|
Avui fem 10 anys de la massiva mobilització amb la qual el poble català va expressar el seu desig d’autogovern i va refusar la intromissió del Tribunal Constitucional en les institucions autonòmiques catalanes. Desprès de la recollida i presentació de signatures feta pel Partit Popular a tot l’Estat, el Constitucional la va admetre a tràmit. I el 27 de juny de 2010 va tornar a retallar l’Estatut català, que ja havia estat retallat per un acord entre Artur Mas i Rodríguez Zapatero.
En la manifestació més nombrosa que s’hagi fet a Catalunya en 40 anys d’aquesta democràcia blindada, el poble va sortir al carrer amb l’eslògan “Som una nació, nosaltres decidim”. En aquesta manifestació es van sentir molts càntics demanant la independència. Les estelades es van fer veure al llarg de l’enorme demostració de forces popular. Aquesta jornada als carrers va ser l’inici de la lluita per la independència.
Portem 10 anys de mobilitzacions amb manifestacions al carrers de les més nombroses, amb dos referèndums (9N de 2014 i 1O de 2017) fets on van votar més de dos milions de persones, amb una dura repressió per part del Règim del 78 contra el poble català. Amb les declaracions de la República catalana del 10O i el 27O que el bloc sobiranista no va defensar. Amb moltes eleccions que van guanyar les forces sobiranistes. Amb vagues generals molt importants com les del 3O i el 8N de 2017, entre d’altres punts àlgids de la lluita de classes.
Però des de 2017, amb l’aplicació del 155 i l’empresonament i exili del dirigents que hi eren al capdavant de la Generalitat, va començar a canviar. La repressió policial i judicial organitzada des del poder amb el Monarca al cap i el suport de tots els partits del règim es va desenvolupar amb força. No només pel judici a Junqueras i els consellers, sino tambè per una fèrrea persecució contra els CDRs.
Per altra banda, les forces sobiranistes només van fer una política de gestos (en el millor dels casos). Va ser el cas del President Quim Torra i Junts per Catalunya amb els cartells del Palau de la Generalitat. O directament van proposar el diàleg amb les forces que havien signat el 155. Va ser el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya.
El que tenen en comú totes dues forces és negar-se a mobilitzar al poble català. Quan el 3O van veure que la vaga general s’havia escapat del seu control, totes les seves passes van ser restringir al màxim la presència al carrer. No només això, sino que també van reprimir a l’esquerra independentista i als joves que van repudiar la sentència a la Plaça Urquinaona.
El moviment independentista català es troba en una cruïlla: o continua aquest camí de desmobilització i adaptació al Règim del 78; o trenca amb les direccions burgueses i petit burgeses de JxCat i ERC per buscar el suport dels treballadors catalans i de la resta de l’estat per acabar amb aquest règim opressiu.
Posem a la vostra disposició una selecció d’articles publicats a EsquerraDiari.cat i IzquierdaDiario.es sobre la mobilització popular demanant la independència catalana. Podreu accedir a articles d’opinió, declaracions del Corrent Revolucionari de Treballadors i de la Fracció Trotsquista - Quarta Internacional.
|
