Ja hi ha data. El Tribunal Supremo cita a delcarar a Laura Borràs per a aquest 22 de juliol, després que la setmana passada el Congreso acceptés el suplicatori a la portaveu de JxCat. Una votació en la que ni la CUP, ni ERC van estar presents.

Et pot interessar: S’aprova el suplicatori Laura Borràs al Congreso de los Diputados

Borràs està sent investigada per un presumpte cas de corrupció, acusada de fraccionar un pagament de gairebé 260.000€ en 16 contractes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

No es pot obviar que Laura Borràs és la portaveu del partit hereu dels campions de la corrupció a Catalunya. El partit en el que el mismisim Jordi Pujol s’excusava en que qualsevol investigació a la seva persona era una atac a Catalunya!! Del Molt Honorable van aprendre tots, en especial Artur Mas, el matei que sota el seu mandat es van acabar embargant les seus de CiU pel cas Palau. El cas de les ITV, el 3% o l’herència del pare Florenci, no donen marge confiar ni un mil.limetre en el partit de Borràs ni en les seves accions.

No obstant, no hi ha dubte que aquesta investigació contra Borràs forma part també de la persecució, no només cap als dirigents processistes, sino al moviment indepenentista català. Una ofensiva que va començar amb la celebració del referèndum de l’1-O, el discurs de l’"A por ellos" de Felipe VI i l’aplicació de l’article 155. Per després seguir amb el judici farsa als líders sobiranistes presos, la sentència posterior i la repressió contra milers de joves que van sortir a protestar.

Tot això, a més, amanit amb centenars de detencions i d’investigacions obertes contra activistes de l’esquerra independentista i una criminalització que ha arribat a tots els àmbits de la societat catalana.

Tot i axí, el bloc independentista al Congreso es troba dividit. Tant ERC com la CUP van decidir no compareixer durant la votació. I és més, Mireia Vehí, portaveu de la CUP va proposar que Borràs renunciès al seu carrec, evitant així l’investigació del Supremo i sent jutjada per un tribunal de Barcelona.

Quelcom que, alhora, no te cap sentit, doncs no es pot confair en la imparcialitat de cap estament judicial, ni del Tribunal Suprem ni de qualsevol altre ordinari. Recordem sino el jutjat número 13 de Barcelona. No fa falta dir res més. A Més, que deicar el càrrec supos acceptar l’atac del poder judicial i la persecució del Règim del 78.

Enfront tot això, davant l’encesa persecució judicial cap al processisme, cal lluitar per acabar amb aquesta casta que ha esdevingut intacta des de la dictadura franquista. Un veritable partit judicial que en el moment més àlgid del conflicte català ha demostrat ser l’avantguarda d’una deriva reaccionaria sense precedents des de fa dècades.

Però, per acabar amb tot això, amb un casta judicial que, alhora que persegueix les llibertats demòcràtiques, deixa passar impunes els casos de corrupció de la familia real, és necessari reprendre una gran mobilització als carrers, amb la classe treballadora al capdavant, que sigui capaç d’impossar mesures com l’elecció de jutjes mitjançant el sufragi universal, que aquests cobrin el mateix que una infermera i la lluita per la implementació dels judicis per jurats populars.