http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
BOLÍVIA
La situació es tiba a Bolívia
Diego Dalai

Després de fracassar el diàleg entre el govern colpista i les organitzacions socials el cap de setmana, aquest dilluns van continuar els bloquejos i va començar la repressió en punts clau.

Ver online

Bolívia sembla estar prop de fer fallida. Després de vuit dies de bloquejos en ascens i un govern que s’obstina a aplaçar les eleccions al 18 d’octubre, creix la possibilitat d’una ofensiva repressiva. Però també d’una radicalització i massificació de les protestes.

El cap de setmana va haver-hi unataula de diàleg que no va arribar a res i aquest dilluns el govern de facto de Jeanine Añez va refermar amb la seva campanya bruta per a justificar la repressió, acusant els manifestants d’impedir el pas d’oxigen per als pacients de Covid-19. Una veritable canallada, no sols per la falsedat de l’acusació, sinó per la mateixa desídia amb la qual ha gestionat la pandèmia el govern colpista. Al migdia es va produir la repressió del punt clau de La Ceja, que uneix La Paz amb El Alto, i del bloqueig de la ruta que va de La Paz a Santa Cruz.

A la intransigència del govern, cal sumar la pressió per dreta dels grups feixistes Unión Juvenil Cruceñista (UJC, de Santa Cruz de la Sierra) i Resistencia Juvenil Kochala (RJK, de Cochabamba). Impulsats, entre altres polítics ultradretans, per Luis Camacho de Santa Cruz (un dels principals instigadors del cop d’estat de novembre de 2019), aquestes organitzacions, veritables grups de xoc de la reacció, ja han sortit a assetjar violentament a les i els treballadors, pagesos i indígenes que estan lluitant perquè es respecti el seu elemental dret a triar als seus representants.

Però al mateix temps, la intransigència dels colpistes està provocant que es radicalitzin les protestes. Després de vuit dies de l’inici de la vaga de la Central Obrera Boliviana al costat d’altres organitzacions socials unides en el Pacto de Unidad la quantitat de bloquejos va augmentar d’uns 80 el primer dia a 200 aquest dilluns. I no sols això. En els talls i mobilitzacions va creixent el reclam de RENÚNCIA al govern "transitori" de Jeanine Áñez. És que darrere de la negativa a realitzar les eleccions, hi ha un rerefons social crític per a les classes explotades, amb un fort augment de la desocupació i la misèria, amb una pandèmia que el govern deixa córrer sense mesures serioses més que quarantenes repressives, i una constant fustigació racista a la població indígena.

Els factors propicis per a l’esclat social està gairebé a punt. El MAS d’Evo Morales, ara acusat de "terrorista" pel govern, fa el que pot per contenir el descontentament tractant de mantenir els reclams en el pla de la convocatòria a eleccions. Evo Morales i Arce Catacora (ministre d’economia de 2006 a 2019 i actual candidat del MAS) van cridar a desmobilitzar perquè ja haurien acceptat la data "definitiva" del 18 d’octubre que ha de ser signada en un acord entre el Tribunal Suprem Electoral i l’Assemblea Legislativa Plurinacional amb garantia de les Nacions Unides. Per la seva part la COB continua amb les mesures de força exigint "una data intermèdia" entre el 6 de setembre i el 18 d’octubre, a causa de la pressió que per baix expressen els moviments sindicals i socials.

El partit que va governar Bolívia entre 2006 i 2019, dirigeix el gruix de les organitzacions socials i aposta a tornar al poder amb les eleccions. Cap allí tracta de conduir l’actual moviment de lluita. Una il·lusió similar a la de Lula i el Partido de Trabajadores que va acabar amb Lula pres arbitràriament i Bolsonaro i Sergio Moro en el poder com a continuació del cop a Dilma Rousseff de 2016.

L’única manera d’enfrontar als colpistes i les bandes proto-fascistes és aprofundir i estendre les protestes, organitzant cada barri, cada lloc de treball, cada punt de bloqueig barallant la direcció dels sindicats a les burocràcies colpistes com en el Magisterio de La Paz, i garantint la defensa de les i els manifestants enfront dels atacs.

El cop d’estat de novembre es va imposar a sang i foc però també a base de la negociació amb el MAS que va acabar acceptant les condicions dels colpistes i avui presideix el parlament. A deu mesos del cop i amb una dreta que pretén conservar el poder costi el que costi, una vegada més Bolívia es troba entre l’amenaça repressiva i la possibilitat d’una radicalització que recuperi el camí que van obrir els grans aixecaments de començaments d’aquest segle.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic