http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
Catalunya
Per a Sánchez són els independentistes els que judicialitzen la política
Guillermo Ferrari
Barcelona | @LLegui1968

Fent gala de la seva “opressió progressista” el president espanyol es va despatxar amb un “Qui s’obstina a judicialitzar el conflicte és l’independentisme”. Serà un altre gripau per a empassar dels que alertava Pablo Iglesias?

Ver online

Foto: David Castro, El Periòdico

El súmmum de l’opressió dels pobles és la “opressió progressista” o com tractar d’acomodar la truita al seu interès. Així es podria subtitular l’obra amb la qual un govern, “el més progressista de la història”, demostra la seva opressió de saló deixant que el treball brut el facin uns altres. El poder judicial, gràcies a que el Partit Popular, Ciutadans, Vox i el PSOE/PSC han denunciat totes les accions dels líders i activistes independentistes, està al capdavant de la judicialització.

Portem diversos anys en què les clavegueres de l’Estat (oficials o paraoficials) actuen contra els líders i activistes inventant acusacions a partir de proves inventades i inconsistents. El cas de Tamara, acusada de terrorista per tenir una careta de Puigdemont. O el cas Judes o del 23S, també acusats de terrorisme per tenir “precursors d’una bomba” que en qualsevol llar s’usen per a netejar. Ara sense presos, ni detinguts. Perquè no va haver-hi bombes, ni terrorisme. Només va haver-hi un cas inventat pels atestats de la Guàrdia Civil que els jutges porten a missa.

Et pot interessar: Proposen tercer grau per als presos polítics catalans

Altres proves de que la judicialització procedeix directament de les forces repressives de l’Estat espanyol són els judicis que avui hi ha contra el regidor de Sant Jordi de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona per fer-se una foto amb un nas vermell al costat d’un Guàrdia Civil (!!). I el judici contra els activistes de la vaga del 8N de 2017 que havien tallat la ronda per protestar contra l’aplicació del 155. La situació és que no es legal protestar, ni fer de payàs.

Diguem que això és que el poder judicial s’inventa causes judicials per a castigar els activistes independentistes. Però, Sánchez ha de pensar que si ells tan sols es quedaran a casa i anessin a estudiar o treballar, això no passaria. El progressista que oprimeix a una altra nació es troba tan còmode en el seu paper que no és capaç d’entendre com l’oprimit es queixa de la seva opressió. Un altre gripau més que els dirigents “progressistes” de Podemos ens volen fer empassar. Segurament els independentistes van obligar els jutges a acusar-los de sedició, terrorisme i rebel·lió.

Però això no és nou en el PSOE. El PSOE de Zapatero va retallar l’Estatut de 2006 amb el suport d’Artur Mas i es va empassar les posteriors retallades del Constitucional. A l’era Sánchez, van fer costat al Govern de Rajoy en tot el referent a l’aprovació del 155; no van moure un dit contra la repressió del 1O, van donar suport al discurs militar de Felip VI, van deixar córrer tots els vetos de la judicatura als candidats a president de la Generalitat, etc. i etc. La diferència entre Sánchez i la dreta, és que Sánchez tracta de secundar-se en el treball brut que fan els altres poders de l’Estat.

Això és el que explica que aquesta famosa “taula de diàleg” que Esquerra Republicana va acordar amb el PSOE, a canvi de la investidura; tan sols s’hagi reunit una vegada en el que va de legislatura i amb efectes “invisibles”. No és culpa del Covid. És culpa, en primer lloc de Pedro Sánchez, ja que l’Estat espanyol no ha dit res nou sobre el dret d’autodeterminació del poble català. I, això no és un descobriment, sinó que ho saben tots. També tenen culpa Esquerra Republicana i Junts per Catalunya perquè es barallen per a obtenir més vots en les pròximes eleccions catalanes.

Et pot interessar: Presos polítics catalans: amb o sense Covid el Suprem no perdona

Ara Pedro Sánchez torna a parlar de reformar el delicte de sedició del codi civil. Dóna la casualitat que es compleixen tres anys del 20S de la manifestació que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez havien liderat per a defensar la consulta del 1O i per la qual van ser sentenciats pel delicte de sedició. Aquest delicte porta present més de 200 anys i s’està utilitzant contra els dirigents catalans i les manifestacions celebrades pel poble català. No es deixa exercir lliurement el dret de protesta.

A no estranyar-se. El govern de Sánchez no dóna puntada sense fil. El canvi en el codi civil podria significar la llibertat dels presos polítics (i caldria veure si afecta els que estan en l’exili) i revifar la “taula de diàleg”. D’aquesta forma, el govern de coalició aposta per aprovar els pressupostos amb el suport d’almenys les bancades d’ERC, PNB i Bildu.

Sánchez està tractant a la desesperada sostenir dos anys més aquesta legislatura. No poden prorrogar eternament els pressupostos de Montoro-Rajoy. Però no compten amb el suport de la dreta del PP i Vox. Però tampoc poden comptar amb Ciutadans per l’oposició d’Unidas Podemos. I, paradoxalment, han de comptar amb el suport de les forces independentistes.

Et pot interessar: La Generalitat també demana presó per als 9 de Lledoners

Com es pot fer costat políticament a l’opressor de Catalunya? Quin diàleg es pot fer amb el govern de Sánchez? Algú poden pensar que concediran el dret d’autodeterminació a Catalunya?

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic