L’atac contra el professor va ser un acte abominable que condemnem enèrgicament, mentre els nostres pensaments estan amb la seva família, éssers estimats, companys i estudiants. L’atroç acte va ser realitzat per un jove de divuit anys que va ser assassinat a tirs per la policia. Va ser una gran commoció, especialment entre els docents. La setmana anterior, les tensions havien travessat el col·legi de Bois d’Aulne A Conflans-Saint-Honorine, una comuna als afores de París, després que el professor mostrés a classe una caricatura de Mahoma durant un curs sobre llibertat d’expressió.

El mestre va demanar als estudiants musulmans que abandonessin la classe quan mostraven la caricatura, el pare d’un estudiant es va queixar d’aquesta opció educativa en les xarxes. En el sufocant clima islamòfob del país, l’elecció del mestre s’havia percebut com una discriminació cap als seus alumnes, els qui s’havien queixat abans que la situació es resolgués mitjançant una mediació.

"Quan va treure als nens, no va ser per a discriminar a ningú, va ser per a preservar-los. El cas es va resoldre al cap de pocs dies, havien portat a algú de l’Educació Nacional, havien vingut els pares dels alumnes, van ser unànimes en dir que va ser un error, que no va ser res. Però aparentment les xarxes socials van empitjorar les coses" va dir Nordine Chaouadi, mare d’un estudiant entrevistada per AFP. Mentrestant, el cas havia estat àmpliament publicitat en les xarxes socials, fins al punt que un jove de divuit anys el va prendre com a justificació per a realitzar aquest menyspreable acte.

Immediatament després de l’anunci de la tragèdia, els polítics i els mitjans de comunicació van aprofitar l’assumpte per a explotar-lo amb finalitats islamofòbiques. En les xarxes, l’extrema dreta no va dubtar a denunciar per l’horrible assassinat als pares dels estudiants. El president Emmanuel Macron es va expressar emfatitzant la defensa de la "llibertat d’expressió" i la "República". "No és casualitat que aquesta nit sigui un mestre el que va matar aquest terrorista, perquè volia derrocar a la República en els seus valors, la Il·lustració" va explicar hipòcritament el mandatari que no ha deixat d’atacar a l’Educació Nacional des de l’inici del seu quinquenni. "Ens unirem, no passaran. No ens dividiran. Faig una crida a tots els nostres compatriotes a unir-se, a estar units", va concloure, buscant instrumentalitzar l’atemptat contra el servei de la pseudo unitat nacional.

Una vegada més, si es vol condemnar aquest horror, no es pot fer cap concessió a aquest govern, que continua alimentant un clima de seguretat i islamofòbia irrespirable, augmentant les tensions que travessen la societat. En aquest context, no és la unió nacional amb aquest govern racista, amb la dreta i l’extrema dreta, la qual cosa permetrà acabar amb aquests actes, sinó una política radicalment diferent, d’educació, d’ocupació, habitatge, en total oposició al que es fa des de fa dècades, així com una lluita decidida contra l’explotació i les opressions, especialment la islamofòbia, que són el fonament de la violència. Una lluita que les organitzacions del moviment sindical, educatiu i juvenil així com l’esquerra han de secundar clarament.