcrata està complint el seu rol històric: contenir i cooptar als moviments socials a fi de continuar governant per als capitalistes.

El Partit Demòcrata i Biden prometen "recuperar l’ànima dels EUA" Però la veritat és que són tan responsables com Trump pel desastre en el qual ens trobem. Com a implementadors de dècades de neoliberalisme el Partit Demòcrata va ajudar a establir les bases per a la crisi econòmica del 2008, a la qual van respondre amb massius rescats per a les corporacions i bancs, alhora que imposen una brutal austeritat sobre les masses treballadores. Des del començament de la seva campanya, Biden i la seva companya de fórmula, Kamala Harris, han fet tot el possible per a cooptar, contenir i soscavar el creixent entusiasme per les idees socialistes i el moviment contra la brutalitat policial. Es van pronunciar contra l’anomenat Medicare for All, un pla per a garantir l’accés a la salut a tot aquell que el necessiti. També es van oposar a deixar de finançar la policia i al moviment per la prohibició del fracking. En fomentar als americans descontents que posin les seves energies en la campanya anti-socialista i la "llei i ordre" de Biden a fi de derrotar a Trump, els demòcrates demostren una vegada més ser el cementiri dels moviments socials.

És clar que malgrat les seves afirmacions, cap dels dos partits té solucions per a afrontar la combinació de crisi que amenacen al país. Com hem discutit abans, els Estats Units estan mostrant signes del que el marxista italià Antonio Gramsci deia "crisi orgànica" des d’almenys la recessió del 2008. El fracàs de l’ordre neoliberal, amb la seva brutal austeritat, va aplanar el camí per a la victòria de Donald Trump, l’administració de la qual ha contribuït des de llavors a la continuïtat de la desestabilització política i econòmica del país. La política agressiva del president contra socis comercials com la Xina, la seva resposta fallida a la pandèmia del coronavirus, la destrucció d’una economia que ja donava mostres de fragilitat, i la perspectiva d’una recessió interminable són totes evidències d’una crisi per a la qual les imminents eleccions no ofereixen solucions significatives. Ja sigui que el Partit Demòcrata recuperi el Senat o no, i independentment del triomf de Biden o Trump aquesta crisi no farà més que aprofundir-se.

La resposta de la classe treballadora i l’esquerra a aquestes eleccions i com ens preparem per a les batalles per davant tindran un efecte durador per a les nostres perspectives sota una presidència de Trump o Biden. Amb aquest objectiu en ment és imperatiu que no sols defensem els nostres drets democràtics, per limitats que semblin en aquest moment, sinó també que exigim la seva expansió per a la classe treballadora. I, fonamentalment, hem de trencar amb tots dos partits del capital a fi de formar un partit independent de la classe treballadora darrere del socialisme.

Cap suport als partits capitalistes i imperialistes

Demòcrates i Republicans són partits bessons d’un capitalisme imperialista i racista. Malgrat la seva retòrica diferenciada, tots dos són el partit que van impulsar un regimen hiper policial i l’empresonament massiu de minories ètniques. En publicar-se aquest article, Joe Biden i Donald Trump disputen qui es presenta com el candidat de la llei i l’ordre quan en realitat tots dos ho són. Tant demòcrates com a republicans van reprimir les mobilitzacions de BLM, i tots dos partits governen en ciutats que deixen a la policia assassinar afroamericans i llatins amb impunitat.

Tots dos són partits del capital, finançats per les grans corporacions, la inversió de les quals implica sempre la devolució de favors. Els sectors de l’energia i la construcció són els grans financers de Trump, mentre que Wall Street i el sector tecnològic afavoreixen a Joe Biden.

Tots dos partits són imperialistes, i aquest no és un detall menor. Tots dos partits han fet ploure bombes sobre Mitjà Orient. Tots dos partits són responsables pel mur a la frontera, per la separació dels nens migrants de les seves famílies i la deportació de centenars de milers de persones de retorn a les perilloses condicions als seus països que els van forçar a emigrar en un primer lloc. Tots dos partits són responsables per les sancions i els deutes que mantenen en una presa asfixiant a les economies del Sud Global.

La lògica del "mal menor", només porta al fet que només prevalgui el "mal": bombes, empresonament massiu, deportacions i austeritat. El poble treballador no ha d’invertir el seu temps, el seu suport o els seus vots en els opressors.

Això és cert en grans trets per a totes les eleccions, incloent aquesta. No obstant això, molts en l’esquerra discuteixen que aquest és un moment excepcional, un en el qual la democràcia està en perill per la qual cosa és necessari votar per Joe Biden com un vot contra Trump i per la democràcia. És un gran error, els demòcrates no detindran l’ascens de la dreta o les manipulacions electorals de Trump. L’objectiu dels demòcrates és tornar a la "normalitat" que va engendrar a Donald Trump.

Socialistes i plataformes d’independència de classe

Lluny de ser abstencionistes, creiem que els socialistes han de participar en eleccions a fi de popularitzar les idees socialistes i contraposar el nostre programa al dels capitalistes. Aquest és un moment sense precedents de politització entre la classe treballadora, i per tant un moment sense precedents perquè els socialistes desenvolupem la consciència de classes. Les eleccions són un aspecte central a través del qual podem donar aquesta batalla, agitant entre els treballadors i els oprimits. Els patrons tenen els seus propis partits i representants, els treballadors necessiten el seu propi partit en el procés electoral. Creiem que tots els treballadors, sumats a tots els involucrats en el moviment per Black Lives Matter i altres moviments per la justícia social i racial mereixen una representació política independent, que no estigui dirigida per racistes disputant-se la Casa Blanca. En aquest sentit, Left Voice fa costat als socialistes presentant-se com a candidats sobre plataformes d’independència de classe.

Per als socialistes no és senzill participar de les eleccions a causa del caràcter antidemocràtic del sistema nord-americà. Donem suport al dret a ser elegits de tots els socialistes i activistes progressistes que es presentin de manera independent, i creiem que els socialistes han de realitzar esforços per a aconseguir tant presentar-se a eleccions com modificar les regles antidemocràtiques que bloquegen la participació de l’esquerra. A més, considerem que han de tenir accés als debats televisats nacionals.

El Green Party (Partit Verd), un partit policlasista, no pot fer la part més important del treball exigit als socialistes en un procés electoral, ressaltar el caràcter de classe dels partits i discutir que la classe treballadora necessita la seva pròpia representació. Un partit que no sigui explícitament i exclusivament un partit de la classe treballadora, independentment del candidat al qual postulin, no pot fer el treball de fomentar la ruptura de les masses amb el sistema bipartidista i el caràcter de classe burgès d’aquests partits. No fem costat a la candidata del Party of Socialism and Liberation (PSL - Partit del Socialisme i l’Alliberament), Gloria LaRiva, qui mentre es postula pel PSL en les eleccions estatunidenques, secunda polítics capitalistes a l’estranger. És per això que, encara que donem suport al dret a participar en eleccions del Green Party i el PSL, no els secundem en les eleccions.

En defensa dels drets democràtics

Si el dret al vot està baix atac, el deure dels socialistes és defensar-lo. Això implica exigir que fins a l’últim vot sigui comptabilitzat i que les eleccions siguin decidides per la gent, no per la Cort Suprema com al 2000. Això implica oposar-se a les maniobres republicanes per a mantenir a la gent allunyada de les votacions, com tancar centres de votació a Geòrgia, l’impost a Florida que se li exigeix a exconvictes per a poder votar, o l’abismalment insuficient quantitat de centres de votació a Texas, que compta amb un únic centre de votació per municipalitat.

Esquerrans i socialistes per igual han de defensar el dret fonamental al vot. Això implica no sols organitzar treballadors per a defensar els centres de votació contra les tàctiques d’intimidació de les milícies dretanes, sinó també preparar als treballadors i les seves organitzacions per a la mena de mobilitzacions de masses i vagues necessaris per a derrotar qualsevol intent de l’administració de Trump de disputar el resultat electoral.

Però la defensa dels drets democràtics s’estén més enllà dels nous atacs dretans. Malgrat tota la retòrica i mitologia que envolta la fundació dels Estats Units com la primera democràcia moderna, es manté com un dels governs menys democràtics de les nacions industrialitzades. Segons "Índex de democràcia" els Estats Units són ara una "democràcia fallida" i es troba en el lloc 25 entre les nacions del món, quedant darrere de diversos països europeus i diversos països llatinoamericans incloent Costa Rica, Xile i l’Uruguai. Això és en gran manera producte que els Estats Units van ser fundats com una "esclaucracia" i que el manteniment dels esclaus com a propietat privada i el control dels treballadors empobrits i els petits grangers requeria una forma restrictiva de democràcia que assegurés que les elits propietàries dels esclaus, els camps i el capital sempre mantinguessin el seu domini. El Col·legi Electoral i el Senat són dos dels més il·lustres exemples d’aquesta manera limitada de democràcia, tant un com l’altre violen el principi de la igualtat política, "una persona un vot".

No obstant això, el mètode conegut com the first pas the post per a elegir al President i al Congrés significa que un número significatiu de congressistes i fins i tot el President, poden ser (i amb freqüència ho són) elegits sense obtenir una majoria de vots, sinó simplement més que la resta dels seus competidors. Això al seu torn inhibeix canvis polítics significatius i porta a un sistema bipartidista del capital en el qual els interessos de les persones treballadores està fermament contingut dins d’un estret ventall de possibilitats.

Aquest cicle electoral hauria de ser una oportunitat per a aixecar la veu contra el caràcter antidemocràtic de la democràcia estatunidenca, hauria de ser una oportunitat per a exigir la fi del Col·legi Electoral, per a exigir espai per a múltiples partits, reduir el límit d’edat per a votar i conquistar el dia no-laboral perquè tots els treballadors puguin votar, entre moltes altres demandes.

El nostre propi partit

Rebutgem la idea popularitzada entre sectors de l’esquerra que guanyar eleccions significa "construir poder", especialment pel fet que implica treballar dins dels partits burgesos com el Partit Demòcrata. La idea que els socialistes poden usar un partit burgès per a guanyar reformes específiques o guanyar visibilitat simplement enfosqueix les aigües de la independència de classe i sembra il·lusions en els partits burgesos com a "vehicles de canvi". En lloc de construir poder, soscava la idea que la classe treballadora pot posseir les seves pròpies solucions als problemes que enfronten i fomenta la idea que la política electoral burgesa és un motor de canvi.

No obstant això, veiem un rol per als socialistes en les eleccions, encara que siguin un terreny favorable per a la burgesia, però podem usar-les per a construir consciència de classe i el poder de la classe treballadora; per a enfortir les lluites obreres i els moviments socials; per a enunciar als demòcrates i republicans i sostenir que els treballadors necessiten el seu propi partit, un partit socialista que baralli contra tota forma d’opressió i explotació i defensi sense embuts la independència política, l’antiimperialisme i l’internacionalisme.

Més enllà dels límits d’un partit estrictament electoral, les tasques d’aquest partit revolucionari haurien de ser efectivament construir poder, però dels treballadors i oprimits mitjançant la lluita de classe, la lluita de carrer i també la lluita electoral. L’objectiu d’un partit com aquest no serà guanyar eleccions i instituir el socialisme o reformes socialistes, ja que no existeix un camí electoral al socialisme. El seu objectiu serà construir les forces obreres en perspectiva revolucionària.

Una perspectiva revolucionàri

No és suficient amb lluitar per reformes dins del capitalisme; l’explotació i l’opressió que assoten a la classe treballadora, afroamericans, les persones LGTBI, les dones, les persones amb discapacitats, és a dir, tots els oprimits, no tindrà fi dins dels marcs del capitalisme. L’últim objectiu de la construcció d’un partit no és guanyar vots, tenir molts membres, o fins i tot resistir amb més efectivitat al capitalisme.

L’objectiu és aixafar el sistema capitalista. No podem reformar la fi del capitalisme, o votar un camí que ens tregui d’aquest sistema de misèria i explotació mundial. Per tant, hem de barallar pel derrocament del capitalisme i les seves relacions socials opressives. Barallem per una democràcia real, on els treballadors i oprimits decidim democràticament tots els aspectes de la nostra vida, amb la producció al servei de les necessitades humanes i l’ambient, no els guanys de les corporacions.

És necessari lluitar pel derrocament del capitalisme i totes les seves opressives relacions socials. Lluitem per una democràcia real, de la classe treballadora i els pobles oprimits decidint democràticament tots els aspectes de la nostra vida, amb la producció al servei de les necessitats humanes i del medi ambient.

Publicat en Left Voice el 24 d’octubre de 2020 sota el títol A Socialist Agenda for the 2020 Elections