http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
[Vídeo] Discurs de Trotsky enfront de l’ascens de Hitler
Ver online

El vídeo que presentem no havia estat subtitulat en castellà ni català. Va ser realitzat durant el viatge de Trotsky a Copenhaguen. Una organització estudiantil socialdemòcrata ho va convidar al novembre de 1932 a donar una conferència sobre la Revolució russa. Ell i els seus acompanyants van partir de Turquia el 14 de novembre. Quan el seu vaixell es va detenir en els ports grecs se li va negar permís per a baixar a terra; el pretext del govern va ser l’amenaça d’una manifestació stalinista que no va tenir lloc. Però es va realitzar una manifestació a favor de Trotsky al Pireu, i una altra a la nit, quan el vaixell va passar pel Canal de Corint. Els crits "Visqui Trotsky!", "Visqui la Comuna!" se sentien a tot el llarg del canal.

El govern socialdemòcrata danès li va concedir el visat només per vuit dies. "La fracció stalinista va prendre una posició vergonyosa en la contesa classista sobre el problema del visat. A través dels seus agents diplomàtics va fer tot el possible per a impedir que se li donés la visa al camarada Trotsky. Kobetski a Dinamarca i Kollontai a Suècia van amenaçar amb represàlies econòmiques i de tota mena" ("Una declaració dels bolxevics leninistes sobre el viatge del camarada Trotsky", novembre de 1932). L’estalinisme va fer córrer la informació que el que veritablement es preparava era una "conferència trotskista" a Copenhaguen.

Davant 2.500 persones en el stadium de Copenhaguen va pronunciar el discurs el 27 de novembre. El discurs va ser imprès i conegut com "Què va ser la Revolució russa?" o "En defensa de la Revolució d’Octubre" (veure Trotsky. Octubre, Escrits sobre la Revolució russa, Edicions IPS-CEIP, 2013).

El desembre de 1932 Trotsky va desmentir la suposada conferència, ja que el viatge havia estat sorprenent i dirà:

El fruit més important del viatge a Copenhaguen va ser, indubtablement, la reunió de militants de l’Oposició provinents de molts països. Originalment teníem la intenció de convocar a una desena de camarades dels països més pròxims a Dinamarca per a poder prendre les mesures de seguretat necessàries. Però en definitiva van arribar vint-i-quatre camarades (dos amb demora), entre ells els dirigents més importants de diverses seccions. [...] No cal dir que, de tota manera, els camarades que van concórrer van aprofitar l’oportunitat de conèixer-se i discutir en forma privada els problemes més urgents i candents. Aquesta reunió imprevista de vint-i-quatre bolxevics leninistes de set països europeus quedarà indubtablement registrada com un esdeveniment important en la història de la nostra fracció internacional. L’Oposició d’Esquerra va créixer en forma considerable. Els quadres de direcció coneixen la història de l’Oposició d’Esquerra en els diferents països, s’orienten lliurement en les qüestions teòriques i polítiques i tots junts, i cadascun per separat, encarnen una experiència política important. Les consultes, que es van prolongar per espai de diversos dies, van servir per a unir sòlidament als camarades, fet que rendirà fruits durant tot el nostre treball futur. Sense caure víctimes d’un optimisme excessiu, podem dir amb certesa que els qui van participar en la consulta van derivar de la mateixa noves forces i confiança" ("Després de Copenhaguen

El 6 de novembre de 1932 s’havien realitzat eleccions legislatives a Alemanya. Hitler havia obtingut un 33% (baixant 34 escons de l’elecció anterior), la Socialdemocràcia 22% (també baixant) i el Partit Comunista es va duplicar arribant gairebé a un 17%. Trotsky venia batallant contra la política del Tercer període de la Internacional Comunista (IC) que des de 1928 es va situar a la ultraesquerra assimilant a la socialdemocràcia amb el feixisme. La seva lluita política amb la Internacional Comunista i el Partit Comunista alemany es troba compilada en La lluita contra el feixisme a Alemanya amb escrits des de 1930. Aquesta va ser la política que va impedir als obrers alemanys realitzar el front únic necessari per a combatre al nazisme. I com es van reflectir en aquestes eleccions, els dos partits junts li haurien guanyat a Hitler. Lluny d’això, el PC, triomfalista pel seu ascens, va reafirmar la seva política contra el front únic. El triomf de Hitler en 1933 i la falta de reacció dins de la Internacional Comunista i el partit alemany contra aquesta política, van determinar per a Trotsky que tot aspecte revolucionari havia mort dins d’ells i que era necessari fundar una nova internacional.

Introducció: Gabriela Liszt
Traducció al castellà: Romina Vermelha y Gabriel Birú
Font: https://www.youtube.com/watch?v=kqj_zcxt1lw.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic