Està arribant a la seva fi la campanya electoral als Estats Units, però ningú pot assegurar que el 4 de novembre els nord-americans i el món sabran si Biden o Trump estarà al capdavant de la (encara) principal potència imperialista, i per tant decidirà gran part del destí del capitalisme mundial pels pròxims quatre anys. Això no sols perquè pot haver-hi sorpreses que per definició no registren les enquestes. Si no sobretot perquè, en cas de perdre, no està descartat que Donald Trump desconegui el resultat i la definició es traslladi de les urnes a la justícia, la qual cosa obriria una altra situació amb final incert.

Fins al moment Biden manté un avantatge mitjà d’uns 8 punts sobre Trump. Però en una elecció indirecta que es defineix no pel vot popular sinó per la composició del col·legi electoral, la clau de la Casa Blanca la tenen cinc estats clau, i encara no està definit a qui la hi lliuraran. Facin les seves apostes.
L’elecció del pròxim dimarts és presentada com la més important des de la què va portar a la presidència a Franklin Delano Roosevelt en 1933. La història dirà si té aquesta transcendència, però és un fet que la crisi sanitària, la recessió, la polarització i el clima antitrumpista es van combinar per a despertar un interès major. En principi hi ha indicis que pujaria la participació electoral. El més fort és que una setmana abans de les eleccions, ja havien votat de manera anticipada –per correu o de manera presencial- 66,4 milions, 8 milions més que en les eleccions de 2016.

La campanya va deixar poc i res: un debat impresentable; un altre debat avorrit; una publicitat negativa inusitadament agressiva (l’espot de Trump "Biden for resident" –literalment candidat per a ingressar a un geriàtric- va ser potser el súmmum de la incorrecció política). I la nota de color de la Covid positiu del president.
En la recta final de la carrera per la Casa Blanca, el coronavirus, i el repudi al racisme i la violència policial continuen marcant a foc la conjuntura electoral. Trump no va poder alliberar-se de l’"efecte referèndum" sobre la seva gestió de la pandèmia, que apareix com un dels determinants del persistent avantatge que li treu Biden en les enquestes.

L’estratègia de Trump de culpar a la Xina per la pandèmia i els seus efectes econòmics i socials va augmentar l’hostilitat anti Xinesa no sols als Estats Units, on segons una enquesta de Pew Research Center un 66% de la població que té una visió negativa de la Xina (una pujada de 13 punts durant la presidència Trump), sinó també en altres economies avançades, entre elles el Regne Unit, França, Alemanya, Espanya i Austràlia, un aliat militar estret dels Estats Units en el Pacífic, on el rebuig contra la Xina aconsegueix un alarmant 81%.

Però aquesta histèria anti xinesa no impedeix que gairebé amb la mateixa força, una majoria de 57,4% de nord-americans desaprovi el maneig que va fer Trump de la pandèmia. Per al dia de la votació, les morts per covid 19 als Estats Units estaran fregant el quart de milió de persones i la segona ona de contagis ja gairebé còmodament instal·lada.

També estarà fresca la violència policial i la repressió estatal. El gallet fàcil va continuar el seu ritme macabre "normal", fins i tot després de les mobilitzacions massives en repudi per l’assassinat de George Floyd. Segons Mapping Police Violence, en el que va de 2020 la policia ja va assassinar a 874 persones (un 28% són afroamericans, sent que representen a penes el 13% de la població del país), per la qual cosa a cap d’any estarà en la seva mitjana històrica de 1000 assassinats anuals.

El dilluns 26 d’octubre la policia va tornar a matar, aquesta vegada a Filadèlfia, estat de Pennsilvània. William Wallace, així es deia la víctima, era un jove treballador afrodescendent de vint-i-set anys, pare de quatre nens i veí d’un barri pobre, que tenia diagnòstic de trastorn bipolar. La seva família va telefonar a una ambulància perquè estava travessant un episodi crític, però en lloc dels paramèdics va arribar un patruller amb dos oficials que van disparar almenys set vegades i el van executar. Wallace tenia un ganivet a la mà, però estava a diversos metres de distància i no representava cap perill per a ells. Com va ocórrer en el cas de Floyd, un vídeo pres amb un cel·lular mostra a la família i un grup de veïns demanant-li en va a la policia que no dispari. La prefectura i el sindicat policial van sortir en defensa dels oficials.

