http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CORONAVIRUS
La segona onada de Coronavirus s’enfronta amb més retallades
Jose Lavín

El Govern central i les autonomies “surfean” en la segona ona de coronavirus en comptes de prendre mesures de reforç del sistema sanitari tant en recursos com en personal com en protocols de gestió.

Ver online

El Govern central i les autonomies “surfean” en la segona ona de coronavirus en comptes de prendre mesures de reforç del sistema sanitari tant en recursos com en personal com en protocols de gestió. Mentre els casos augmenten, PSOE i Unidas Podemos segueixen sense implementar un pla urgent de refinançament del sistema públic de salut que es correspongui amb les necessitats reals derivades de la pandèmia. Les demandes dels treballadors sanitaris i científics tampoc estan sent implementes pels governs d’Ayuso, Torra i Lambán.

Els governs de la Comunitat de Madrid i Catalunya es van mostrar impacients per acomiadar als treballadors del “reforç covid” durant les últimes setmanes de maig i la primera quinzena de juny. La Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF) afirmava el 13 de maig "la falta de previsió quant a polítiques de personal abans de la crisi, durant els moments de màxima pressió assistencial, però també ara quan estem en fase de desescalada". Segons dades recaptades per CSIF, es van acomiadar llavors a la meitat dels professionals contractats durant la crisi. D’aquesta manera, centenars de treballadors i treballadores de la salut contractats mitjançant contractes precaris van acabar al carrer. Deixaven després de sí un sistema de salut extenuat i unes trajectòries professionals en una situació d’incertesa.

Et pot interessar: Torra anuncia els deu dies més crítics de l’estiu

L’increment generalitzat dels rebrots, pronosticat per a octubre, s’ha anat avançant. Actualment hi ha uns 580 rebrots actius, amb 6.900 persones afectades. La situació és preocupant a Aragó, Catalunya, Madrid o Euskadi. Sanitat ha comptabilitzat més de 19.000 nous contagis en l’última setmana, i en les últimes 24 hores 1.683 nous positius. Si bé entre els experts existeixen diversos parers sobre si estem o no en una segona ona, la transmissió comunitària ja s’ha estès per diverses regions.

El més alarmant és l’absència de resposta per part del govern central i els governs autonòmics. Malgrat els continus rebrots, aquests s’han negat a elaborar plans de resposta concrets, i, sobretot, a dur a terme mesures de reforç del sistema sanitari. De l’absència de polítiques reals de reforç de la sanitat pública i l’atenció primària és bon exemple l’escassetat de rastrejadors necessaris per a enfrontar la pandèmia, la qual cosa incrementa la incertesa sobre l’origen de molts casos. Com ja ha afirmat el diari Públic: “continuen sortint positius que no tenen relació amb els brots comunicats”. No sols els diferents governs es resisteixen a dotar de majors recursos i garanties laborals als treballadors sanitaris, sinó que s’avancen en les polítiques neoliberals de retallades, precarietat laboral i externalitzacions.

Moltes Comunitats Autònomes no han reforçat atenció primària i la salut pública. Falten sanitaris, rastrejadors i mitjans perquè puguin fer el seu treball. La Comunitat de Madrid és un bon exemple, on es pretén pal·liar aquesta deficiència buscant voluntaris entre estudiants recentment llicenciats, una mesura ineficient rebutjada per tots els científics, que s’explica més per la voluntat d’aconseguir “treball gratuït” que de gestionar racionalment la crisi.

Et pot interessar: La Junta d’Andalusia respon als nous brots amb més mesures repressive

El govern central no es queda enrere, el Ministeri de Sanitat va publicar el passat 13 de juliol el Pla de resposta primerenca, no obstant això, en ell no s’estableixen plans de contingència clars, quedant sense solucionar el problema del “número de personal de cada servei”, un dels principals defectes del nostre sistema sanitari. A Espanya mai s’ha establert, per exemple, un indicador de rastrejadors. D’acord amb les xifres que han facilitat les conselleries de sanitat (excepte Galícia i Canàries) la sanitat pública en l’Estat Espanyol té un total de 3.533 rastrejadors, un per cada 12.000 habitants, aproximadament. El número òptim seria un per cada 5.500 habitants, això és, 8.500 professionals (segons el càlcul d’Álex Arenas, investigador de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona). Alemanya compta amb un rastrejador per cada 4.000 habitants. No existeixen indicadors, així mateix, sobre la resta del personal sanitari ni s’indica quina categoria de professionals corresponen als contractats. L’únic indicador numèric és sobre el nombre de llits d’hospitals i de UCIs.

També falten recursos i instal·lacions. La Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) afirmava en el seu “Pla de Desescalada” que, de cara a una segona onada del coronavirus, en el pitjor escenari farien falta 6.720 llits de crítics en tota Espanya. El Sindicat d’Infermeria SATSE assenyala que 36 províncies espanyoles no tenen suficients llits d’Unitats de Vigilància intensiva (UCIs) als seus hospitals per a fer front a una segona onada de coronavirus. Afirmava, així mateix, que perquè els diferents territoris poguessin avançar en el procés de “desescalada” calia disposar d’entre 1,5 i 2 llits en les UCI per cada 10.000 habitants.

Et pot interessar: Hospital Gregorio Marañón: "Privatitzar la neteja també és desmantellar la sanitat pública!"

Diversos grups de científics i treballadors de la salut porten mostrant el seu descontentament amb la inacció dels governs autonòmics. Els sindicats sanitaris denuncien falta de previsió. La comunitat científica ha arribat a reclamar una auditoria externa de la gestió de la crisi del Covid-19 en l’Estat Espanyol, auditoria que ja va ser rebutjada pel Congrés per PP, PSOE i UP. Els signants del document han posat sobre la taula diverses de les raons que expliquen la catastròfica gestió de la pandèmia en tot l’Estat. La primera d’elles és una “feble preparació per a pandèmies”, això és, els febles sistemes de vigilància, la baixa capacitat per a fer PCR, i la falta de EPIs i equips per a vigilància intensiva. La comunitat científica atribueix aquesta situació a les retallades impulsades pel PP i PSOE en anys anteriors, afirmant que aquests problemes van ser exacerbats com a efecte d’una dècada de retallades i privatitzacions. Alguna cosa que “va esgotar”, continua el document, la força laboral de la sanitat pública i minvo les “capacitats del sistema”.

Arran de les mesures neoliberals ens hem trobat amb “una sanitat afeblida, des de l’atenció primària a l’atenció hospitalària”, explica Helena Legido-Quigley, investigadora i professora associada a Escola de Salut Pública Saw Swee Hock de la Universitat Nacional de Singapur. La professora afirma que, a causa de les retallades, “hi ha hagut una desinversió en salut pública i epidemiològica molt cridanera, que és precisament el que ens feia falta en pandèmies com aquesta", afegeix.

En comptes de prendre mesures que reforcin el sistema públic, avançant cap a l’estabilització laboral dels treballadors de la salut, la contractació de nou personal sanitari i no sanitari, la inversió en instal·lacions, l’increment dels recursos i l’establiment de plans de contingència; la política del govern central i governs autonòmics es caracteritza per la hipertrofiada responsabilització individual dels ciutadans davant l’increment dels contagis (amb la consegüent absència de cerca de responsabilitats en els governs i la patronal).

Els mesos de desenvolupament de la pandèmia han demostrat que no podem esperar ni una mínima mesura per part dels governs autonòmics ni de l’Estat en defensa de la sanitat pública ni que de resposta al desenvolupament de la pandèmia. Enfront de l’actual situació és urgent anar en una altra direcció.

Molts sectors de treballadors del sistema de salut públic porten setmanes barallant en defensa de la sanitat pública, en contra de la privatització i contra tots els atacs a les seves condicions laborals. Així hem vist com vénen denunciant que la situació del sistema públic, que sofreix constants atacs, els desarma per a enfrontar la nova ona de la pandèmia

Per a barallar contra el virus en necessari defensar al sistema públic de salut de tots els atacs, donant suport a les lluites dels treballadors sanitaris i barallant per la coordinació de les mateixes per a avançar cap a una gran moviment en defensa dels drets laborals i una sanitat pública i de qualitat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic