|
Foto: @metgescatalunya
Aquest dilluns començava una nova convocatòria de vaga dels MIR que durarà fins divendres amb diverses mobilitzacions diàries. No obstant, davant la manca de voluntat d’acord per part de la ICS i les patronals de la xarxa sanitària concertada, pretenen mantenir les seves protestes de manera indefinida.
“En un sistema sanitari molt precari, sonen tambors de guerra. Els MIR cansats de continus abusos pel sistema, s’han alçat i han protestat pels seus drets”.
Aquest és l’inici d’un vídeo que imita la saga de la “guerra de les galàxies”, amb el que els MIR anunciaven el tret de sortida de la tercera convocatòria de vagues que ha començat aquest dilluns. A la concentració de la Plaça Espanya d’aquest dilluns que ha aplegat més de 500 metges residents, amb les mesures de seguretat pertinents per la Covid-19, es podien escoltar el crit de lemes com "Què passa? Que el resi no descansa" o “Primera línia contra la Covid, última en quan a drets”. Anunciant, a més, que faran vaga 5 dies de cada 3 setmanes de manera indefinida si es segueix sense arribar a un acord.
I és que tal i com exposen els MIR, tant la ICS com les altres patronals sanitàries segueixen sense fer cas a les seves reivindicacions. La última proposta que els han ofert és de tan sols un augment del 7% del salari, i sense abonar les 150 hores extres pactades prèviament. A part, tampoc defineixen els dies dedicats a la formació, i posen molts problemes amb una demanda tan bàsica com és el descans ininterromput de 36 hores.
Una sèrie de concessions insuficients que no han fet callar la lluita dels MIR, que han retornat amb força amb un seguiment del 82% dels 4000 metges en formació d’hospitals i de l’atenció primària del sistema sanitari públic i concertat que estaven cridats a la vaga. Recordem que les anteriors jornades de vaga també van tenir un seguiment massiu del 90% tots els dies.
Realment les condicions amb les que treballen els MIR denoten la naturalesa d’una sanitat pública extremadament precària, sobretot després de les retallades sanitàries. Els salaris dels metges residents oscil·len entre els 900 i els 1000 euros, mentre es veuen obligats a fer guàrdies de més de 24 hores seguides empalmant amb altres torns sense descansos, i fent jornades setmanals de més de 70 hores. Unes condicions que fan impossible poder oferir una bona atenció als pacients.
I per si no fóra suficient, amb la pandèmia encara els han exprimit molt més exigint-lis majors responsabilitats, mentre les seves condicions empitjoraven. De fet, durant el confinament, el seu sou es va reduir degut a una reestructuració dels horaris. Tal i com denunciaven els mateixos MIR, “no és vocació, és explotació”.
Mentrestant el passat cap de setmana vèiem com, hipòcritament, la consellera Alba Vergés juntament amb el vicepresident Pere Aragonés, visitaven hospitals i en una piulada la consellera de Salut deia “els professionals de la salut hi van ser i hi seran sempre, nosaltres els hem d’acompanyar i fer els esforços necessaris per rebaixar la interacció social”. Segueixen apel·lant a la responsabilitat de la població en general, mentre que des del govern no es fa res davant les demandes de les diferents protestes dels sanitaris, tant dels MIR, com dels i les professionals de l’atenció primària que van fer vaga durant la setmana anterior degut a la greu saturació que estant patint, o els treballadors i treballadores del transport sanitari que segueixen en vaga davant la seva rebaixa salarial i de drets.
Però no és gens d’estranyar tenint en compte que els partits de l’actual Govern, tant Junts per Catalunya (l’antiga Convergència) com també ERC, foren alguns dels principals protagonistes d’anys i anys de retallades i d’enormes privatitzacions que deixaren la Sanitat pública totalment desmantellada. Amb l’actual pandèmia s’estan destapant les conseqüències més crues d’aquestes polítiques neoliberals i d’aquest autèntic crim social que ja ha deixat milers de morts només a Catalunya.
|
