|
Milers de manifestants treballadors, joves i activistes antifeixistes han celebrat des de primera hora del dimecres la sentència judicial contra els líders de Començar el dia Daurat, formació política neonazi que va arribar a ser tercera força parlamentària, quan els assots de la crisi econòmica iniciada en 2008 colpejaven amb major duresa l’Estat grec.
El tribunal hel·lè, presidit per Maria Lepenioti, va declarar culpables de pertànyer i dirigir una organització criminal a set membres de la cúpula d’Alba Daurada, entre ells al seu líder, Nikolaos Mijaloliakos. Altres 18 persones han estat condemnades per pertinença a aquesta organització criminal.
El judici s’ha allargat durant més de quatre anys i si bé aquest cop, el més esperat, s’ha assestat contra la seva cúpula, el judici continuarà contra la resta dels 43 acusats.
Des dels tribunals ha arribat el cop que envia al desterrament a la formació neonazi. Els seus mitjans de difusió online i la seva pàgina web porta setmanes sense funcionar i les seves seus estan en venda, incloses la seva caserna general de l’Avinguda Mesogeion i la seu del Pireo, centres de comandament on es van coordinar centenars d’atacs durant anys, entre ells l’assassinat del cantant antifeixista Pavlos Fyssas, conegut com Killah P.
Cal recordar que Mijaloliakos va ser empresonat al setembre del 2013 precisament després de la recerca que va seguir a l’assassinat del raper i activista d’esquerres Pavlos Fyssas, a les mans d’un militant d’Alba Daurada, però ja des d’abans estaven perpetrant desenes d’atacs xenòfobs i racistes que van passar per alt gràcies a la conveniència de les forces policials i el poder judicial.
No obstant això el declivi d’Alba Daurada es remunta molt abans que la sentència per organització criminal i la seva desaparició s’han escrit als carrers.
Només en aquesta data definitiva, més de 200 mil persones s’han concentrat per escoltar el veredicte de Lepenioti, en el que s’ha convertit en el segon major seguiment d’un judici contra el feixisme després dels judicis de Nuremberg després del final de la Segona Guerra Mundial.
La derrota d’Alba Daurada va més enllà d’aquesta sentència judicial, o la patacada electoral que va suposar quedar-se sense representació en el parlament grec. Alba Daurada era un partit d’extrema dreta que defensava obertament una ideologia feixistes i neonazi.
No va ser la justícia sinó la baralla que durant anys han mantingut treballadors, la joventut i el poble grec el que ha portat a Alba Daurada a desaparèixer, quelcom que la justícia burgesa només ha pogut certificar, i tard. Deixant impune la connivència policial, judicial, política i empresarial amb aquesta formació durant anys.
A diferència d’altres formacions euròfobes o populistes de dreta, Alba Daurada defensava explícitament els principis ideològics del nazisme i era una organització paramilitar creada a imatge i semblança de les SA hitlerianes.
Aquests aspectes són els que conferien a Alba Daurada un caràcter diferent a altres formacions d’extrema dreta, com és el cas de Vox a l’Estat espanyol. Alba Daurada era una estructura paramilitar que durant anys va cometre atacs organitzats a antifeixistes, refugiats, persones trans, persones de color, persones d’esquerra, treballadors, etc.
Per això el teixit construït entre les diferents organitzacions de treballadors i d’esquerra al costat de col·lectius antifeixistes i barrials en cadascuna de les poblacions de Grècia ha estat de crucial importància pel declivi del partit neonazi. Més enllà de les grans mobilitzacions contra el partit neonazi, que a Grècia es concentren al 18 de setembre, aniversari de l’assassinat de Pavlos Fyssas, des de les coordinadores no han deixat dia sense mostrar el seu rebuig i manifestar-se contra els neonazis.
Aquesta lluita va permetre en dos anys (2017-2018) tancar prop de 35 seus que el partit neonazi tenia repartides per Atenes.
A més d’això els treballadors, joves i activistes antifeixistes grecs han hagut de garantir també la seva seguretat als carrers a causa de la usual col·laboració i conveniència entre la policia i els membres d’Alba Daurada. I és que amb el creixement del moviment contra el partit neonazi, van ser ells mateixos els que s’encarregaven, protegits amb cascos i pals, de la protecció i seguretat de les manifestacions,
Aquesta mateixa relació d’Alba Daurada amb la Policia, i el racisme i la xenofòbia que van inocular durant anys en la societat grega és el que fa que no es pugui confiar només en una fallada judicial, sinó en les pròpies forces del moviment que va sortir als carrers. Tant la dreta de Nova Democràcia com el Govern neorreformista de Syriza van tolerar Alba Daurada i la seva bancada parlamentària mentre que al carrer actuaven com a veritables bandes feixistes. La veritable lluita contra Alba Daurada es va jugar als carrers.
|
