|
El departament de Salut i les patronals pretenien callar les mobilitzacions amb concessions ridícules com és l’augment d’un 6% del salari. Tal i com els propis MIR denuncien això tan sols suposaria 1,5 euros més al dia. Amb sarcasme ho han comparat amb el que podria ser el preu d’un cafè per aguantar les guàrdies maratonianes que realitzen.
Tot plegat és una autèntica presa de pel a la qual els MIR no han cedit. És més, la quarta jornada de vaga s’ha emprès amb el mateix èxit que les de la setmana anterior. Tal i com ha afirmat el sindicat de Metges de Catalunya, un 90% dels metges interns residents (MIR) dels centres d’atenció primària i de la xarxa d’hospitals públics de Catalunya han secundat la vaga. I les concentracions de protesta han aplegat més de 400 residents davant la direcció general de Relacions laborals de la Generalitat a Barcelona. La convocatòria de vaga es manté fins divendres amb més concentracions diàries.
El col·lectiu sanitari reclama millores formatives, laborals i salarials molt bàsiques.
Per una banda reivindiquen un augment salarial de la jornada ordinària, tenint en compte que a l’actualitat els MIR tan sols cobren entre 900 i 1100 euros per una jornada de 40 hores.
Un sou míser que els obliga a haver d’aguantar llargues hores de guàrdies. És habitual arribar a treballar entre 60 i 70 hores setmanals, o més, sense descansos, quelcom que no només repercuteix en les seves condicions laborals, si no que també fa impossible poder atendre de manera adequada als pacients. És per això que exigeixen que la jornada ordinària sigui de 35 hores, i que es respectin els descansos de 12 hores ininterrompudes després de la jornada, així com les 36 hores continuades de descans setmanal.
Per altra banda, també reclamen que almenys un 15% de la jornada ordinària es destini a la formació, i que hi hagi una supervisió apropiada de la seva feina. Cal recordar que els metges interns residents són professionals en formació i que en teoria no haurien de fer tasques essencials i estructurals. No obstant, la pràctica és ben diferent, i després d’anys de retallades al sector sanitari acaben realitzant aquestes tasques amb unes condicions ben precàries.
Unes condicions que van empitjorar durant el moment més àlgid de la pandèmia, en el qual els MIR van estar treballant a la primera línia. Tanmateix, degut a la falta de personal, es van reorganitzar els torns i les jornades laborals als centres sanitaris,fet que va repercutir a què els MIR haguessin de deixar de fer guàrdies, i conseqüentment es reduís dràsticament el seu sou.
La situació dels MIR no és aïllada, sinó que es fruit d’anys de brutals retallades i privatitzacions que imposaren els governs del PSOE i del PP des de Madrid, i els diferents governs de la Generalitat, tant de CIU com del Tripartit, que deixaren una Sanitat Pública completament deteriorada amb totes les terribles conseqüències que això ha comportat durant la pandèmia.
Un sou míser que els obliga a haver d’aguantar llargues hores de guàrdies. És habitual arribar a treballar entre 60 i 70 hores setmanals, o més, sense descansos, quelcom que no només repercuteix en les seves condicions laborals, si no que també fa impossible poder atendre de manera adequada als pacients. És per això que exigeixen que la jornada ordinària sigui de 35 hores, i que es respectin els descansos de 12 hores ininterrompudes després de la jornada, així com les 36 hores continuades de descans setmanal.Per altra banda, també reclamen que almenys un 15% de la jornada ordinària es destini a la formació, i que hi hagi una supervisió apropiada de la seva feina. Cal recordar que els metges interns residents són professionals en formació i que en teoria no haurien de fer tasques essencials i estructurals. No obstant, la pràctica és ben diferent, i després d’anys de retallades al sector sanitari acaben realitzant aquestes tasques amb unes condicions ben precàries. Unes condicions que van empitjorar durant el moment més àlgid de la pandèmia, en el qual els MIRvan estar treballant a la primera línia. Tanmateix, degut a la falta de personal, es van reorganitzar elstorns i les jornades laborals als centres sanitaris,fet que va repercutir a què els MIR haguessin de deixar de fer guàrdies, i conseqüentment es reduís dràsticament el seu sou.La situació dels MIR no és aïllada, sinó que es fruit d’anys de brutals retallades i privatitzacions queimposaren els governs del PSOE i del PP des de Madrid, i els diferents governs de la Generalitat, tant de CIU com del Tripartit, que deixaren una Sanitat Pública completament deteriorada amb totesles terribles conseqüències que això ha comportat durant la pandèmia.
|
