http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VAGA EDUCATIVA A CATALUNYA
Per què CCOO, UGT o la IAC no convoquen la vaga educativa de Catalunya?
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia
Verónica Landa
Barcelona | @lierolaliero

El sindicat CGT d’Ensenyament i el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc.sps) han convocat vagues els dies 9 i 15 d’octubre, per exigir al departament d’Educació l’augment de recursos per a evitar continuar posant en risc la salut de la comunitat educativa. Per què altres sindicats amb gran pes en l’ensenyament no se sumen a la convocatòria?

Ver online

Les jornades de vaga que tindran lloc els dies 9 i 15 d’octubre, inclourà tots els nivells educatius de l’educació pública amb l’objectiu de’"Exigir al Departament que inverteixi en els recursos necessaris per a impartir l’educació presencial sense posar en risc la salut de la comunitat educativa”, tal com va anunciar CGT d’Ensenyament de Catalunya en una roda de premsa.

La CGT ve denunciant que "el Departament ha ignorat conscientment l’existència de la Covid en la confecció de les plantilles per a estalviar-se contractacions amb vacants de tot el curs. Començat setembre, s’han anat incorporant docents amb comptagotes i molts centres, sobretot els de les zones amb més densitat de població (i per tant amb més necessitat de reducció de ràtios), hem hagut de començar amb 25 o més alumnes a primària i amb 30 o més a secundària, fent impossible la distància de seguretat que tant demanen els governs en altres contextos. I en els centres on si s’ha pogut reduir la ràtio a 20, la manca d’increment de plantilles ha forçat a desmuntar desdoblaments, reforços i en definitiva, els ja insuficients recursos d’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives especials. A més, la manca de noves contractacions de docents i la reassignació forçada dels existents en matèries de les que no són especialistes, confirma la poca voluntat del Departament en mantenir la qualitat educativa i el desinterès en convertir els centres en quelcom més que un aparcament”.

La realitat és que aquest tipus de denúncies les fan tots els sindicats de l’ensenyament, perquè és la realitat pura i dura que pateix el personal docent i educatiu -inclòs monitors de temps lliure i extraescolars-, enfront d’una manca total de seguretat respecte el pla de tornada a les aules, efectuat pel departament d’Educació de la Generalitat. I tots els sindicats d’ensenyament de Catalunya -CGT, USTEC, CCOO, Intersindical CSC, el Sindicat de Professors de Secundària, la UGT, USOC- al costat dels sindicats estudiantils vénen convocant manifestacions conjuntes; com l’última del 29 de setembre davant el departament d’Educació per a exigir la reducció de les ràtios i l’augment de les plantilles docents.

No obstant, el que no es pot entendre és com la vaga del 9 i la del 15 no és defensada i convocada per tots els sindicats, quan avui és clau exigir la implementació i planificació eficient de les mesures de seguretat i salut, la reducció de les ràtios, un increment de personal docent i no docent dels serveis educatius, a més, també, de recursos i mitjans digitals.

Una vaga educativa per a evitar un confinament total

Moltes treballadores i treballadors podrien pensar que és millor no interrompre les classes, que ja bastant s’han hagut de suspendre durant l’Estat d’emergència, i fins i tot, molts podrien dir que perjudicaria l’ensenyament de l’alumnat. No obstant, sense aquestes mesures que s’exigeixen en la convocatòria de la vaga, serà molt difícil no acabar en un nou confinament total. I si el Govern de la Generalitat no les implementa, no ens quedarà altra que imposar-les amb la vaga, la lluita i l’organització enfront d’una realitat que està posant en risc no només a tota la comunitat educativa, sinó que rebotaria immediatament a la sanitat si els contagis es propaguessin.

L’única cosa que estan fent els sindicats com CCOO i UGT és fer costat als governs en les seves mesures gens “progressistes” d’aquest suposat “govern més progressista de la història”. El mateix que està preparant un nou crim social, no només per la manca de mesures efectives, sinó continuant amb la implementació de retallades en sanitat i educació, confinant els barris obrers com a Madrid a cop de porra i militarització. El rol d’aquestes direccions burocràtiques en aquesta situació és igual de criminal, perquè està lligant de peus i mans a la classe treballadora, la primera en patir els efectes de la crisi social, sanitària i econòmica enfront de la pandèmia.

En l’última dècada s’ha retallat a l’Estat espanyol més de 6.000 milions d’euros, quelcom que ha suposat, entre moltes altres coses, la pèrdua de 22.000 docents, l’augment dels alumnes per aula, de la disminució de les inversions, de la retallada en els programes d’atenció a la diversitat i als alumnes amb dificultats d’aprenentatge, de la reducció de les ajudes mitjanes rebudes pels becaris, o de l’augment de les taxes acadèmiques.

De la mateixa manera sindicats com USTEC•STEs- IAC (Unió de Sindicats de Treballadors/es de l’Ensenyament de Catalunya), el sindicat alternatiu amb més pes en el personal educatiu, moltes vegades ha sabut enfrontar-se a les mesures en contra de la classe treballadora de part del Govern català o contra la Llei Aragonés proposada per ERC. En un comunicat van criticar al Departament d’Educació dient: “Denunciem la manca de voluntat política per a donar sortida a totes les situacions que eren previsibles en la tornada als centres. Hem arribat al punt que ja no sabem si la improvització i la irresponsabilitat són fruit de la manca de voluntat política o de la incapacitat per a exercir les funcions del lloc de treball que ocupen els responsables polítics d’Educació. No oblidem que cobren diners públics i tenen responsabilitats molt clares i definides”. I han desplegat tota una sèrie de reivindicacions que demostren que sobren motius per a convocar una vaga educativa. Per tant, per què tampoc és part de la convocatòria?

És més necessari que mai convocar assemblees en tots els centres educatius de tots els nivells per a decidir un pla que tingui en compte el problemes reals de tota la comunitat educativa.

Les precàries i precaris de l’educació no poden anar a la vaga

Lamentablement, CGT no ha convocat al personal educatiu externalitzat: monitors de temps lliure, personal no docent dels centres educatius, d’extra-escolars, de suport escolar: els oblidats i els més colpejats durant la pandèmia. Enmig de la incertesa els van deixar en ERTOs o EROs (per als qui tenen contracte d’obra i servei). Molts no es van cobrar fins a passat l’estiu, milers i milers encara segueixen sense cobrar. Molts altres es van quedar directament sense cap prestació. Cap sindicat que es consideri combatiu pot abandonar, com han fet durant dècades les direccions sindicals de CCOO i UGT, als sectors més precaris de la classe treballadora.

És necessari més que mai donar suport a les seves reivindicacions, convocar-los a la vaga reconeixent d’aquesta manera que són part necessària del personal educatiu sent que representen més del 40 per cent del cos educatiu en els centres. Lluitar per iguals condicions laborals és d’una importància primordial i per la internalització dels serveis que brinden, perquè siguin contractats en les mateixes condicions que qualsevol professor o professora.

Prou retallades! Per una tornada a les aules segura! Per una educació universal, gratuïta i de qualitat

  •  Reducció de ràtios i contractació de més personal, docent i no docent.
  •  Condicionament de tots els espais necessaris i construcció de centres de qualitat per a rebaixar les ràtios.
  •  Pas a plantilla fixa del personal docent interí. Que el personal no docent externalitzat sigui contractat directament per les institucions públiques, amb els mateixos drets que el personal docent.
  •  Material de seguretat i protecció de qualitat, garantit per les institucions.
  •  Que les instal·lacions i recursos de l’educació privada es posin al servei d’una xarxa pública.

    És necessari reivindicar mesures per a enfortir el sistema públic de salut perquè es pugui garantir un curs educatiu segur. Per a això és fonamental el finançament sobre la base de la imposició d’impostos especials a les grans famílies, els beneficis empresarials i de la banca, les empreses del sector sanitari i farmacèutic. I així garantir l’increment dràstic de professionals contractats tant en la sanitat com en l’educació, així com de les infraestructures, i posar fi a la precarietat laboral en aquests sectors. En el camí de conquerir una xarxa educativa i sanitària pública i única que reverteixi totes les privatitzacions.

  •  
    Esquerra Diari.cat
    Xarxes socials
    / EsDiariCat
    @EsDiariCat
    [email protected]
    http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic