http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ANIVERSARI 3-O
Una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme
Arsen Sabaté
Barcelona | @ArsenSabate

La jornada de vaga general del 3-O de 2017 va demostrar que és possible una via radicalment oposada a la del processisme per a conquistar una república i que aquesta passa per la perspectiva d’independència de classe dels partits de la burgesia.

Ver online

Aquest diumenge és el quart aniversari de la Vaga General a Catalunya del 3 d’octubre de 2017. Una vaga precedida per la jornada històrica de l’u d’octubre i la repressió que van patir milers de catalans per part dels cossos de seguretat de l’Estat espanyol.

Aquell u d’octubre milions de catalans van demostrar que es podia votar, tot i la brutal repressió policial i el tancament de 450 centres de votació per part dels Mossos d’Esquadra. Les escenes de les violentes intervencions de la Policía Nacional i la Guardia Civil contra la població que defensava les urnes, van recórrer les portades dels diaris i les xarxes socials de tot el món.

Et pot interessar: Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

La indignació per les brutals càrregues durant la jornada del referèndum i el fet d’haver mantingut els col·legis electorals oberts amb una gran mobilització social, va eixamplar com mai les bases del moviment democràtic català. Sectors molt importants de la classe treballadora van anar a votar i van ser part de l’ocupació i defensa dels col·legis en pobles i ciutats.

Aquesta gran mobilització, amb sectors de la societat que fins al moment no s’havien sentit identificats amb el moviment català per les aspiracions democràtiques pel dret a decidir, va seguir la mateixa línia durant la vaga general dos dies després.

I en aquest sentit, el 3-O va ser una gran jornada de vaga en molts sectors, com els transports, serveis, educació i algunes indústries. Les grans ciutats i pobles van quedar paralitzats. Mentre, la burocràcia de CCOO i UGT s’esforçava per a imposar l“Aturada de país” que limitava l’acció a aturades parcials i simbòliques impulsades per l’ANC i Òmnium.

Per a fer-nos una idea, durant la jornada del 3-O es van perdre 9.023.624 hores de treball, per a una població assalariada de 2,7 milions. Les hores perdudes en la vaga general del 14N del 2012 a nivell de tot l’Estat van ser poc més d’11 milions. A més, aquest dia les manifestacions van ser més massives que mai, amb una participació juvenil molt superior a la de les Diades i convertint-se en una jornada històrica a Catalunya.

Enfront això i davant el temor dels partits de la burgesia catalana de que els carrers s’omplissin i el moviment canalitzat fins al moment pels dirigents del processisme del PDeCAT i ERC es desbordés, va fer que aquests activessin totes les alarmes des del primer moment.

L’ANC i Òmnium van actuar durant tota la jornada per a mantenir l’ordre en els marcs de l’"Aturada de país" i decretant un "toc de queda" a les nou de la nit. Tot just a temps per a escoltar el discurs del Rei de l’"A por ellos" des de casa, i no als carrers on la resposta hagués pogut ser molt més contundent en el marc de la vaga general.

En les setmanes seguents encara hauria de venir la proclamació suspesa de la República, la proclamació simbòlica del 27 d’octubre, el 155 i l’exili i empresonament dels líders sobiranistes. Però tot això ja en un marc de desgastament del moviment independentista que es va operar des del mateix processisme.

Les lliçons que va deixar el 3-O per una via independent als partits de la burgesia catalana

La jornada de vaga general del 3-O va demostrar de forma incipient que hi havia una altra via radicalment oposada a la del processisme per a conquistar la República i que aquesta passava per una mobilització en perspectiva d’independència de classe dels partits de la burgesia.

No obstant, ni l’esquerra sindical va optar per mantenir les mobilitzacions, limitant la participació de sectors de treballadors a només una jornada de protestes i malbaratant una oportunitat per a eixamplar les bases del moviment independentista i les seves demandes democràtiques amb les demandes socials d’amplis sectors de la classe treballadora.

Ni tampoc la CUP va prendre la decissió de plantejar un full de ruta independent dels partits processistes, seguint el camí de les jornades de l’1 i 3 d’octubre. Mantenint, per contra, la mà estesa i la seva confiança en el PDeCAT i ERC.

Avui, quatre anys després d’aquella fita històrica i en plena pandèmia, la repressió contra la direcció processista i el moviment independentista no ha cessat ni un mil·limetre amb més de 3.300 encausades per eliminar d’arrel amb les aspiracions pel dret a decidir del poble català.

Tot i així, els partits de la burgesia catalana no tenen res a oferir a un moviment independentista desactivat als carrers. Res més que un procés de restauració autonòmica de la que cada dia donen més evidències i de la mà del Govern del PSOE i Unidas Podemos.

Ni per a revertir aquesta deriva autoritària, ni menys encara per a resoldre els grans problemes socials agreujats amb la pandèmia, es pot comptar amb els partits processistes, per més que avui siguin objecte dels atacs, juntament amb més de 3.000 causes obertes contra activistes i organitzacions independentistes.

La CUP insisteix en reconstruir una “unitat estratègica” amb un procesisme que ja és part de la restauració autonòmica

Enfront això, la CUP i l’esquerra independentista està en una cruïlla: o deixen de plantejar una “unitat estratègica” amb el processisme, o trenquen amb els representants de la burgesia catalana per deixar d’obeir al Règim del 78 i lliurar un nou embat pel dret d’autodeterminació sota la perspectiva d’independència classe, tal com el 3-O va demostrar que era possible.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic