|
El Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos ha derogat aquest dimarts aspectes essencials del que es va denominar com a “escut social”, una sèrie de mesures socials en favor dels més desfavorits, que va aprovar entre març i abril, en els moments més àlgids del desenvolupament de la pandèmia. Mesures que ja en aquell moment van ser molt insuficients i que només representaven mínims pal·liatius davant la desfeta social que va suposar per a molts la Covid-19. Per això de seguida van aparèixer les “cues de la fam”, malgrat que el Govern va insistir des del principi que no es “deixaria a ningú enrere”; va haver-hi acomiadaments, perquè no van ser prohibits en cap moment malgrat el que diu el Govern, sinó tan sols declarats improcedents; o van continuar els desnonaments, que han tornat després del retorn de l’activitat judicial, perquè només es van prohibir per als que poguessin demostrar que la seva situació era conseqüència directa de la Covid-19.
Així, vam poder veure des del principi com es va disparar fulgurantment la desocupació, amb un milió de nous aturats, molts dels quals van anar a l’atur sense cap ingrés per estar en l’economia submergida o trobar-se en situació de precarietat laboral. I també com els més afortunats van ser enviats a un ERTO, quelcom que va suposar reduccions importants del salari -el màxim que es cobra és només el 70% de la base de cotització-, i llargs períodes sense cobrar res pels enormes retards en el pagament de les seves prestacions, davant la incapacitat de l’Administració de fer front a aquesta allau.
La implantació ja per al mes de juny de l’Ingrés Mínim Vital, va ser venut com una gran conquesta per a les classes més desfavorides. Quan en realitat, a més de ser una almoina de poc més de 500 euros, del milió de sol·licituds encara no ha cobrat ningú la prestació i es preveu que l’aconsegueixin només la meitat. És a dir, del mig milió de famílies que s’estimava que aconseguiria 750.000 famílies i suposaria un cost de 5.000 milions, tot apunta que seran molts menys.
Supressió de la moratòria de les hipoteques i activació del tall d’aigua, llum i gas a les llars
El Govern ha eliminat ara de la protecció, en primer lloc, la moratòria del pagament del crèdit hipotecari per a aquells que es trobin en estat de necessitat social, conseqüència de la pandèmia. Els aturats o afectats per ERTO, per tant, hauran de fer front a partir d’ara religiosament al pagament de la seva hipoteca sense cap mena d’auxili. I en cas de no fer-ho, assumir les conseqüències en forma de desnonaments futurs o endeutaments insuportables. Recordem que el Govern cínicament va deixar al març fora d’aquesta possibilitat el pagament dels lloguers, fins i tot per als habitatges pertanyents als grans tenidors – bancs i fons voltor- quan està sent, des dels últims anys, l’impagament dels lloguers el major volum de desnonaments.
En segon lloc, ha extingit la prohibició del tall dels subministraments bàsics per impagament. Com ara l’aigua, la llum o el gas. És a dir, que a partir d’ara tots als que no els arribi els diners per a fer front a una cosa tan bàsica com encendre la llum a casa, cuinar, rentar-se o no passar fred, patiran els talls de les companyies que subministren aquests serveis essencials i als que mantenim amb el pagament dels nostres rebuts en beneficis multimilionaris. Suportant els costos de les seves males inversions o deficients infraestructures. És el cas del magatzem de gas a Castelló de Florentino o els costos de quilowatt fixats sobre l’energia més cara, sense anar més lluny.
Es manté únicament el veto del tall per als “col·lectius vulnerables”, però cal gestionar-lo en les pròpies companyies subministradores i queden fora molts sectors desfavorits que no aconsegueixen la condició de vulnerables. Perquè, per molt que s’obstinin, no és el mateix una moratòria generalitzada en cas d’impagament que haver de fer front a un laberíntic procés de paperassa burocràtica i haver de complir unes certes regles prèvies que, a més, cal demostrar documentalment.
No obstant, les grans empreses de l’IBEX 35, amb els seus beneficis milionaris durant els últims anys i fins i tot durant la pandèmia, podran continuar aplicant els ERTO amb total flexibilitat i beneficiant-se de fins al 100% de les cotitzacions de la Seguretat Social, fins i tot per a les i els treballadors recuperats de l’ERTO.
Així mateix, podran continuar acudint massivament al fons de recuperació de 10.000 milions a fons perdut, amb grans possibilitats de ser ampliat en cas necessari, si pertanyen a un sector directament afectat per la pandèmia de la Covid-19. I gaudir d’un finançament a un mínim interès sota el paraigua de l’aval de l’Estat. Una autèntica alegria per a les empreses i els bancs que continuen pastant enormes fortunes, mentre la majoria de les i els treballadors es troba en estat d’autèntica emergència social.
Aquesta és la diferència de tractament que dispensa el Govern “més progressista de la història” a les classes populars respecte a les grans fortunes i empreses.
Tibant negociació
Segons assenyalen els mitjans de comunicació la decisió adoptada de portar endavant aquestes retallades de l’“escut social” aquest dimarts, ha suposat tibants negociacions en el si del Govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos.
Les fonts assenyalen cap a la Vicepresidència econòmica de Nadia Calviño com la responsable màxima d’aquestes retallades. El Ministeri d’Economia, s’ha basat per a justificar la fi de la moratòria de les hipoteques en la negociació mantinguda entre l’Autoritat Bancària Europea (EBA) i els bancs espanyols. En definitiva, sembla ser que aquesta mesura hauria decaigut perquè l’organisme supervisor- la EBA- hauria establert que les mesures no podrien prorrogar-se més enllà del 30 de setembre i el Govern de coalició hauria acceptat aquest criteri.
Resulta evident que Unidas Podemos, encara que hagi ofert una certa resistència, continua donant cobertura per esquerra a les mesures social-liberals del PSOE. Aquesta és la realitat, quedant clarament plasmada la impotència política del nou reformisme que és incapaç, si més no, de donar consistència i solidesa a un programa d’emergència social en els seus aspectes més bàsics.
Tenint en compte el rescat de l’Estat espanyol al sector financer per 60.000 milions durant el Govern del PP de Rajoy, i com que encara el deute continuï viu -a més de que gran part dels actius immobiliaris van passar a la SAREB per a sanejar els comptes dels bancs-, Unidas Podemos podria haver exigit la nacionalització dels habitatges propietat de les entitats financeres, per a disposar d’una borsa d’habitatge públic digne de tal nom. El que donaria alternativa residencial a la població que ho necessités. Quelcom que aquest Govern no es planteja, més aviat al contrari, amb la supressió d’aquesta mesura, tracta d’assegurar el negoci dels bancs i els fons voltor.
Quelcom semblant ha ocorregut amb la prolongació de la prohibició del tall de subministraments, aigua, gas i llum. Així, des de l’1 d’octubre es podrà tornar a tallar el subministrament en cas d’impagament com s’ha indicat més amunt. El que també ha suposat friccions dins del Govern. I ha portat a aconseguir una pírrica victòria d’Unidas Podemos en aconseguir la modificació de l’abonament social, de cara a facilitar la tramitació de l’abonament social per a les famílies en situació d’especial vulnerabilitat que mantindran la prohibició del tall per impagament. Per tant, la rebequeria d’Unidas Podemos no serveix per a res mínimament rellevant, ja que continua en el Govern donant validesa i cobertura a les seves mesures anti-socials. El mateix que ve ocorrent, per exemple, amb una quelcom tan elemental com l’elevació d’impostos a les grans fortunes que continua ajornant-se fins a les calendes gregues, tot i l’enorme forat en els comptes públics que vaticinen futurs i importants retallades en despesa social.
D’entre aquestes mesures socials únicament es manté la moratòria dels desnonaments, l’extensió automàtica dels contractes d’arrendament i la quitació o moratòries de pagaments de lloguer per als llogatersdels grans propietaris. Tenint en compte que la moratòria pels desnonaments no és generalitzada com s’ha assenyalat abans, només cal veure els nous casos de llançaments que s’estan produint a tot l’Estat.
Cap a la vaga general per a imposar un Pla d’Emergència Social
Per tot això, és vital i urgent aixecar un programa d’emergència social amb la mobilització al carrer i a través de la convocatòria d’assemblees en els barris, en els centres de treball i d’ensenyament en perspectiva cap a la convocatòria d’una vaga general. Forçant una convocatòria sindical unitària que ha de partir des de la confluència de les bases sindicals dels sindicats burocratitzats de CCOO i UGT, i la participació decidida i audaç de l’“esquerra sindical” per a imposar un programa d’emergència social que s’elabori i impulsi des de les assemblees. Un programa que ha de ser la base que aglutini i impulsi les lluites perquè la crisi la paguin els capitalistes i no es descarregui, una vegada més, sobre l’esquena de les i els treballadors.
|
