http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VIDEO
"El rescat europeu d’avui són els ajustos i contrareformes laborals i de pensions de demà"
EsquerraDiari.cat

Santiago Lupe, director d’Esquerra Diari, analitza el resultat de l’acord aconseguit en l’últim Consell Europeu A qui es voldrà fer pagar el nou rescat als capitalistes?

Ver online
Video:
https://www.youtube.com/watch?v=bAhIPROAIMc

És gairebé unànime. Els grans mitjans, el govern, l’oposició de dreta, fins als diferents partits independentistes... celebren l’acord aconseguit en l’últim Consell Europeu. Un pressupost de la UE de més d’un bilió d’euros i un paquet de reconstrucció o rescat de 750 mil milions.

L’acord és fruit del compromís entre els països que rebran la major part dels fons, especialment Itàlia i l’Estat espanyol, l’eix francoalemany que ha actuat de mediador i facilitador en aquesta ocasió, i els anomenats frugals encapçalat per Holanda, partidaris de reduir l’import de les subvencions i sobretot establir condicions d’ajustos fiscals en el futur pròxim i noves contrareformes laborals i de pensions.

La UE salva els mobles amb aquest acord, encara s’haurà de ratificar en els diferents parlaments nacionals i sobretot, s’haurà d’executar. En el desemborsament de fons, les condicions per a accedir als crèdits -390 mil milions- i les subvencions -350- que supervisarà el Consell a canvi de plans de reformes, continuarà sent un element de tensió que la continuarà posant a prova, en un marc mundial signat per una pandèmia que continua avançant, la major crisi econòmica des de la fi de la IIGM i un món amb cada vegada majors tensions geopolítiques.

El govern del PSOE i UP presumeixen d’haver aconseguit un bon acord. 140 mil milions, una mica més de 70 mil en subvencions, que es rebran en un 70% entre 2021 i 2022. Una injecció multimilionària sens dubte, però que lluny del que ens estan venent, ni soluciona la fallida a la qual es condueixen els comptes públics, ni molt menys és una ajuda exempta de condicions, és a dir d’una nova agenda d’atacs contra les condicions d’ocupació, pensions i serveis públics.

Per a fer-nos una idea, només aquest 2020 s’espera que el dèficit públic abast una xifra similar a tot el que es rebrà del pla de rescat europeu. Només els ERTEs han costat ja 35 mil milions, la meitat del que es rebrà en subvencions, i el forat en els comptes de la seguretat social es preveu abast aquest any 50 mil milions.

Ens diuen que el pla és històric, i és cert, però atén un altre fet històric, una caiguda del PIB de la UE i de l’Estat espanyol que triplica el viscut el 2008. En el que coincideixen tots els governs, des de la dreta de Merkel, Macron o Rute, fins als progressistes com Sánchez, és que aquesta injecció s’ha de dirigir al rescat directe de les grans empreses de sectors com el turisme o l’automòbil. Novament una gran socialització de les pèrdues d’empreses que porten anys fent beneficis milmillonaris.

Aquestes ajudes se sumaran a la hipoteca rebuda de l’anterior crisi. La dècada de retallades que explica, entre altres coses, el crim social que hem viscut en els pitjors mesos de pandèmia amb un sistema sanitari buidat i privatitzat, va servir per a pagar el rescat de la banca de 2012, de 60 mil milions. Els 70 mil milions de nous crèdits d’avui per a rescatar als capitalistes, es convertiran en les retallades dels anys que vénen.

I els 70 mil milions en subvencions? Tampoc ens sortiran gratis. D’entrada de derogar la reforma laboral o els seus aspectes més lesius, ni parlar. Així ho ha demanat la Comissió Europea i així ho ha assumit tant el PSOE com els seus socis de Podemos i IU. Però hi ha més, entre els plans de reformes que demana el Consell per a poder accedir als crèdits hi ha dos plans fonamentals, més reformes laborals per a flexibilitzar, és a dir precarizar, encara més l’ocupació, i reformes de pensions que redueixin la quantia mitjana, allarguin l’edat de jubilació i obrin el camí als fons de pensions privats.

Menteixen quan diuen que la resposta a la crisi és diferent a la de 2008. Ho és quan la crisi és encara més catastròfica i encara que sigui units per la por, els Estats han reaccionat abans i amb paquets d’estímul i rescat encara majors. Però l’objectiu és el mateix, salvar el capitalisme europeu i apuntalar la UE sobre els nostres drets laborals, les pensions, els serveis públics i hipotecant a les futures generacions.

La burocràcia sindical es queixa amb la boca petita que la reforma laboral no es toqui però en l’essencial continuen secundant sense fissures al govern “progressista” que dia a dia va desplegant més obertament una reforma típicament social liberal com la que va aplicar Zapatero.

És urgent exigir a les direccions sindicals la fi d’aquesta política criminal, que deixa passar sense moure un dit la major caiguda d’ingressos, ocupació i condicions de les últimes dècades. Contra els plans del govern, l’oposició i els altres Estats de la UE de rescatar als capitalismes a costa de la classe treballadora i els sectors populars, és hora de lluitar per un programa perquè la crisi la paguin ells.

Per impostos a les grans fortunes i les grans empreses per a garantir els serveis públics, ingressos dignes per a tots aquells que s’han quedat al carrer, pensions dignes... Per la nacionalitzar de la banca i les grans empreses estratègiques, així com totes aquelles que tanquin i acomiadin com ara Nissan o Alcoa, sota el control dels seus treballadors per a garantir l’ocupació i la reconversió necessària per a produir el que necessitem i posar límit a la crisi climàtica.

Una alternativa anticapitalista i des de la classe treballadora tant a la UE dels capitalistes, com als seus diferents governs. Una alternativa que ho sigui tant a la UE imperialista, com als càntics que parlen de tornar a l’Estat nacional i que abonen encara més el camí al racisme i la xenofòbia que la mateixa UE porta aplicant al Mediterrani, les seves fronteres i amb les lleis d’estrangeria des de fa dècades.

Només una lluita germanada amb la resta de les i els treballadors del continent per governs que no siguin dels capitalistes, sinó de la classe treballadora, i pels Estats Units Socialistes d’Europa poden obrir un horitzó progressiu a aquesta crisi.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic