Fotografia: ACN

Dimecres passat, el Parlament de Catalunya aprovava la proposició de llei per a regular els preus dels lloguers dels habitatges. Una iniciativa sorgida del Sindicat de Llogateres i amb els vots favorables dels partits impulsors, ERC, JxCat, la CUP i els Comuns.

L’acord entre els partits que hi han pres part i la plataforma d’activistes, i que suposarà un avanç a nivell estatal sobre la regulació dels preus que marca l’índex de referencia en zones declarades com a “mercat d’habitatge tens”, arribava a última hora i com a un pacte de mínims.

Fins a poques hores abans, JxCat se n’havia desmarcat proposant una sèrie d’esmenes amb les que s’ampliaven els casos en els que es podien augmentar els lloguers, tot beneficiant els grans tenidors d’immobles. No obstant, perquè l’acord s’acabés concretant s’arribava a una entesa de mínims en la que la proposició de llei, per exemple, possibilita que el llogater contribueixi en les despesdes derivades d’obres de l’habitatge. Així com també i finalment, l’exempció dels propietaris que percebin uns ingresos inferiors a 1.500 euros.

No obstant, tot i l’acord final que deixa fora pràctimament el conjunt de les esmenes de JxCat, una proposició de llei com aquesta i en un context de crisi sanitària, social i económica histórica com l’acutal, ser impulsor de la mateixa no deixa de ser una llaminadura difícil de desaprofitar electoralment per a tots els partits. I més si cap per a JxCat, mentre duri la ruptura en el si de l’espai post-convergent. És també en aquest sentit que la formació que dirigeixen Torra i Pugidemont des de l’exili es desmarca de forma simbòlica dels interesos que històricament han lligat als grans propietaris i fons voltors amb els convergents.

Tot i així, com diem, la proposició de llei acaba sent un cop de puny enfront els interessos dels grans tenidors o els fons voltors capitalistes que es lucren any rere any amb les pujades dels preus dels lloguers, i quan no, exorbitant els preus en pisos turístics per fora de l’abast dels ingressos de la majoria de les families de classe treballadora, com ve passant en els últims anys i en especial en els barris més populars de la ciutat de Barcelona. A més, aquesta llei suposa un precedent amenaçador per als grans tenidors a nivell estatal i en altres Comunitats Autònomes o ciutats ón es vulgui aplicar quelcom similar.

No obstant, com es diu col·loquialment, feta la llei, feta la trampa i els lobbies immobiliaris i els grans fons voltors ja han amenaçat amb retirar gran part de l’oferta habitacional del mercat, tal i com defensava aquesta setmana Joan Company, president del Consell Català de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària en una entrevista a Els Matins de TV3; i de la mateixa forma que també està passant a la ciutat de Berlín, on el moviment pel dret a un habitatge digne també va aconseguir una llei de regulació dels preus dels lloguers.

Enfront aquesta nova llei, els grans tenidors amenacen també amb que això pot desencadenar en un desbordament del mercat d’habitatges a través del pagament dels lloguers submergit. És a dir, exigint que una part del lloguer acabi sent pagat en negre per a poder acabar pujant els preus i seguir generant les seves fortunes a costa de les famílies de clase treballadora amb més dificultats per accedir a un habitatge.

A més, la proposició de llei aprovada deixa en mans del departament d’habitatge de la Generalitat la declaració com a zona d’habitatge tens. I seran també les diferents administracions les que regulin els preus tenint en compte l’index de referència de cada zona. Un índex, per altra banda, que si ha de tenir en compte els preus dels últims anys, no deixa de ser un drama per a milers de famÍlies que ja en el últims anys no podien fer-se càrrec dels pagaments dels lloguers.

Cal tenir en compte que, per exemple a la ciutat de Barcelona, en els últims cinc anys la pujada dels lloguers ha superat el 40%. I l’index de referència definit tindrà en compte el periòde que va del 2016 al 2019.

Per altra banda, les famílies de les diferents zones de mercat d’habitatge tens que no puguin pagar els lloguers que marca l’index, es continuaran veient en una situació d’indefensió enfront l’amenaça que suposen els desnonaments. Fins just abans de la pandèmia, Catalunya acumulava el 23% del total dels desnonaments efectuats a l’Estat espanyol, i durant tot l’any 2019 s’en van produir quasi tretze mil només a Catalunya. Una pràctica, que tot i haver estat suspesa durant els mesos més aguts de la crisi sanitària, no s’ha deixat de produir, i que sens dubte ara tornarà a ser una de les principals preocupacions per a milers de persones.

Només cal tenir en compte que les mateixes institucions que ara regularan els preus dels lloguers a les zones d’habitatge tens, son les mateixes que enviaran als Mossos d’Esquadra per a executar els desnonaments. De fet, els mateixos partits (a excepció de la CUP) que han votat a favor de la propossició de llei, són els principals responsables d’aquest drama. JxCat, ERC i també els Comuns, amb Ada Colau al capdavant, son els campions en defensar els negocis milionaris dels lobbies immobiliaris, la banca i els grans fons voltors.

Només amb l’expropiació dels capitalistes, la banca i els grans tenidors resoldrem el problema habitacional

Davant el poder que ostenten els lobbies immobiliaris i els grans capitalistes, la proposició de llei de regulació dels preus del lloguer pot acabar sent insuficient per a resoldre una de les grans necessitats socials com és el dret a l’habitatge per a milers de persones.

Enfront tot això, perque es compleixi la llei de regulació dels preus del lloguer, avui resulta urgent que tots aquells grans arrendataris que tinguin uns ingresos equiparables a l’IRSC (indicador de renda de suficiència de Catalunya) i es neguin a posar els seus habitatges en el mercat siguin expropiats automàticament.

No obstant, per aconseguir acabar amb el drama dels desnonaments i resoldre la necessitat habitacional per a tots, es necessari impulsar mesures més de fons i que vagin en direcció a acabar amb els interessos capitalitstes. En primer lloc, és necessari acabar amb l’especulació dels grans fons d’inversió i els grans propietaris, els quals, com diem, fins i tot poden donar-se el luxe de mantenir els habitatges buits per a no baixar els preus.

Per això cal expropiar aquests fons d’inversió que especulen amb el problema habitacional, així com tots els habitatges buits en mans de la banca i grans propietaris, i impulsar alhora un parquet d’habitatge social a preus baixos d’acord amb les necessitats socials. I juntament amb això, es necessaria també la paralització total dels desnonaments, que, com ja sabem, han continuat efectuant-se durant la pandèmia i augmentaran en els pròxims mesos. 

Avui, immersos en una segona onada de contagis de la Covid-19 i enfront una crisi económica sense precedents en dècades, resulta indispensable que la regulació dels preus dels lloguers vagi acompanyada de mesures que garanteixin que les milers de famílies que estan en ERTOs o a l’atur, no es vegin sense ingressos, i això passa per constituir una renda d’emergència Covid i la prohibició de les reduccions salarials, així com la prohibició dels acomiadaments.

Per assolir tot això, a més, seria important impulsar un impost extraordinari a les grans fortunes, les mateixes que no han deixat de generar i incrementar la seva riquesa durant la crisi. Això permetria finançar de manera immediata aquestes mesures d’emergència. Mesures perquè l’habitatge sigui realment un dret per a tots i no un negoci per a uns pocs capitalistes.