|
Foto: Martí Segura Ramoneda - @segraam
Aquest divendres Acciona comunicava la decisió de la pròpia empresa de fer efectiu l’acomiadament massiu de la plantilla que manté a la planta de Nissan a la Zona Franca. I ho fa sota les pitjors condicions possibles, amb l’indemnització mínima de 20 dies per any treballat.
Des del Comité d’Empresa d’Acciona manifesten que refusen totalment els acomiadaments i fan una crida a seguir donant suport a les protestes a les que convoquen per a oposar-se a aquesta mesura i defensar els seus llocs de treball.
La decisió, no obstant, arriba després de mesos de protestes contra l’amenaça d’acomiadaments després de l’anunci de tancament de Nissan. L’acord entre la firma japonesa i el Comité d’Empresa de Nissan format per CCOO, UGT, Sigen-USOC i CGT que preveu l’endarreriment del tancament de les plantes en un any, indemnitzacions de 60 dies i la cerca de possibles inversors pera mantenir els llocs de treball, només pels traballadors directes de la multinacional, ha facilitat aquest desenllaç.
Un acord que no només no assegura el futur de la planta, sinò que a més, deixa per fora als més de 500 treballadors d’Acciona, ara en processos d’acomiadament, i les demés plantilles de subcontractes amb els seus plans de reestructuració. Mes de 25.000 families en total al carrer, i en una situació de lluitar separats que afebleix moltísim la força per revertir aquest brutal atac.
Tot això, no te res de sorprenent venint de sindicats com CCOO i UGT. No obstant, és necessari tenir en compte el rol que ha desenvolupat també la direcció de CGT-Nissan durant tot el conflicte, seguint fil per randa l’estratègia de les burocràcies sindicals dels majoritaris. Tampoc la resta de seccions de les empreses afectades, el sindicat del metal de la CGT i la CGT Catalunya, han donat una alternativa a la política de divisió imposada entre treballadors de la planta de Nissan i subcontractes.
Des de la CGT, juntament amb les direccions de CCOO i UGT, remitien aquests dies un comunicat, tot després de l’anunci d’acomiadaments dels treballadors d’Acciona, en el que informen que l’objectiu és "la defensa dels llocs de treball" de les subcontractes. Però com pot garantir-se això? si ni tan sols està assegurat el manteniment dels llocs de treball de la plantilla fixa de Nissan en un acord que només afavoreix a la patronal.
Per més que des d’aquest sindicat indiquin que ara la prioritat és el futur laboral de les subcontractes, la direcció de CGT no ha expresat en cap moment un pla alternatiu que s’oposi a l’acord signat pel mateix Comité d’empresa de Nissan i que trenqui la pau social imposada per aquest a totes les subcontractes i la matriu.
Per la seva banda altres treballadors d’Acciona han presentat amb el Colectiu Ronda una demanda per cesió il·legal de treballadors. Una acció legal per la internalització de la plantilla d’Acciona com a treballadors de Nissan i que podria suposar un entrebanc important en les intencions de l’empresa japonesa.
El Comité d’Empresa no dona suport a aquesta legitima reivindicació i acusen al Ronda de lluitar pel mal menor i aconseguir millors indemnitzacions com els treballadors fixes. És molt possible, però la seva alternativa aceptant l’acord de Nissan es la mateixa, lluitar per indemnitzacións pels subcontractats, a més de fer-ho per separat i sense prendre cap mesura de lluita o legal que pugui questionar el mateix acord.
L’acció legal és en si mateixa progressiva, combatre la divisió entre treballadors fixes i de les subcontractes. Malgrat que, limitar-se a ser part de l’acord signat a l’agost tampoc és una solució de fons. Ja que, en última instància, no assegura el futur laboral de la planta i els llocs de treball.
Enfront la posició que ha mantingut la direcció de CGT, seguint la política de les demés direccions sindicals, per molt que discursivament defensin els llocs de treball, resulta necessari avançar en superar les polítiques burocràtiques i unificar totes les lluites entre fixes i subcontractats des d’abaix.
Avui, més que mai, hi ha que impulsar un pla alternatiu que pugui exigir la nacionalització de les fàbriques de Nissan sense pagament i sota control dels seus treballadors. Aquesta seria l’única sortida de conjunt als prop de 30.000 treballadors i treballadores afectades pel tancament de Nissan acordada per a finals de 2021.
|
