|
T’aixeques al matí, esmorzes veloçment i t’acomiades del teu marit amb un petó. No hi ha temps que perdre, has aconseguit treball en el sector del telemarketing i avui t’espera la teva primera jornada laboral.
Et col·loques i ajustes la màscara, KN95, un model xinès sensiblement més car: el teu marit està situat en l’espectre del grup de risc i tota precaució és poca. De camí cap al metro, al teu voltant, tots porten màscara i n’hi ha de tota classe i color. En el transport públic, amb més raó encara, és d’ús forçat; no hi ha cap díscol. Arribes a l’empresa i passes el detector de temperatura.
Entres a la gran sala que no té cap mena de separació més que la “distància de seguretat”. Allà t’espera un equip de 30 persones, els teus companys de treball i coordinadors… tots sense màscara. No dónes crèdit al fet que, en una sala sense connexió amb l’exterior, amb aire condicionat i sense separació per cubiculums, l’empresa actuï amb tan gran irresponsabilitat. Saps que 30 persones durant 8 hores parlant són una bomba de rellotgeria i n’hi ha prou amb que un estigui infectat per a transformar el teu lloc de treball amb un parany mortal. Temo per la meva familia.
Exigeixes que es respecti la llei, en va. Els recordes que l’aerosol generat és perillós. "L’empresa no ens proveeix de màscares i molt menys hi ha la distància suficient. No tots els companys tenen consciència del problema i s’emparen en el fet que els coordinadors no la usen, ni els hi exigeixen", excepte per a desplaçar-se a un altre departament de l’edifici o… Per a sortir a fumar al carrer!
Fas preguntes als teus superiors i aquests, amb una supèrbia infinita, se situen al teu costat per a respondre-te-les sense col·locar-se la màscara. En arribar a casa, sents com el terror et recorre l’esquena en besar al teu marit. Tots els dies acudeixes morta de por, sent ignorada sistemàticament. Els sindicats pintats, el govern silent. Saps que si denúncies aniran per tu: la màscara et delata en aquesta “ciutat sense llei”.
No ens hauríem d’estranyar si la pròxima vegada que truquem a atenció al client la nostra companyia ens estafi o la persona que ens atengui no tingui formació per a solucionar la nostra incidència. Les empreses del sector no tenen cap respecte ni pels seus empleats, ni per la llei, ni molt menys pels seus clients i estan més enllà de tota jurisdicció. Malgrat l’experiència del primer brot, tot segueix sense importar per als empresaris. Després de tot, si ñes treballadores venen sense la màscara, què més donarà algun pacient més a l’UCI?
|
