Al 2015, el Govern de Mariano Rajoy va tirar endavant el que suposadament era una “llei de seguretat ciutadana”, però que ha estat coneguda com la “llei mordassa” per suposar un clar instrument de l’ofensiva repressiva que va dur a terme el Govern del PP. La llei va ser aprovada llavors sense cap problema, gràcies a la majoria absoluta que el PP tenia en el Congrés.

Temps després, al 2018 amb la moció de censura liderada pel PSOE, Pedro Sánchez va qualificar "’d’urgent” la reforma d’aquesta normativa. No obstant això, lluny de revertir aquesta ofensiva repressiva, Sánchez la va augmentar amb una nova llei de “mordassa digital”, a la qual els nous socis del PSOE, Unides Podemos, no es van oposar. Totes dues lleis han estat claus, entre altres coses, per a la repressió política que s’ha portat a gran escala a Catalunya contra el moviment independentista.

Amb la consolidació de l’autodenominat “Govern progressista” enguany i l’entrada d’Unides Podem als ministeris, una vegada més la situació no s’ha revertit. Per contra, la “llei mordassa” de fet ha servit de base legal per a imposar una veritable militarització dels carrers durant l’Estat d’alarma amb la qual Sánchez i Iglesias han gestionat la pandèmia. Com a resultat, en 75 dies, entre el 14 de març dia en què es va decretar l’estat d’alarma, i l’1 de juny, moment de les últimes dades, les multes han estat d’1.089.197. Una xifra que suposa un increment del 42% respecte a les 765.416 que es van imposar entre 2015 i 2018 amb el PP.

Concretament l’article 36.6 d’aquesta llei ha estat l’aplicat massivament per les forces policials durant l’Estat d’alarma, en permetre sancionar per falta greu les “desobediències a les forces de seguretat” amb multes d’entre 601 a 30.000 euros.

Amnistia Internacional, que lliurarà aquest dimarts 142.000 signatures en el Congrés per a reclamar la derogació d’aquesta llei infame, assegura que el 70% de les sancions imposades entre 2015 i 2018 eren en aplicació de dos únics articles, un d’ells aquest 36.6. Justament l’article que ni tan sols seria modificat per la reforma que, suposadament, el “Govern progressista” té en projecte realitzar en algun moment. Així ho va assenyalar Grande-Marlaska, ministre d’Interior, en la seva compareixença en el Congrés el passat 23 d’abril.

A més, la repressió policial ha estat marcada pel seu caràcter classista i racista, amb escenes d’abusos i violència que han afectat durament els barris obrers i populars. Una situació que és la tònica general en molts països i contra la que s’enfronta el moviment internacional Black Lives Matter, fins i tot plantejant l’abolició de la policia.

Mentrestant, el Govern “progre” consentia les manifestacions de l’extrema dreta en els barris rics com Salamanca a Madrid, tractades amb “guants de seda” per part de la policia.

L’Estat d’alarma, recolzat en la “llei mordassa” i la militarització dels carrers, ha donat major marge d’intervenció a uns cossos repressius que estan travessats per un historial d’abusos i de vinculació amb l’extrema dreta, herència directa de la seva continuïtat amb la dictadura franquista.

Així és com, gràcies al Govern del PSOE i Unides Podemos, la “llei mordassa” ha complert cinc anys i està més vigent que mai. No és, per tant, una qüestió del PP o de la famosa “herència rebuda”, la mateixa història que ens han tractat de vendre amb la privatització de la sanitat. Són dècades amb les mateixes polítiques que han mantingut els fils de continuïtat en un Règim monàrquic i repressiu nascut en 1978 amb el “lligat i ben lligat”.