http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ESTAT ESPANYOL
Les previsions de l’OCDE: més atur i precarització laboral
Juan Carlos Arias
Madrid | @as_juancarlos

L’OCDE acaba de publicar un estudi titulat: “Perspectives de l’ocupació” en el qual estima que la taxa d’atur a l’Estat espanyol es dispararà, en el millor dels casos, més enllà del 20% a la fi de 2020. Si hi hagués un rebrot en les zones més turístiques, la taxa d’atur podria aconseguir un esgarrifós 40%.

Ver online

Aquestes dades, juntament amb l’enorme forat en els comptes públics, sospiten un escenari apocalíptic per a la classe treballadora de l’Estat espanyol a mitjà termini. Només a través de la lluita de classes es podrà aconseguir que la crisi la paguin els capitalistes i combatre l’atur, la precarietat i la pobresa.

Les conseqüències enormement nocives sobre l’ocupació causades pel tsunami econòmic depressiu del Covid-19, en un context previ d’alentiment econòmic, no ha mostrat encara el seu rostre més desolador i amarg a l’Estat espanyol. L’entramat dels ERTOs l’ha ocultat. Més de 3,5 milions de treballadors amb ERTOs no han arribat a engrossir les estadístiques de l’atur, malgrat trobar-se sense treball, amb les seves remuneracions molt disminuïdes i costejades per l’Administració, encara que subjectes a la disponibilitat flexible dels empresaris en el moment en què aquests precisin la seva incorporació al treball i sense costar-los a penes res.

Ara, malgrat una relativa recuperació de l’activitat econòmica gràcies a l’inici de l’activitat en molts sectors que es van parar en sec, es manté encara una elevada proporció de treballadors subjectes als ERTOs , en una quantia d’una mica més de 2 milions dels més de 3,5 milions inicials.

L’augment de l’atur es va aconseguir contenir, després de l’allau d’acomiadaments directes que es van produir el mes de març i que va arribar a aconseguir el milió de treballadors. Això ha fet que segons dades del mes de maig sol s’aconseguís un 14,5% de taxa de desocupació, a penes una mica més de mig punt d’atur -ja que partíem d’una taxa del 13,9%- sobre l’existent abans de la pandèmia. No obstant això, si tinguéssim en compte que molts dels treballadors subjectes al ERTOs , amb molta probabilitat centenars de milers, acabaran engrossint les llistes de l’atur, s’hagués aconseguit fàcilment els 5 milions d’aturats i se superaria amb molt el 20% d’atur.

El propi Govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, en la previsió per al pla pressupostari allà pel mes de maig estimava una desocupació a la fi de 2020 del 19% i una caiguda de l’economia del 9,2%. Però la totalitat de les previsions realitzades pels experts i pels organismes d’anàlisis han anat empitjorant aquestes xifres.

De fet, un sector clau en l’economia espanyola com el turisme que encara el moment clau de la seva activitat a l’estiu té actualment 1,2 milions menys d’ocupacions que fa un any, segons dades d’un estudi de la consultora Exceltur, basats en dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Això suposa una diferència sobre els nombres habituals d’empleats en aquestes dates, ni més ni menys que del 56,1%. Com que va haver-hi més de 2,1 milions de llocs de treball actius a la fi de juny de l’any passat enfront dels 1,2 milions actualment d’alta. La diferència de persones emprades es troba en els ERTOs que el sector manté actius i per la contractació extra que no s’ha produït enguany. En concret, els 1,2 milions perduts corresponen als 840.000 afectats encara pels ERTOs en el sector, més altres 350.000 que s’havien contractat de més a hores d’ara de l’any per a atendre la temporada turística de l’estiu l’any passat.

Les previsions de l’estudi de l’OCDE impliquen que la taxa d’atur en l’Estat espanyol superi en el millor dels casos el 20% a la fi de 2020. I sempre que no es produeixi cap rebrot important de la pandèmia, alguna cosa que a partir de la tardor resultaria bastant previsible. Sobretot, si tenim en compte que tenint condicions òptimes per a evitar els contagis, com les que es produeixen a l’estiu, s’està donant una autèntica reguera de focus de rebrot pel conjunt de la geografia. I alguns d’ells d’una certa entitat com el de Lleida i el de la comarca de Lugo de Mariña.

De fet, l’OCDE preveu en el seu estudi que amb una certa recaiguda en els contagis a conseqüència dels rebrots que s’incrementaran després de l’estiu, és més que probable que la taxa d’atur pugui acostar-se al 27% entre 2020 i 2021. Per a unes certes regions en les quals el turisme suposa una gran part del seu PIB, casos com els de Canàries, Balears o Andalusia, en els quals el sector turístic empra al 25% de la població activa de manera directa, l’OCDE arriba a estimar que la taxa de desocupació pugui aconseguir el 40% de la població activa. El que implica que l’impacte de la crisi per la pandèmia del Covid-19 suposi una recuperació, si es produís, més lenta i molt desigual per al conjunt de l’Estat espanyol i picant molt més als sectors socials més vulnerables i *precarizados.

Respecte del PIB i enfront de les previsions esmentades del Govern del PSOE i Unides Podemos que sempre han situat la caiguda per sota del 10%, el Banc d’Espanya la situava recentment en el 14%, o altres organismes internacionals que també la situen entre el 10% i el 15%, l’OCDE assenyala que l’economia podria caure fins a un 14,4% en 2020. Llastrada per les febleses que afligeixen a l’economia espanyola, una cosa en la qual coincideixen tots els analistes, conseqüència de l’enorme borsa de precarietat del mercat laboral, l’enorme dependència del sector turístic i l’hostaleria i la feblesa del teixit empresarial, amb un 99% de les empreses que són PIMES.

A més, per la mena de treball que desenvolupen majoritàriament les i els treballadors en els serveis turístics, l’hostaleria o la construcció, que són activitats que no es poden realitzar per teletreball. El que implica, segons l’estudi de l’OCDE, que fins a un 56% d’ells estan en “llocs de risc” per Covid-19, en l’Estat espanyol. Enfront d’això, a Luxemburg, per exemple, només estarien en aquest risc un 39% de les i els treballadors. La mitjana, segons l’OCDE, entre els 24 països que la componen assenyala que el 52% de la força laboral està ocupada en treballs que són relativament segurs per a la salut. D’ells el 31% poden treballar des de casa i el 21% a penes té contacte físic.

Tots aquests motius estructurals porten al fet que tots els organismes internacionals es mostren d’acord que l’economia espanyola sofrirà la major contracció entre els països desenvolupats, sobretot si es produeix un rebrot del Covid-19.

Els ERTOs: precarietat i flexibilitat per a garantir els beneficis empresarials. Socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis.

Els ERTOs aixecats pel Govern del PSOE i Unidas Podemos, amb el suport de la patronal i els sindicats burocratitzats de CCOO i UGT, han suposat per a les empreses disposar de barra lliure de finançament estatal mentre es manté una mà d’obra precaritzada, donada l’absoluta flexibilitat que l’aplicació dels ERTOs implica en salaris, jornades, horaris, etc. A més, la volta del ERTOs, davant la por a l’atur per a les i els treballadors, suposa en molts casos haver de suportar qualsevol retallada unilateral en drets per part de l’empresari.

Tot això comptant amb la complaença de les cúpules sindicals burocratitzades de CCOO i UGT que per a res es plantegen lluitar i fer front a les retallades i la precarització de les i els treballadors en aquestes circumstàncies. Com han demostrat en formar un front unit amb la patronal per a convèncer al Govern i estendre els ERTOs fins a setembre, fins i tot possiblement fins a desembre, sense garantir els drets de les i els treballadors. Ni exigir, si més no, contrapartides als grans empresaris de l’IBEX35, pels milers de milions d’euros de beneficis obtinguts abans del Covid-19, i algunes empreses també durant la pròpia pandèmia com es pot veure amb l’increment de les grans fortunes experimentat durant els mesos més durs del confinament.

Perquè els ERTOs provocaran un enorme forat per a l’erari públic de més de 30.000 milions d’euros entre prestacions i exempcions en les cotitzacions incloent la prestació als autònoms, només si es prolonguen fins a setembre. Si ho fessin fins a desembre, la factura superaria els 40.000 milions d’euros. Forat que una vegada passada la primera fase de la crisi es taparà a base de retallades i més precarització i misèria sobre la classe treballadora i les classes populars. Tan sols la factura de la Seguretat Social aconseguirà els 11.000 milions d’euros entre març i setembre, segons va assenyalar el ministre José Luis Escrivá a la fi de juny.

Davant els més que segurs atacs als drets econòmics i socials de la classe treballadora i les classes populars que s’aveïnen, sobretot a partir de l’any 2021, ja anunciats pel Banc d’Espanya, cal aixecar una alternativa anticapitalista de classe i revolucionària que unifiqui i impulsi les lluites que la classe treballadora. Una perspectiva que busqui superar els límits i les desviacions de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT i les limitacions de la “esquerra sindical”, basada en la mobilització als carrers, l’autoorganització i la lluita directa, la defensa d’un programa d’emergència social i una estratègia encaminada al fet que la crisi la paguin els capitalistes, en perspectiva cap a la formació d’un govern dels treballadors.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic