Rodrigo Rato està de ratxa. L’endemà passat que l’Audiència Nacional l’absolgués, al costat d’altres 32 directius de Bankia, per la sortida a bossa de l’entitat que va portar a la ruïna a milers de petits estalviadors, el mateix tribunal – en aquest cas el seu Jutjat de Vigilància Penitenciària – li acaba de concedir el tercer grau.

En tot just 48 hores el que fora vicepresident del Govern amb Aznar, pare de la major onada de privatitzacions i president del FMI, s’ha deslliurat de la petició de vuit anys i mig que sol·licitava la Fiscalia i veu ara alleujada la seva condemna de quatre anys i mig – de la qual encara no ha cumplit ni dos - per l’escàndol de les targetes black.

Aquesta pena podrà complir-la en un règim de semillibertat, pernoctant de diumenge a dijous a la presó de Soto del Real, on comparteix pena amb altres “celebrities” com Bárcenas o Villarejo. Els jutges entenen que és mereixedor d’aquest benefici penitenciari per la seva “avançada edat” (71 anys), haver abonat la multa i retornat la quantitat defraudada (100 mil euros) i perquè “ha demanat perdó de manera voluntària, pública i notòria”. Es veu que si ets banquer o rei la Justícia valora molt allò de “ho sento molt, no tornarà a passar”.

La decisió es pren tot i que Rato encara té diverses causes judicials pendents amb peticions de pena de 4 anys, per un presumpte frau a Hisenda de 6,8 milions i coure de 835 mil euros de comissions il·legals per contractes de publicitat de l’entitat. Vistes aquestes quantitats que la devolució de 100 mil euros sigui considerat pel jutge com un mèrit a premiar és encara més indignant.

El guant de seda amb què la Judicatura ve tractant a banquers, polítics i membres de la Casa Reial, contrasta amb el puny de ferro que aquests mateixos togats apliquen a l’hora de reprimir la dissidència política. Organitzar un referèndum il·legal comporta fins a 13 anys de presó, compondre un rap contra la monarquia 3 anys de presó o exili i penjar una pancarta és motiu suficient per a inhabilitar un president autonòmic.

El mateix per als delictes i faltes comesos pels qui han de buscar-se la vida en un marc de crisi econòmica i social cada dia més profund. Petits furts, l’ocupació d’habitatges buits -propietat moltes vegades d’aquests mateixos banquers- o activitats com la venda ambulant tenen sobre elles tot el pes de la llei i la Judicatura segueix omplert les presons en les seves nou desenes parts de pobres i persones en exclusió social.