http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
FORA LA POLICIA DELS NOSTRES BARRIS
Madrid: contra el “confinament de classe”, assemblees per a imposar una Vaga General i un Programa d’Emergència
Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT)

El confinament "selectiu" dels barris obrers, immigrants i populars de Madrid ha generat un descontentament generalitzat. "No és confinament, és lluita de classes", cantaven milers de persones enfront de l’Assemblea de Madrid a Vallecas aquest diumenge, mentre altres milers es concentraven en Villaverde, Carabanchel, La Elipa, Arganzuela, Getafe, Fuenlabrada, Usera i altres districtes i municipis confinats pel Govern d’Isabel Díaz Ayuso, amb el suport de Pedro Sánchez.

Ver online

Les mesures racistes i classistes del Govern d’Ayuso, després de mesos de pandèmia, amb milers de morts en les residències privatitzades, sense inversió pública per a contractar sanitaris ni rastrejadors, amb els centres de salut col·lapsats, mentre augmenta la precarietat i la desocupació, han estat la gota que ha fet vessar el got.

La política del govern de Madrid és molt clara: quan la Comunitat és una de les regions més afectades d’Europa amb gairebé 200.000 persones infectades per Covid-19, la política no és multiplicar la quantitat de sanitaris i rastrejadors, sinó de militars, policies i pistoles taser. Volen convertir els barris populars en guetos on a gairebé un milió de treballadors i treballadores només se’ls permet viatjar en metros o busos replets per a anar a currar, i després tornar a viure tancats sense si més no poder passejar per un parc.

El Govern PSOE-UP envia policies i militars per a sostenir el pla d’Ayuso

Pedro Sánchez ha acordat aquest divendres amb Isabel Díaz Ayuso l’enviament de personal de l’exèrcit i el reforçament de la policia per a "mantenir l’ordre" a Madrid, avalant per complet totes les mesures repressives, racistes i classistes del govern de Madrid.

La realitat és que el govern del PSOE-Unidas Podemos és tan responsable de la situació crítica que travessen avui els treballadors i sectors populars a Madrid i en tot l’Estat, com els governs autonòmics de diferent signe polític. En tots aquests mesos, el govern del PSOE-Podemos no ha invertit el necessari en sanitat i educació, no ha intervingut de manera efectiva la sanitat privada ni ha expropiat els habitatges buits en mans dels bancs. Per contra: ha rescatat als grans capitalistes amb milionàries ajudes, ha promogut la fusió de CaixaBank i Bankia, ha anunciat una contrareforma antiobrera amb l’objectiu que treballem més i tinguem pensions més pobres i ha mostrat la seva intenció de congelar els salaris de treballadors públics.

És una hipocresia total que mentre Pedro Sánchez acorda amb Ayuso un suport total a les seves mesures i li brinda a l’exèrcit, la policia nacional i la guàrdia civil per a militaritzar els barris obrers, el PSOE de Madrid i els seus socis de govern, Podemos i IU, al costat de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT, signin un manifest cridant a mobilitzar-se el pròxim 27 de setembre contra les mesures de Díaz Ayuso, defensant l’actuació del Govern central.

Que Podemos i Izquierda Unida fa temps s’han subordinat als social liberals ja ho sabem. Però resulta escandalós que continuïn formant part amb ministres d’un Govern que garanteix la presència policial i militar per a reprimir als barris obrers i populars de Madrid, una de les mesures més reaccionàries de les que es té memòria en els últims anys contra la població treballadora de la capital.

Gabilondo no és cap alternativa

La consigna "Ayuso Dimisión" va ser una de les més corejades en les manifestacions del diumenge passat. És un sentiment estès per acabar amb un govern que ha estat al capdavant d’una gestió desastrosa de la crisi sanitària, que fa declaracions racistes culpabilitzant a les persones immigrants, pobres i treballadores d’aquesta crisi i ara ens segrega en guetos militaritzats. Però des de la CRT alertem que un possible recanvi d’Ayuso, mitjançant una hipotètica moció de censura com amb la que va especulant el PSOE de la Comunitat, seria només canviar alguna cosa perquè res canviï.

Un govern de Gabilondo amb el suport de Ciudadanos, encara que vulguin disfressar-lo de "progressista" amb el suport que li brindarien des d’Unidas Podemos i Más Madrid, seria continuïtat no sols de les polítiques neoliberals de les últimes dècades, sinó també de les polítiques igualment desastroses que ens han portat a la tràgica situació que les majories obreres i populars estem sofrint en aquesta pandèmia.

Assemblees populars i Vaga General per a tirar a baix les mesures d’Ayuso

Per a no caure novament en el parany del "mal menor" enfront de la dreta, és necessari desenvolupar la mobilització de manera independent, convocar assemblees en cada lloc de treball i d’estudi, i enfortir i estendre els espais assemblearis dels barris. De manera unitària i autoorganizada, lluitar per imposar la convocatòria a una vaga general a Madrid, per la qual cosa les direccions burocràtiques dels sindicats haurien de trencar el seu pacte i complicitat amb el govern. Una vaga general per a tirar a baix les mesures d’Ayuso secundades per Sánchez i imposar un programa de reivindicacions obreres i populars urgents davant la crisi.

Aquest és el camí per a construir des de la lluita de classes una alternativa política de la classe treballadora, les dones i la joventut contra els qui ens estan portant al desastre, en la perspectiva de conquistar un govern de i per a la classe treballadora.

Un Programa d’Emergència per a una sortida obrera i popular a la crisi

Les mesures d’Ayuso, avalades pel govern de Sánchez, mostren que hi ha dos Madrid. D’una banda, el Madrid dels barris populars, dels treballadors i treballadores, de les immigrants i joventut precària, que són els que ocupen els treballs essencials, els més exposats al contagi i amb major precarietat; els que no saben com arribar a fi de mes ni com pagar el lloguer, amenaçats per un desnonament o quedar-se sense ocupació; els que ja estan desocupats i ni tan sols accedeixen a l’IMV, com a milers de treballadores de la llar; els que viatgen en metros plens de gom a gom, sense poder guardar distàncies de seguretat. I molt lluny, el Madrid del barri Salamanca, dels hotels de luxe, de la casta de polítics professionals, seu de les grans empreses, centre dels fons voltor i l’especulació immobiliària.

Un pla d’emergència per a enfrontar la crisi sanitària i social, a favor dels treballadors, ha de qüestionar els guanys dels capitalistes. Perquè aquesta crisi la paguen ells o nosaltres.

1. Reforç de la sanitat pública, en hospitals i atenció primària. Tests massius i augment dels rastrejadors. Reversió de totes les privatitzacions, contractació de personal sanitari i nacionalització de la sanitat privada i tots els laboratoris.

2. Ni un desnonament més. Expropiació dels pisos buits dels bancs i intervenció de tots els hotels necessaris per a garantir l’habitatge i espais per a una quarantena en condicions dignes i segures. Moratòria del pagament de lloguers i serveis públics per als quals van veure afectats els seus ingressos.

3. Reforç del transport públic, incorporant personal, i posada sota control dels seus treballadors de tot el sistema. És urgent garantir una major freqüència i desinfeccions freqüents dels trens, metros i autobusos que agafen centenars de milers de treballadors cada dia.

4. Obertura dels parcs. Pretenen que els i les treballadores dels barris obrers i populars s’exposin en el metro per a anar a treballar, però després es tanquin a casa. Exigim espais oberts públics dels quals poder gaudir amb seguretat.

5. Per un retorn segur a les aules. Contractació de més professorat i personal no docent en forma permanent i construcció de noves aules per a garantir les ràtios necessàries per a una docència segura i de qualitat. Que tota la xarxa d’educació concertada i privada sigui intervinguda igualment, integrada en la xarxa pública.

6. Renda d’emergència que arribi a tots aquells que es queden sense ingressos o els veuen dràsticament reduïts, equivalent, almenys, a l’SMI.

7. Prou de precarietat. Derogació de les dues reformes laborals i prohibició dels acomiadaments.

8. Fora la policia i l’exèrcit dels nostres barris. Necessitem més personal sanitari, no més repressió policial i persecució als i les migrants i la joventut. Regularització immediata i permanent de totes les persones migrants.

9. Impostos progressius a les grans fortunes, recuperació dels milions del rescat a la banca i expropiació de la fortuna de la Família Reial. Ni un euro més per a finançar a l’Església i l’educació privada i concertada.

10. Posem en peus assemblees en cada barri, cada centre de treball i d’estudi per a imposar-li des de baix a les burocràcies sindicals una gran

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic