|
ED: Quina situació hi ha ara mateix als hospitals, enfront de la segona onada que sembla que com a mínim està arribant a pics màxims o semblants als de la primera onada de març i abril?
Alberto: Jo puc informar ara mateix de la situació del meu centre, Bellvitge, on es pot dir que en aquest moment que estem ara no és emblant a la primera onada, el nivell d’ingressos no és ni molt menys el que va haver-hi al març ni en planta ni en les ucis, si bé és cert que no es pot baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment hi ha un repunt de contagis i de casos i es pot col·lapsar l’hospital de nou.
ED: No estem com al març, especialment en el tema dels ingressos que encara no s’ha arribat al col·lapse de llits, però com adverteixes si es baixa la guàrdia es pot arribar a números com els de març. Després de superar el pic més fort a l’abril es va insistir molt a reforçar en sanitat pública que ha patit moltes retallades des de fa anys, especialment en l’última dècada. Va haver-hi consells interterritorials setmanalment impulsats pel Govern amb les diferents conselleries de sanitat, moltíssimes opinions i decisions polítiques i m’agradaria saber com ho valores.
A: Com a ciutadà i treballador de la sanitat jo crec que la majoria de la població va percebre que en els pitjors mesos de pandèmia hi ha hagut descoordinació a nivell dels polítics, el Ministeri i les autonomies no s’han coordinat com haurien, el cas més clar és el de Madrid, ara que estan amb una guerra política jugant amb la salut de la ciutadania. I és una mica el que va passar en l’estat d’alarma, aquí a Catalunya ja saps el que deia el ministre Illa, Torra sempre li contradeia i quan el ministre deia una altra cosa Torra li tornava a contradir. El que era abans fer-se la traveta que posar-se d’acord, no hi ha hagut una direcció clara. Cada autonomia va començar a prendre les seves decisions.
ED: I en matèria d’infraestructures i personal heu notat la partida de sanitat?
A: Sí que és veritat que es va dotar de molt personal en els moments més importants, en el nostre cas de zeladors, va passar d’una setmana per a una altra, fins i tot a Catalunya s’estan construint 5 mòduls, com a Bellvitge, per a aquesta segona onada. No obstant això, els reforços es van eliminar d’un dia per l’altre, haurien d’haver-los mantingut o almenys reduït gradualment. Ara per exemple, s’estan obrint UCIs noves, s’està augmentant l’activitat i no s’està contractant o molt poc, jo crec que són insuficients. Per això a l’hospital hem convocat vaga de zeladors, s’ha desconvocat perquè es va pactar amb la direcció unes mesures que han incomplit totalment, així que en les pròximes setmanes reactivem l’assemblea i votarem si convocar vaga, perquè la percepció és aquesta, que no hi ha recursos.
ED: Treballant en el sector de la sanitat, una pregunta obligatòria és per què consideres que en l’Estat espanyol el país amb major número de personal sanitari contagiat a nivell proporcional?
A: Clar, sí, pel que et comentava que he viscut en primera línia i la descoordinació política, no s’han pres les mesures a temps, quan s’han pres han estat tard, quan ja el virus estava totalment propagat l’allau d’usuaris ens va arrasar, falta de material evident, falta de PCR, falta de rastrejadors, falta de recursos, falta de personal… Recordo que la gent es trobava malament, tenia símptomes però no els feien la PCR i li deien que havien de continuar treballant o et sortia negativa la PCR però tenies símptomes i en lloc de repetir-la o fer la quarantena et deien a treballar.
Jo crec que hi ha hagut un pacte polític de silenci, no escrit, de salvar la temporada turística i al final ni s’ha salvat perquè no hem anat de vacances o no hem gastat o no han vingut i damunt s’ha malbaratat el que es va aconseguir en el confinament perquè han tornat els contagis.
ED: Formes part d’una plataforma estatal de zeladors. M’agradaria saber com va sorgir aquesta necessitat d’organització, quines són les vostres reivindicacions i també si vols explicar quin és el treball d’un zelador a l’hospital.
A: En resum, es pot dir que la pandèmia o covid19 ha estat el punt d’inflexió d’aquesta professió, el punt clau va ser quan el Govern, el Ministeri de Salut concretament, va emetre un document orientatiu per als serveis de prevenció dels centres sanitaris i en aquest document fa una taula en la qual cataloga els nivells de risc segons l’exposició al covid, màxim risc, baix risc i molt poc risc i llavors la nostra professió de zelador o zeladora la cataloga de baix risc. No entenem per què ho van fer o en què es van basar però el tema està que catalogar-nos de baix risc en els centres sanitaris sobretot abans la falta de epis en els moments més durs és als quals s’han acollit la majoria de comandaments intermedis per a dir-te que no et donen la protecció o EPIs necessaris el que suposa un greu risc per a la nostra salut i la dels pacients.
És a dir, com oficialment no teníem risc de contagi amb els pacients, perquè no s’estaven fent en els centres de sanitat o en els centres de salut no se’ls donava l’accés als zeladors i zeladores a les PCR’s amb el que damunt d’estar treballant sense proteccions amb el risc de contagis que era molt evident, podent contagiar als usuaris no et feien les PCR alegant aquest baix risc catalogat pel Ministeri de Sanitat.
ED: Podries nomenar les diferències que hi hauria entre un personal reconegut d’alt risc i un de baix risc com els va catalogar el Govern?
