La primera dada a tenir en compte en la segona volta de les eleccions franceses que van tenir lloc aquest diumenge 28, va ser l’alt nivell d’abstenció. Al llarg del dia els analistes polítics, atònits, esmentaven que l’abstenció podia ser històrica, però el resultat va arribar a les vuit de la nit quan es va conèixer que el nivell de participació havia estat de només 40,5%. Es tracta de 21,5 punts menys que en la segona volta de la votació municipal en 2014.

Per descomptat, el context de la pandèmia certament ha jugat a favor d’aquesta abstenció rècord, però no ho explica tot. Si bé els alcaldes són, en general, els representants triats més populars de tota la Cinquena República, les eleccions municipals no estan al marge de la tendència general d’una creixent abstenció que afecta a tots eleccions des de la dècada de 2000. Entre la segona volta electoral 2001 i la de 2014, la taxa de participació va disminuir contínuament, del 69% al 62%.

El rècord d’abstenció de les actuals eleccions marca un punt d’inflexió, en el qual per primera vegada hi ha una taxa de participació per sota del 50%, indubtablement amplificada per la situació actual, però que s’explica sobretot per una tendència fonamental que revela una desconfiança, cada vegada més marcada, cap als representants polítics, inclosos els locals.

L’avanç d’Europa Ecologia Els Verds (EELV)

Es tracta d’un avanç significatiu. En sintonia amb la bona performance que havien aconseguit en les eleccions europees, EELV va aconseguir un veritable impuls en les eleccions d’aquest 28 de juny. Havent realitzat diferents coalicions de centreesquerra, encara que també en els llocs on anaven sense elles, EELV no sols va mantenir l’ajuntament de Grenoble, sinó també va fer peu en una sèrie de ciutats mitjanes, com Besançon, Annecy o Poitiers.

No obstant això, és en un grapat de ciutats molt grans on EELV va aconseguir victòries ressonants. La més important, sens dubte, és la captura de l’ajuntament de Lió (tercera ciutat de França) amb el 53,5% dels vots, que va saber en altres moments ser baluard del suport a Emmanuel Macron. Segons les estimacions inicials, els candidats d’EELV també van guanyar a Estrasburg i a Bordeus (bastió històric de la dreta), i barallen Marsella.

Revés per a Macron i La República en marxa

Per a la République En Marche (LREM), només li queda mostrar com a propi el triomf del primer ministre Édouard Philippe que va ser reelegit per 58,8% dels vots a la seva ciutat natal, Le Havre. Però Philippe ni tan sols és membre del partit presidencial (que es va armar com coalició electoral que va portar a Macron a la presidència i des de llavors es va desarmant de poc). Llavors, els resultats de les municipals són una bufetada per al partit de Macron, LREM. Van perdre Lió, i a més LREM no haurà guanyat cap gran ciutat.

L’avanç ecologista és una nova pressió sobre Macron, en particular en vista a les eleccions de 2022. Les aliances de dreta no van poder contenir aquesta caiguda. A París, l’exministra de Salut de Macron, Agnès Buzyn, va obtenir només el 16% a París, on Anne Hidalgo, del Partit Socialista en coalició amb els verds, va obtenir 50,2%. Com a tal, la confirmació d’EELV després que els europeus van observar l’"ala esquerra" d’En Marche, la qual cosa hauria d’amplificar la tendència de les maniobres del partit presidencial destinades a ocupar espai més enllà del centredreta.

L’extrema dreta de Reagrupament Nacional amb una victòria simbòlica

El partit d’extrema dreta sobiranista de Marine Le Pen Reagrupament Nacional (RN), va aconseguir una victòria simbòlica a la ciutat de Perpignan, però que oculta el fracàs en termes d’inserció territorial.

El candidat de RN, Louis Aliot, va obtenir el 53% dels vots en Perpignan. Una novetat per a aquest partit d’extrema dreta, que passarà a administrar una ciutat de més de 100.000 habitants.

Si la formació de Marine Le Pen va obtenir una victòria simbòlica extremadament forta en aquesta ciutat marcada per una alta desocupació, els resultats en el conjunt dels municipis són molt pobres. L’objectiu inicial, és a dir, establir un ancoratge real en tot el territori amb vista a la conquesta del Palau de l’Elisi en 2022, està lluny d’aconseguir-se. Per contra, el progrés de RN ha estat marginal.

A Bordeus, malgrat la pressió del vot útil, l’extrema esquerra manté la seva votació històrica de la primera volta

L’únic candidat anticapitalista i revolucionari que encara es postulava per a la segona volta, Philippe Poutou, de Bordeus en Lluita, hauria obtingut resultats aproximadament equivalents als de la primera ronda, és a dir, al voltant del 10%.

Un resultat extremadament satisfactori, ja que la pressió pel "vot útil" va ser fort a Bordeus. Al final, el candidat ecologista Hurmic guanyarà l’ajuntament, acabant més de 70 anys de regnat de la dreta a Bordeus. En aquest context, Bordeus En Lluita podrà tenir un lloc en el "parlament de Bordeus" i així ser un punt de suport per a les lluites socials. Una victòria important per a l’extrema esquerra en un explosiu context social i econòmic.

Aquest article va ser publicar originalment al web de Revolution Permente.