Aprofitant la fugida de Juan Carlos I per a mantenir a flotació la corona, Albert Pla engega una web-sèrie per explicar la realitat d’una institució reaccionària i anti-democràtica com la monarquia espanyola.
Fa més de dues dècades Albert Pla i els cantants d’Extremoduro i Kortatu i el Manolo Kabezabolo cantaven cara al sol en una cantonada de merda i ja avisaven que els poderosos no són monstres extraordinaris i que no els donéssim aquesta "autoritat".
Des de llavors Albert Pla i la seva particular irreverència enfront quasi qualsevol cosa ha seguit apuntant com més a munt millor. I en especial la seva música i espectacles mai han deixat de desmitificar i deixar en evidència la realitat d’una monarquia borbònica que vertebrava una pròspera burgesia capitalista espanyola, alhora que s’enriquia a si mateixa a costa de la classe treballadora i els sectors populars. Tot i que durant anys gaudissin de ser una de les institucions amb més prestigi.
Ara, enmig de la major crisi monàrquica dels Borbons des de fa dècades i després que el rei emèrit hagi marxat del regne per protegir la Corona enfront els escàndols de corrupció del propi Juan Carlos I, Albert Pla anunciava ahir la realització d’una vídeo-sèrie "dedicada" a la història dels Borbons.
Amb el retir daurat de Juan Carlos pactat entre la Casa Real i el Govern "més progressista de la història", Albert Pla te l’oportunitat perfecte per revelar una realitat, la de la monarquia hereva de Franco i que ningú ha escollit democràticament, que molts ja saben, però que, com bé denuncia en el seu primer capítol, cap productora o cap editorial, ni molt menys els mitjans de comunicació convencionals voldrien fer públic.
I és que el problema de la Monarquía no és unicament la seva evident corrupció endèmica, sino que es tracta d’una institució reaccionària i anti-democràtica, que garanteix els negocis del Règim del 78 i els interesos dels grans lobbies empresarials i l’Ibex35. Una monarquia en la que tots els agents del Règim coincideixen en preservar per tal de mantenir la unitat enfront la crisi actual.
No hi ha dubte que Albert Pla explicarà sense cap pél a la llengua el recorregut de segles de reacció i saqueig d’un llinatge com a cap d’Estat que mai ha sigut escollida.
Com tampoc hi ha dubte que, enfront la via governamental d’asegurar la continuïtat de la monarquia, l’única forma per acabar amb aquesta institució és amb l’impuls d’una potent mobilització social amb la classe treballadora i els sectors socials al capdavant, que imposi un referèndum vinculant sobre la monarquia, alhora que s’obrin processos constituents per a decidir-ho tot.