A: Et poso l’exemple més clar viscut en primera persona. Jo sóc zelador d’urgències a la nit, a la porta d’urgències, quan els pacients venien molt afectats pel virus, venien en el seu cotxe, o venien en un taxi, una ambulància, jo sóc el que els recull del cotxe, que els abraces pràcticament i els asseus en una cadira, o de la cadira els has de tombar a una llitera. És a dir, hi ha contacte directe i estret amb el pacient, estàs en contacte cos a cos pràcticament. Doncs nosaltres fent aquest treball no ens volien donar vestits EPI ni impermeables, ni màscares fpp2. No obstant això, l’altre personal sanitari que el govern no va dir ni que eren d’alt risc ni de baix, simplement va posar que aquest personal que estava en contacte amb covid. A nosaltres en molts centres ens les han denegat per no sortir en el document.
ED: Ens podries comptar una mica més l’estructura de la plataforma dels zeladors?
La plataforma s’organitza mitjançant la xarxes socials, tenim el grup de facebook, sempre ens podeu trobar en “reconeixement per al zelador ja” en el compte d’instagram, youtube i telegram. Llavors a partir de les xarxes socials fem difusió de materials, concentracions, escrits, accions ,etc . Ens organitzem per grups de whatsapps, hi ha un de xarxes socials, de portaveus de comunitats autònomes, on es dóna la informació important i on s’organitzen les reunions online i allí es dóna la informació als enllaços de cada hospital i després hi ha un altre d’enllaços amb cada comunitat, on hi ha un enllaç per cada hospital que s’ha adherit a la plataforma. Llavors des d’aquí s’avisa als treballadors de l’hospital, quan hi haurà concentració. Hem aconseguit que ens treguin del perfil de baix risc. Diguem que és una organització jeràrquica però democràtica perquè el portaveu no és que digui el que vulgui sinó que abans se l’han passat els enllaços, l’ordre del dia, opinions, se suposa que fan una assemblea en cada hospital, fer votacions i llavors aquesta informació se li transmeten al portaveu en la seva comunitat. És més o menys l’organització o l’estructura en la plataforma.
ED: Davant l’actual situació, quines demandes defenseu?
A: Doncs actualment som prop de 13.000 treballadors i treballadores en la plataforma. Des de la seva constitució es van redactar quatre punts constitutius. El primer era que el Govern ens descatalogués com a personal de baix risc. Això va succeir fa poc, el 7 d’octubre encara que la carta va ser enviada l’11 de maig.
El segon punt, que creiem que fa al futur de la nostra professió, és que el Servei de Salut actualitzi les funcions que ara estan definides en una legislació de 1971. Quan les noves funcions estiguin reconegudes volem que es creï un grau mitjà per a poder treballar com a zelador, ja que actualment només es necessita el graduat escolar. Això el que fa és que un xaval de 18 anys que estigui en llistes, el puguin cridar i a la setmana següent sense cap mena de formació ni coneixement estigui en una UCI. Imagina el perill per al pacient sense saber que és una PCR, un catèter, com moure a un pacient intubat, sense conèixer les posicions dels pacients en quiròfan, etc. i això porta passant 50 anys. Per a mi és el més important i és el que començarem a lluitar ara.
Òbviament que no estigui aquesta informació els interessa. Per què no s’ha fet fins al moment? Doncs bé, com es fa amb qualsevol col·lectiu, com més precaritzat el tens, més sotmès el tens. Jo no tinc força per a exigir demandes i això està portant al que està succeint en algunes CCAA, com Madrid i Galícia, on el servei de zelador s’ha externalitzat.
I això és pitjor encara, perquè el treballador o treballadora no està en una llista de funcionaris que va entrant i sortint i a poc a poc va aprenent, després de moltes fallades acabarà suplint la manca educativa amb l’experiència. Però clar, si això es traspassa a una externalització, amb gent que entra a treballar amb contractes de 6 mesos, o a l’any els acomiaden. A més de la desmotivació del propi personal amb tot el treball que realitza per 800 euros al mes, gent que està tocant a pacients. I això mentre s’emporten milionades per la concessió.
El tercer punt és equiparació salarial. Clar, tenim 17 Serveis de Salut i cadascun té les seves competències i cadascun té la seva taula salarial. Llavors òbviament com em comenten altres companys i companyes d’altres Serveis de Salut la diferència és bastanta. És complicat, però com a plataforma i per solidaritat amb els companys i companyes, ho tenim com a demanda.
El quart punt és que volem homogeneïtzar els criteris per a avançar en la carrera professional, que és bàsicament que es reconegui l’antiguitat i que això reporti millors condicions. Actualment, igual que en el punt 3, cadascun dels Serveis de Salut té els seus criteris i el que volem és equiparar-los.
ED: El cas de Madrid està avui en tots els mitjans. Ayuso torna a confinar barris del sud, els barris de classe treballadora amb el suport del Govern central quant a aportació de cossos de policia i Exèrcit. Mesura imposada malgrat veure aquestes famoses imatges del transport públic ple. La mateixa presidenta també va comentar que en aquests barris la immigració, producte de la seva cultura, afavoreix al contagi. Quina opinió et donen aquestes mesures i com a professional de la sanitat creus que tenen algun sentit?
A: La presidenta va confinar uns barris amb un perfil de vot una mica més d’esquerra, un vot més de la seva oposició deixant barris de la seva ideologia sense confinar. No té sentit tancar Vallecas i no posar rastrejadors o no posar més vagons de metre o més busos perquè no hi hagi tanta gent en el transport públic. Jo ho veig una decisió electoralista o “jo no confino als meus i va confinar als de l’altre bàndol” i forço al Govern central perquè quedi com el dolent d’aquesta pel·lícula, li forço que hagi de decretar un estat d’alarma o un confinament total perquè jo ja li pugui vendre al meu votant que no li he confinat jo. Ja l’últim és d’acudit, també penso que com prenen aquestes mesures que són una fallada jurídica anticonstitucionals perquè tu sense l’estat d’alarma no pots restringir la circulació. El primer és la salut de la ciutadania però estem en continua fracció i joc polític.
|
