|
De lluitar en primera línia contra la pandèmia a lluitar contra la precarietat, la #VagaMIR indefinida va començar el 13 de juliol a la Comunitat de Madrid per un conveni millor i en defensa de la sanitat pública, amb la solidaritat essencial de les treballadores de neteja i altres sectors. L’administració ha decidit negar el dret a vaga, decretant uns serveis mínims del 100%, entre altres traves.
Com ens comptava Romualdo Chaviano, resident d’anestèsia de tercer any de l’Hospital Universitari La Paz i delegat Sindical del MATS: “Nosaltres com a personal no estructural suposadament no tenim serveis mínims, però la consergeria va designar 100% de serveis mínims per a la vaga (…) hem rebut tot tipus de traves perquè la vaga no es dugui a terme, ens han cancel·lat vacances, ens estan demanant canviar dies entre nosaltres. Considerem que són mesures punitives per a intentar evitar que anem de forma massiva a la vaga”.
Després d’anys d’un model privatitzador i de retallades en el personal, vam haver de veure com milers de pacients no podien ser atesos de manera adequada, quelcom que va provocar que el numero de víctimes mortals es disparés en el moment de major contagi.
Un dels col·lectius que més va haver de suportar el pes d’aquesta situació van ser els MIR (metges interns residents), personal mèdic en formació d’alguna especialitat. A Madrid més de 5000 doctores i doctors en aquestes circumstàncies van ser els que van liderar el reforçament de les UCIs i urgències durant la quarantena. En torns maratonians i sense tot just descans, aquests metges al costat de la resta del personal sanitari es van guanyar la simpatia de la població, que tots els dies sortia als seus balcons a reconèixer la gran tasca que estaven fent en moments tan difícils.
Els MIR reclamen la millora dels seus salaris de misèria, alguns per sota del SMI ( Salari Mínim Interprofessional) si no arriben a fer guàrdies. Però també un major control i supervisió perquè no acabin fent tasques per a les que no estan formats ni psicològicament ni professionalment. A més denuncien que l’Administració Pública els utilitza com a mà d’obra barata amb la que s’intenta cobrir els forats del sistema sanitari.
Durant la quarantena aquesta situació es va aguditzar i aquests treballadors-estudiants van ser portats fins a límits insuportables. Amb jornades continuades de més de 24 hores en molts casos i sense tot just dies lliures, ara molt d’aquest personal en primera línia ni tan sols té assegurat un lloc de treball fix.
Aquestes més de 5.000 MIR van presentar un nou conveni col·lectiu per a demanar una millora en les seves condicions laborals i la conselleria de Sanitat no va respondre fins a causar la convocatòria d’una vaga indefinida de MIR en la Comunitat de Madrid el 13 de juliol. No obstant, ara sí que ofereix una resposta: la negació del dret a vaga, decretant uns serveis mínims del 100%.
Si la primera onada de la Covid va colpejar especialment als barris obrers i populars, als treballadors i treballadores més precàries dels sectors essencials, als migrants sense drets, el rebrot pot ser un segon assot encara més dur ja que ara se suma a l’efecte de la crisi econòmica, la precarietat, la desocupació i la falta de recursos.
D’altra banda, respecte al sistema sanitari, el Govern es nega a prendre mesures urgents com nacionalitzar sense pagament les empreses de la sanitat privada que s’han enriquit a costa de la pública, contractar massivament nou personal als hospitals o reconvertir part de la indústria per a la producció de respiradors i altres materials.
Enfront dels rebrots actuals i els que estan per venir és urgent tirar cap a una altra direcció. Unir la lluita dels sanitaris amb l’organització dels treballadors i treballadores essencials mitjançant comitès de seguretat i higiene en els llocs de treball, així com la lluita per imposar mesures d’emergència com les que assenyalem, serà clau per a poder enfrontar una nova onada del virus, que es combinarà amb la crisi social que ja es descarrega sobre la classe obrera, les persones migrants i la joventut precària.
|