Davant aquest nou fet de violència i racisme policial van esclatar mobilitzacions que van derivar en enfrontaments amb les forces de seguretat. El governador demòcrata Tom Wolf va autoritzar el desplegament de la Guàrdia Nacional per a col·laborar en la repressió i va establir el toc de queda, que al tancament d’aquest article encara estava vigent.

Com era d’esperar hi ha una forta utilització electoral de l’assassinat de Wallace i les mobilitzacions. L’estratègia de Trump és presentar-se com el garant de la "llei i l’ordre" i acusar els demòcrates de crear revoltes i promoure els disturbis. L’estratègia de Biden és separar les mobilitzacions pacífiques dels enfrontaments amb les forces de seguretat, i condemnar als sectors més radicalitzats.
En síntesi, un déjà-vu de l’assassinat de Floyd que si bé és local té impacte nacional.

Pennsilvània ha adquirit una importància crucial en els últims dies, perquè és un dels swing states que podria definir l’elecció del pròxim dimarts.
La situació oberta a Filadèlfia re actualitza la hipòtesi de conflicte amb grups supremacistes i d’extrema dreta, com Proud Boys, que col·laboren amb la policia en la repressió contra les mobilitzacions de Black Lives Matter. Aquestes milícies i "vigilants" armats són els mateixos als quals Trump va cridar a defensar activament el vot republicà.

Però fins i tot si no es desenvolupessin aquests elements de violència tendent als extrems, hi ha un ventall de tàctiques per a descoratjar el vot dels sectors més pobres, en particular d’afroamericans, que farien empal·lidir als punters del "conurbano bonaerense". Aquests mecanismes van des de la manipulació dels districtes electorals fins a l’invent de requisits per a votar o el trasllat d’estacions de votació. I encara que són els republicans els que més recorren a aquests artificis perquè les minories no blanques tendeixen a votar pels demòcrates, aquest atac obert al dret al vot deixa al descobert el caràcter profundament antidemocràtic del règim bipartidista-imperialista.

Malgrat les pujades rècord de la borsa i de la retallada d’impostos a les grans corporacions de Trump, el vot de Wall Street és per a Biden. JP Morgan Chase i Blackstone estan en la llista de grans aportants a la campanya demòcrata, no per un problema ideològic sinó perquè el seu olfacte els indica que seria més arriscat un altre mandat de Trump que una eventual puja d’impostos.

Però el que més preocupa a la classe dominant és que quedi un resultat indefinit i acabi resolent-se l’elecció en la Cort Suprema, la qual cosa llevaria legitimitat al govern que sorgeixi. En una nota recent, N. Roubini alerta sobre la possibilitat que es repeteixi una crisi com la de l’any 2000, quan la justícia li va donar per guanyada l’elecció a George W. Bush després d’un mes d’incertesa. En un escenari de major polarització política i d’irrupció de la lluita de classes, això podria derivar en la tornada de mobilitzacions de masses.

Per això, la "comunitat de negocis" va publicar una declaració amb la signatura de més de 50 prominents burgesos, rebutjant qualsevol alteració dels procediments electorals. Un clar missatge a Trump que desisteixi de la idea de desconèixer el resultat mitjançant denúncies de frau i altres maniobres com utilitzar la majoria conservadora recarregada en la Cort amb la nominació d’Amy Barrett, que posin en risc l’estabilitat política.

Per a la gran burgesia, el recanvi electoral apareix com una oportunitat de canalitzar cap a la via institucional la rebel·lió popular que va esclatar després de l’assassinat de George Floyd. A aquest desviament contribueix el "progressisme" i l’esquerra demòcrata, que presenta el vot a Biden com la solució "malmenorista" per a treure’s de damunt a Trump.

Però les condicions que van portar a Trump a la Casa Blanca no desapareixeran si guanya Biden, perquè no són efectes de crisis de conjuntura, sinó que sorgeixen de les tendències més profundes a la crisi orgànica, obertes com a resultat de l’esgotament de l’hegemonia neoliberal globalitzadora. La polarització segueix el seu curs. Per esquerra, s’expressa en què creix la popularitat del "socialisme" entre els joves de 16 a 24 anys, va passar de 40 a 49% d’aprovació en l’últim any segons una enquesta desenvolupada per YouGov. Per dreta, en l’existència de grups armats protofeixistes, encara que avui són elements marginals. Aquests fenòmens anticipen escenaris de major radicalització política i de la lluita de classes.