Prop de 300.000 persones viuen novament confinades en el seu límit comarcal i altres 80.000 han retrocedit a la fase 2. En el primer cas ens referirem als casos de Lleida i el confinament de la comarca de Segrià i Lugo. En el segon cas parlem del rebrot d’Aragó, concretament a Osca.

Actualment serien el brot d’Osca amb 369 casos i el de Mariña (Lugo) amb 106 casos els rebrots més nombrosos seguits pel rebrot detectat en un centre d’acolliment de la Creu Roja a Màlaga amb 105 casos.

Després de la fi de l’estat d’alarma i la fi del “comandament únic” per part de Moncloa, actualment és cada Comunitat Autònoma la que gestiona tot el relatiu a la pandèmia del Covid19, i ho fan sobre la base de les decisions dels seus comitès d’experts. En aquest marc, no sols les mesures són variades, com observem, sinó que la pròpia definició de “rebrot” i la informació que es facilita al Ministeri de Sanitat varia segons les CCAA.

Després de la segona setmana de juliol, l’Estat espanyol comença a seguir els passos que van seguir prèviament països com la Xina i Alemanya, el dels rebrots, especialment els associats a llocs de treball.

Des de les institucions tenien les mirades posades en què el “periode de rebrots” s’iniciés a partir de tardor. En part per algunes evidències científiques que assenyalen una major dificultat de transmissió per al virus amb temperatures més elevades, i en part per salvar la temporada turística el negoci d’aquest gran lobby que representa el 14,6% del PIB en l’Estat espanyol.

Però no ha estat el cas i en la mateixa tendència que altres països l’Estat espanyol s’endinsa en la “fase dels rebrots” que ja esquitxen tot el mapa i que com en el cas de França i els temporers romanesos o la citada Alemanya i l’empresa càrnia, també aquí té un marcat caràcter de classe, definit per la precarietat i el racisme.

En el cas dels rebrots d’Osca i Lleida detectats en empreses agrícoles o anteriorment en l’escorxador de València o en els camps de Huelva, el que hi ha en aquests rebrots és la permissivitat del Govern, de la mà amb la patronal i les direccions burocràtiques de CCOO, amb els empresaris perquè aquests puguin continuar imposant condicions de precarietat i de nul·la seguretat.

Unes condicions arrelades institucionalment molt abans de l’arribada del coronavirus i que tenen en la Llei d’Estrangeria un dels seus màxims exponents. Una llei que condemna a un cercle viciós de precarietat, pobresa i exclusió social a les persones migrades.

En l’últim cas, el de Mariña, el focus sembla ser un espai d’oci. El que ens porta a mirar l’hemeroteca i veure com Moncloa es va desdir una vegada i una altra per a satisfer al gran lobby turístic de l’Estat espanyol. Primer amb la data d’obertures de fronteres que va anar avançant cada vegada més i segon aixecant pràcticament en la totalitat les mesures de control per als turistes estrangers; però sense mesures serioses per a resguardar la salut dels treballadors i les treballadores d’hostaleria.

Decisions polítiques que anava a salvaguardar el benefici d’aquest sector empresarial que per descomptat ja de per si mateix està rebent suculentes ajudes, especialment a través dels ERTEs, que amb la vènia de la Ministra d’Izquierda Unida, Yolanda Díaz, ja han ampliat fins a finals de setembre i continuen pressionant per a aconseguir que sigui fins a final d’any.

El desig d’un respir fins a tardor, tenia un tercer objectiu; donar descans a un minvat sistema sanitari assetjat per les retallades que va tenir al seu personal en primera línia de batalla amb unes condicions nefastes.

Només cal recordar que l’Estat espanyol és el país amb més sanitaris infectats, i que al voltant del 10% del personal sanitari ha estat en contacte amb virus, davant del 5,2% de la resta de la població, tal com assenyala la tercera onada de dades de l’estudi de seroprevalencia.

Llavors, quin sistema sanitari es trobaran els rebrots? La realitat és que molt poc ha canviat, ja que el Govern es nega a pendre mesures urgents com nacionalitzar sense pagament les empreses de la sanitat privada que s’han enriquit a costa de la pública, contractar massivament nou personal als hospitals o reconvertir part de la indústria per a la producció de respiradors i altres inputs.

Des de Moncloa s’han pres totes les mesures en una direcció clara, salvaguardar els interessos econòmics dels grans capitalistes, i les conseqüències les comencem a veure i a patir ja, especialment els sectors més precaris.

Davant els rebrots que ja estan i els que estan per venir és urgent anar en una altra direcció. Unir la lluita dels sanitaris amb l’organització dels treballadors i treballadores essencials mitjançant comitès de seguretat i higiene en els llocs de treball, així com la lluita per imposar mesures d’emergència com les que assenyalem, serà clau per a poder enfrontar una nova ona del virus, que es combinarà amb la crisi social que ja es descarrega sobre la classe obrera, les persones migrants i la joventut precària.