|
El Sindicat de Llogaters finalment ha acordat amb els grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, Junts x Cat, els Comuns i la CUP una proposició de llei que hauria de limitar els preus abusius que es paguen al menys en 60 municipis on es van registrar pujades de preus inèdites.
Aquest projecte obliga a que els preus dels nous contractes no han de ser superior al contracte anterior. No importa si l’inquilí és el mateix o un altre. Però aquest projecte planteja excepcions. Si els propietaris fan grans rehabilitacions i obres de millora, sí que poden augmentar el preu. Això fa que els propietaris més rics puguin tenir aquesta opció. I a més, els habitatges d’obra nova queden lliures d’aquesta regulació durant els primers tres anys.
També s’inclou que el valor màxim dels lloguers han de tenir com a referència l’índex de referència que la Generalitat va crear fa un any enrere. Aquest índex en general aconsella un preu que és menor que el que hi ha al mercat. Aquest índex s’hauria d’aplicar als 60 municipis de més de 20.000 habitants amb preus més alts. No obstant això, la Generalitat ho va aprovar al maig del 2019 però no funciona.
El portaveu del sindicat, Jaime Palomera, va explicar que es tracta d’una "regulació de mínims" fruit de les "lluites contra les pujades abusives" arreu del país. El col·lectiu ha instat a la resta de forces polítiques -Ciutadans, PSC i PP- a sumar-se a l’acord.
A l’any 2019, el preu del lloguer a la ciutat de Barcelona va apujar un 4,4% amb un preu mitjà de 1000€. I segons les dades de l’ajuntament de Barcelona el preu mitjà pagat a la capital catalana, durant el primer trimestre de l’any és de 980€. I sembla que amb la crisi de la Covid es mantindrà una tendència a la caiguda. En síntesi, entre la crisi econòmica i la Covid estan caient els preus de lloguer.
La proposta també inclou un sancions – una reivindicació històrica també dels moviments per l’habitatge digne– que permetrà multar els propietaris que se saltin la norma. A més, el text també reconeix –per primera vegada– les organitzacions de llogaters com a part en la mediació de conflictes.
Però això és una llei. La realitat serà diferent. En la realitat seguirà operant la llei de l’oferta i la demanda. Clar està que es pot denunciar als voltors però ells tenen diners i grans advocats i els treballadors no en tenen cap i sí que tenen molta necessitat de viure en un lloc. Per tant existeix el gran perill que la llei es converteix en paper mullat.
La clau passa per llençar al mercat tots els pisos que la banca, l’església i els fons voltors tenen tancats, buits i que no permeten que la gent pugui accedir-hi amb preus socials. Segons l’Ajuntament de Barcelona hi ha més de 10 mil habitatges buits a Barcelona i tots pertanyen a alguna entitat financera. Hi ha Catalunya es calcula en 370 mil. Amb això es pot fer un parquet públic de pisos socials per a lloguer.
Una llei que expropiï als grans propietaris d’habitatge sense indemnització permetrà ampliar substancialment el parquet públic i posar-los a preus assequibles per als treballadors. I així sí que es pot donar un cop de mort als preus de mil euros de lloguer, i abaixar preus immediatament.
És a dir, que qualsevol normativa nova dins d’un mercat completament capitalista ha de tenir el suport massiu i mobilitzat dels milers i milers d’inquilins. Es necessita un gran teixit associatiu que contempli principalment la necessitat dels sectors més vulnerables, dels jovents precaris, de les dones que guanyen menys diners, etc.
|
