Em dic Julia Wallace, sóc una activista antiracista, sóc membre fundadora de Left Voice i sóc trotskista des de fa dues dècades. Vaig créixer en un barri negre de classe treballadora a Los Angeles i la meva mare va ser professora a les Escoles de la Llibertat de la zona del Sud de Califòrnia del Partit Pantera Negra per a l’Autodefensa.

Com tants negres als Estats Units, vaig experimentar i vaig enfrontar el racisme i la violència a mans de la policia. I avui dia, m’inspira molt veure a tants joves negres als carrers juntament amb milions d’altres lluitant contra la brutalitat policial i el racisme sistèmic.

Durant els últims 100 dies va haver-hi manifestacions en 2.500 ciutats i pobles de tot el món i els EUA. Van ser liderades per joves negres i llatins en situació precària. Usen eslògans com "Black Lives Matter" i "Abolir la policia". Han estat implacables en desafiar el racisme d’aquest sistema i la policia corrupta. La policia és una força d’ocupació racista, corrupta i assassina per a les comunitats negres. Tortura, colpeja i mata a joves negres i llatins. Han humiliat i atacat als joves transsexuals, han atacat a discapacitats i a ancians, i també als joves sense llar.

Derrick Chauvin, el policia racista i sàdic que somreia mentre assassinava a George Floyd, asfixiant-lo fins a la mort a plena llum del dia. Va pensar que podria sortir-se amb la seva. En canvi, es va deslfermar una fúria. El poble va explotar. No només contra la policia de Minneapolis, sinó contra la policia del món. Alguns símbols de l’esclavitud van ser derrocats enfront de les multituds de joves que aplaudien. Estacions de policies van ser arrasades, cotxes de policia cremat. Va haver-hi ocupacions de zones i carrers de la ciutat.

L’assassinat de George Floyd va desfermar una fúria que no s’havia vist en dècades. No només contra l’assassinat de George Floyd, sinó contra la pandèmia i la crisi econòmica. El capitalisme no pot resoldre res d’això. La policia no pot ser reformada.

El capitalisme estatunidenc és racista fins a la medul·la, perquè es va fundar sobre l’esclavitud. Traficant i segrestant mà d’obra africana per al benefici de la indústria del cotó, de la indústria més gran, la indústria anglesa. Com va dir Marx "sense l’esclavitud no hi hauria cotó, sense el cotó no hi hauria una indústria moderna".

Des dels començaments del país, els capitalistes i amos d’esclaus estatunidencs van prendre totes les mesures que van poder per a mantenir als treballadors dividits i per a evitar que s’aixequessin junts, des de la creació de patrulles d’esclavistes fins a la policia, passant per la institucionalització del racisme en les seves lleis. Van explotar als treballadors negres esclaus. Els negres treballaven en els camps, fent rics als capitalistes i amos d’esclaus dels EUA. Quan es va abolir l’esclavitud, van crear les lleis segregacionistes Jim Crow. Quan el Moviment de Drets Civils va soscavar a Jim Crow, van crear altres lleis per a marginar i atacar als negres. Això va significar que la policia servís un propòsit. Atacar als negres i mantenir la propietat privada.

Als treballadors blancs se’ls intentava comprar, donant-los alguns privilegis i se’ls intimidava si es resistien. L’objectiu dels capitalistes era evitar que els pobres i explotats i altres oprimits s’unissin. Fins i tot avui dia els negres tenen salaris més baixos que els blancs pels mateixos treballs, tenen taxes més altes de desocupació i són assassinats desproporcionadament per la policia. El racisme impregna tots els aspectes de la societat.

Encara així hi ha nombrosos exemples de negres i blancs i altres ètnies lluitant junts contra el racisme. La lluita multiètnica que té lloc avui dia és el pitjor malson de la burgesia estatunidenca.

Tant els demòcrates com els republicans pretenen sufocar aquest moviment, però tenen estratègies diferents. Els republicans, sota Trump, han abraçat obertament als suprematistes blancs amb la retòrica més violenta i intolerant. Trump va fer una cruda a la Guàrdia Nacional i als militars perquè aplaquessin les protestes. Va amenaçar amb "si comencen a saquejar, començarem a disparar" citant a un cap de policia racista de l’època dels drets civils. En canvi, els manifestants es van tornar encara més audaços. Obligant a Trump a retirar-se al seu búnquer com a covard que és. El seu discurs encara embraveix als supremacistes blancs que continuen atacant i assassinant als manifestants juntament amb la policia.

L’estratègia dels demòcrates, d’altra banda, és la complaença i la cooptació. Tractant de disfressar els seus anys d’atacs a la comunitat negra. Els demòcrates van facilitar l’empresonament massiu i la gentrificació en les comunitats negres i sistemàticament van protegir a la policia assassina, com Derek Chauvin que va assassinar a George Floyd.

Tant amb el govern de Clinton com en el d’Obama, els negres han sofert desallotjaments i atacs sense precedents. Ara els demòcrates s’agenollen al Congrés, dient que donen suport al moviment. Mentrestant, envien als seus policies a gasar i colpejar als manifestants. El candidat presidencial i ex vicepresident Joe Biden va respondre al moviment Black Lives Matter dient que la policia hauria de "disparar als negres a les cames" en lloc del cor. Quin pallasso racista! Per aquest fan campanya la burocràcia sindical i les ONG? No ens compraran amb concessions miserables per a donar suport a la nostra pròpia opressió.

Cap partit capitalista pot resoldre els problemes de la crisi, el racisme sistèmic o la brutalitat policial. Per a acabar amb el racisme sistèmic i la violència policial necessitem una estratègia d’alliberament. Una estratègia que lluiti per abolir tant la policia com el sistema capitalista que la policia defensa. Així és com ens alliberarem... organitzant-nos com a classe treballadora.

Com la pandèmia del coronavirus ens ha mostrat, els caps no són essencials. La classe treballadora és essencial. Els treballadors poden detenir els engranatges del capitalisme, però més que això, els treballadors poden organitzar tota la producció i la reproducció i posar-la al servei de les nostres vides en lloc dels seus beneficis.

Els treballadors, tant els sindicalitzata com els precaris, podem organitzar-nos i lluitar contra el racisme en els nostres llocs de treball i comunitats i contra l’explotació dels patrons. També hem de lluitar contra la burocràcia sindical que es nega a mobilitzar les nostres files per a protegir les nostres ocupacions i defensar-nos contra l’ajust imposat pels partits demòcrata i republicà.

Nosaltres, la classe obrera i els oprimits, necessitem un partit polític independent dels capitalistes i imperialistes, sense policies, patrons o supremacistes en les seves files. Hem d’organitzar-nos políticament als carrers i en els llocs de treball i construir un partit que representi els nostres interessos.

Construir un partit revolucionari en la major potència imperialista del món és un enorme desafiament però tindria conseqüències històriques. Aquest desafiament és inseparable de la construcció d’un partit internacional de la classe obrera, que per a nosaltres és la Quarta Internacional. Així és com Trotsky i els trotskistes americans del Socialist Workers Party original van entendre la seva tasca a finals dels anys 30. La nostra organització, la Fracció Trotskista i la Red internacional La Izquierda Diario, present en 14 països, assumeix aquest desafiament internacionalista. Reivindiquem a León Trotsky que va establir l’estratègia bàsica per a enderrocar al capitalisme i construir el socialisme a escala mundial. Volem convidar a tots els joves que són als carrers, als socialistes, als activistes negres i llatins que lluiten contra la brutalitat policial, als treballadors que s’aixequen contra l’opressió capitalista, a reconstruir amb nosaltres la Quarta Internacional.

El racisme en qualsevol de les seves formes és enemic de la classe obrera. I els policies racistes violents són un component clau de l’explotació capitalista. Hem de destruir el racisme i abolir la policia amb la solidaritat i la militància obrera internacional. Continuem la lluita dels revolucionaris que ens van precedir, per a construir un futur socialista. Així, que els capitalistes tremolin, perquè han de tenir por. No ens conformarem amb, ni més ni menys, que la desaparició del supremacisme, la policia, el capitalisme i l’imperialisme. Per un moviment obrer internacional dels oprimits, per la revolució socialista!

Com va dir Karl Marx en el Manifest Comunista, i la Revolucionària negra Assata Shakur va escriure en defensa seva, "No tenim res a perdre més que les nostres cadenes. Tenim un món que guanyar".