|
Felipe VI assistira aquest divendres a l’acte del lliurament dels premis de la Barcelona New Economy Week, a Catalunya.
Sens dubte, la visita de Sa Majestat, juntament amb el president del Govern espanol Pedro Sánchez és una nova oportunitat per demostrar perquè El Preparao mai serà benvingut.
En aquest sentit, l’ANC, Òmnium i els CDR ja estan convocant diferents accions de repulsa per l’arribada de Felipe VI per aquest mateix divendres i durant tota la setmana, a tota Catalunya. Recordem a continuació tres motius pels qual Felipe VI no serà benvingut.
El discurs de l’"A por ellos" contra el poble català
Recordem que la intenció de la Casa Real de que Felipe VI visiti Catalunya es dóna una semana després de l’aniversari del 3-O de 2017, fita en la que després de celebrar-se una de les jornades de vaga general més seguides a Catalunya, el Rei pronunciava el discurs de l’"A por ellos".
Dos dies abans, s’havia pogut celebrar el referèndum de l’u d’octubre, tot i la brutal repressió exercida per les forces de seguretat de l’Estat espanyol, fet que va donar peu a la vaga general del tres d’octubre, eixamplant com mai les bases del moviment democràtic català amb sectors molt importants de la classe treballadora aturant els transports, serveis, educació i algunes indústries.
L’hereu de Franco va pronunciar posteriorment un autèntic discurs de "búnquer", anunciant que la Corona es situava al capdavant de restauració reaccionaria. El discurs, que va generar encara més rebuig del poble català cap a la monarquia i que va ser aplaudit pels partits del Règim, recalcava que davant "la situació d’extrema gravetat" és responsabilitat "dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional", donant així el tret de sortida a la línia dura del Règim del 78 en la seva repressió policial i judicial a Catalunya que esdevindria fins avui.
Felipe VI segueix sent l’herència viva del franquisme
Com les Taules de la Llei de Moisès. Així és la Constitució del 78 tant per al monarca que li deu el càrrec, com per al govern de PSOE, Podemos i IU que avalen aquest règim herencia del franquisme.
Són més de quaranta anys de Règim atado y bien atado que ha vingut sostenint primer a Juan Carlos I, posat pel dictador, i ara a Felipe VI, hereu de l’hereu de Franco.
23F va ser el gran suport a la consolidació de la restauració de la Monarquia borbònica. El rol d’àrbitre del Monarca va quedar consolidat i se li va donar un nou bany de legitimitat que buscava ocultar els seus orígens franquistes. Una posició que han gaudit llargues dècades. Tot i avui ser una de les institucions pitjor valorades.
No obstant, els lligams d’aquest Régim amb el franquisme van molt més enllà i segueix mantenint fils conductuals en totes les institucions com els diferents cossos policials, o el poder judicial i alguns dels membres més destacats de la deriva reaccionaria judicial que asota al moviment independentista català. Per no parlar de la Audiencia Nacional, hereva del franquista Tribunal de Orden Público.
Una estela de corrupció monarquica i mediaval
Durant l’últim període han sigut innombrables els escàndols de corrupció de la familia real, i molt més durant la pandèmia de la Covid-19.
Quants EPIs, mascaretes funcionals i material sanitari necessari es podria aconsseguir només amb tota la fortuna que els paràsits dels Borbons han anat generant durant dècades a costa del poble treballador?
No obstant, l’intent de rentar la imatge de Felipe VI per part del Govern del PSOE y Unidas Podemos, com si no fos el representant d’una institució imposada pel franquisme, corrupta, que protegeix els interessos de l’imperialisme i de les grans empreses i fortunes, no cala ni aquí ni en lloc.
Enfront d’un Cap d’Estat que no ha votat ningú i que s’enriqueix a costa de la classe treballadora és necessari lluitar per imposar processos constituents lliures i sobirans perquè puguem decidir-ho tot, des de decidir la forma de l’Estat i acabar amb la monarquia, fins al dret a l’autodeterminació, i passant per un programa de mesures d’emergència perquè aquesta nova crisi socio-sanitària i econòmica la paguin els capitalistes.
|
