http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
INCENDIS I DESFORESTACIÓ
Amazònia amenaçada: amb Bolsonaro s’ha perdut una superfície similar a El Salvador
Valeria Foglia

Amb la política criminal de l’ultradretà, el agronegoci i les mineres es van embravir encara més contra la biodiversitat i els pobles originaris del Brasil.

Ver online

Els números són categòrics: d’acord amb Tropical Forest Fires Watch, a l’agost de 2019 es van cremar més de trenta milions d’hectàrees de sabana, terres agrícoles i boscos del Brasil. Es va tractar de la pitjor temporada d’incendis en gairebé una dècada i va ocórrer a penes vuit mesos després que Bolsonaro arribés al poder. Ningú podria acusar-ho de no haver anticipat que la seva gestió embraviria a l’extractivisme de l’agro i la mineria, que demanaven a crits flexibilització de lleis de protecció de l’Amazònia.

Segons la mateixa publicació, hi ha una connexió entre els incendis forestals i una desforestació també inèdita: a la temporada 2018-2019 es van perdre més de 10 000 quilòmetres quadrats de bosc, la pèrdua anual més alta en una dècada. Jair Bolsonaro gairebé va duplicar el ritme de destrucció de la selva amazònica brasilera: 34% més [1]. Ara mateix l’Amazònia brasilera està una altra vegada sota les flames. L’agost de 2019 al mateix mes de 2020 va sumar 9.205 km². En gairebé dos anys, un territori equivalent a la superfície d’El Salvador (21.041 quilòmetres) va ser arrasat pel foc.

Increment de desforestació en Amazones | Font: INPE del Brasil

Després de nomenar a Tereza Cristina, la Musa del Verí, en la cartera d’Agricultura, Ramaderia i Proveïment, una de les primeres mesures de l’ultradretà president del Brasil va ser retallar un 25% el pressupost de Ibama [2], l’agència pública de control ambiental.

“Més del 15% del territori nacional és delimitat com a terra indígena i quilombola. Menys d’un milió de persones viuen en aquests llocs aïllats del Brasil de veritat, explotades i manipulades per ONG”, havia dit Bolsonaro en Twitter després d’assumir el càrrec. I de les paraules va intentar anar als fets: al febrer de 2020 el seu Govern va presentar un projecte de llei que atacava directament territoris indígenes en favor de mineres i agronegoci.

Increment de desforestació en territoris indígenes | Font: INPE del Brasil

La MP (mesura provisòria) 910 establia major concentració de terres en atorgar la tinença als anomenats "colons" que “netegen” (cremen i desmunten) per a la producció agrícola o la mineria. El projecte avançava tant de sobre els drets territorials indígenes i la biodiversitat que, arran d’una forta pressió nacional i internacional, no va prosperar.

S’assenyala directament a la agroganadería industrial com a responsable d’instigar i provocar aquests salvatges incendis en un dels principals pulmons planetaris. Un informe de Chain Reaction Research, grup d’experts en temes de desforestació, va establir que grans envasadores de carn van tenir incendis en els seus voltants. JBS encapçala el rànquing, com no podia ser d’una altra manera. Aquests veritables “gàngsters de la carn”, majors operadors del món i implicats en múltiples casos de corrupció, van tenir 317 096 alertes d’incendis en la seva àrea. Els segueixen Minerva (105 091), Marfig Global Foods (100 341), Amazon Boi (67 479), Val Gran Indústria e Comerç d’Aliments (66 663), Mercuri Aliments (64 040), Masterboi (49 298), Irmaos Goncalves Comerç i Indústria (46 981), Frigoli (39 075), Matoboi Aliments (29 644).

I ara?

L’Institut Nacional de Recerques Espacials del Brasil (INPE) va concloure, a partir de centenars d’imatges satel·litàries de l’àrea, que els incendis del 2020 podrien abastar una superfície encara major que els de 2019. Va haver-hi almenys 6.091 focs registrats al juliol de 2020, mentre aquest mateix mes de l’any passat es van registrar 5.318. En terres indígenes, un dels objectius de Bolsonaro i l’extractivisme, va significar un augment del 77%.

El canvi en l’estratègia de Bolsonaro, amb la prohibició dels incendis forestals i la militarització durant els quatre mesos de l’estació seca, no va significar un minvament d’aquestes. A diferència del període anterior, ara el Brasil s’enfronta a més a les condicions sanitàries gravíssimes de la pandèmia i la política criminal de Bolsonaro.

Recentment un article de The New York Times sostenia que Bolsonaro es va veure pressionat per Governs europeus, empreses locals i potencials socis comercials estrangers a “barallar contra la desforestació” al Brasil i fixar metes que al moment va ser incapaç de complir. També va nomenar al general Hamilton Mourão, el seu vicepresident, al capdavant del Consell Nacional de l’Amazònia. A fins de juny el militar va assegurar que “la qüestió ambiental” de l’Amazones “no serà impediment” per a l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur. Aquests són els meus principis. Si no li agraden, tinc uns altres.

Amb Bolsonaro en el poder, s’està destruint diàriament l’equivalent a més de tres mil camps de futbol de bosc amazònic. L’Observatori del Clima del Brasil estima que a fi d’aquest 2020 la pèrdua total anual podria ser de 13 000 quilòmetres quadrats. “L’explosió de la desforestació a l’Amazònia té com a causa important el discurs del president de la república, que deslegitima la inspecció ambiental al mateix temps que estimula l’ocupació de la regió per un model depredador", afirma Suely Araújo, encarregada de Polítiques Públiques de l’Observatori.

No està en discussió que el foc en territori amazònic i Sibèria, així com al començament d’any a Austràlia, està ofegant al planeta. En lloc de ser reserves de gas carbònic que equilibrin la seva presència en l’atmosfera, els boscos incendiats es tornen emissors descomunals.

L’Amazònia brasilera, a més, és la regió que alberga un 20% de les reserves d’aigua dolça del planeta. La seva destrucció, al costat de la qual es produeix en altres “focus calents”, està afectant el clima en altres parts de la regió i redueix les possibilitats per al balanç del sistema Terra en el moment en què més el necessita.

[1] Segons el sistema Deter de l’Institut Nacional de Recerca Espacial.

[2] Institut Brasiler del Medi Ambient i els Recursos Naturals Renovables

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic